Gonzalo Bernardos i la predicció que incomoda: la jubilació a Espanya té sorpresa
Les pensions són aquell tema que apareix a cada sobretaula, just després de parlar del temps i abans de decidir qui baixa les escombraries. A tothom li toca d’una manera o altra, encara que alguns ho vegin lluny.
Però els números no menteixen: el mercat laboral no dona per a tant, la població envelleix i els experts repeteixen que el sistema trontolla. L’últim a posar-hi data i titular ha estat Gonzalo Bernardos, amb un avís que no convida a fer brindis amb cava.
Quan jubilar-se deixa de dependre del rellotge biològic
Fins ara, la llei espanyola estableix que la jubilació pot arribar als 65 o als 67 anys, segons el temps cotitzat. Si vols marxar abans, et surt car: la pensió baixa i no remunta. Tot controlat sobre el paper.
Però la pregunta incòmoda és què passa si, en comptes d’avçar-la, algú decideix endarrerir l’edat de retir? I aquí és on entra l’economista mediàtic de La Sexta, deixant anar la seva predicció de titular gros.
Dinamarca com a precedent europeu
Segons Bernardos, el futur passa per mirar al nord: Dinamarca serà el primer país que legislarà la jubilació als 70 anys. El canvi, previst per al 2040, obre un camí incòmode que Espanya acabarà seguint, diu el professor de la Universitat de Barcelona. "Més d’hora o més tard, nosaltres hi arribarem", va afirmar en antena.
L’analogia no és casual. Com va deixar caure, "no hi ha altra sortida" quan la caixa de les pensions pateix un dèficit de 65.000 milions i la demografia juga en contra.
| Dada | Detall |
|---|---|
| Edat jubilació actual | Entre 65 i 67 anys |
| Previsió Dinamarca | 70 anys a partir del 2040 |
| Jubilats en 10 anys | 5,3 milions |
| Nous cotitzants | 1,8 milions |
| Dèficit del sistema | 65.000 milions € |
El relleu generacional que no arriba
Les dades de l’EPA no deixen marge: en els pròxims 10 anys, Espanya sumarà 5,3 milions de jubilats, però només 1,8 milions de joves entraran al mercat laboral. El problema és de matemàtiques pures: menys gent cotitzant, més gent cobrant.
Bernardos va ser clar: "No estem preparats. El sistema paga cada vegada més i recapta menys. La solució no agrada a ningú, però és l’única: jubilar-se més tard".
Els joves, la generació sacrificada
Com si no en tinguessin prou amb sous baixos, precarietat i habitatge intocable, ara els joves hauran de sumar-hi el futur d’una jubilació que s’escapa. "Només faltava que, a sobre, haguessin de pagar més", ironitzava Bernardos.
L’economista va recordar que el col·lectiu més castigat serà precisament qui ara treballa amb contractes temporals i sous que amb prou feines arriben a final de mes. "No hi ha altre camí: o retirem més tard, o el sistema no aguanta", va repetir.
El baby boom, una onada imparable
Segons Bernardos, cada 7 minuts un nou jubilat entra al sistema. La generació del baby boom, de la qual ell mateix en forma part, marcarà la darrera gran allau de retirats. I això, inevitablement, tensionarà encara més les arques.
L’economista va insistir que el problema no és tant el present, sinó el que vindrà: "A molts que ara esperen jubilar-se, encara els quedarà opcions als 65 o 67. Als que vinguin darrere, els veig treballant fins als 70".
Un futur amb jubilació XXL
El debat sobre les pensions no és nou, però cada cop sona més alt. Amb un envelliment accelerat i un dèficit estructural, les prediccions de Bernardos semblen menys una hipòtesi i més un spoiler del que vindrà.
Potser d’aquí a uns anys el concepte de pla de jubilació consistirà bàsicament en tenir bones sabates i salut per seguir treballant fins als 70. El futur, diu Bernardos, no depèn tant d’ideologies com de matemàtiques.
Mentre Espanya pren nota del model danès, queda clar que la pregunta ja no és si la jubilació s’endarrerirà, sinó quan. I, segons el professor de Barcelona, "això arribarà més d’hora del que ens pensem".
Font oficial: Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030
