Quan Granada es queda sense estrella i Màlaga se la penja al pit
A Tarragona ja estem avesats a veure com Barcelona ens aixafa la guitarra cada cop que pot. Però resulta que no només passa al Camp: ara també a Granada li han pres una estrella. I no, no parlem de la del Nàstic quan jugava a Primera, sinó d’una Michelin.
Un restaurant de Loja ha canviat de codi postal i, màgia! Ara figura a Màlaga. Sense moure un plat, sense desmuntar la cuina. Com si a Salou li col·loquessin el segell de Cambrils només per vendre més paelles. Els granadins, indignats. Els malaguenys, encantats. Els de Tarragona, mirant i pensant: “Això ja ho hem viscut”.
Quan el mapa juga més que els fogons
El cas és de traca. La Finca La Bobadilla, un hotel de luxe amb restaurant estrella Michelin a Loja, Granada, ara surt oficialment a Màlaga. I no és que hagin traslladat la cuina amb una furgoneta del *Glovo*; senzillament han canviat el codi postal i el telèfon de contacte. Estratègia de màrqueting, diuen. O com diríem aquí: “fer passar bou per bèstia grossa”.
Resultat: Granada es queda sense cap Estrella Michelin, i Màlaga guanya una més al catàleg. Sense haver posat ni un plat més de *gazpachuelo*. Una mica com quan et venen “plat combinat” a la Costa Daurada i només és un bistec amb patates congelades i un ou ferrat.
Un déjà-vu molt nostre
Els tarragonins sabem què és veure com et passen per davant. El cas de Granada recorda massa al que ens passa quan Barcelona es queda les inversions, els festivals i fins i tot les platges a la tele. Nosaltres ens quedem amb el Roman circ i el cafè amb gel. Ells, amb el focus mediàtic.
A Granada, l’Ajuntament de Loja ha posat el crit al cel. Han reclamat que, tot i que fiscalment encara paguen a la localitat, això de fer passar el restaurant per malagueny és una jugada poc elegant. Però els d’Único Hotels —la cadena que ara gestiona la finca— responen que és per “atraure més turisme”.
Màrqueting vs. identitat
Segons l’empresa, la porta principal de la finca cau a terme municipal de Màlaga. I, clar, si poden dir “som de Màlaga”, la paraula fa de reclam internacional. És com si PortAventura decidís anunciar-se com a “Barcelona Resort” per colar més entrades. Ah, espera, això ja passa.
El debat és clar: què pesa més, l’arrel local o el focus turístic? Per als granadins, perdre la seva única estrella Michelin és una bufetada. Per als malaguenys, és un regal caigut del cel. Per als tarragonins, és una lliçó més de com la geografia juga segons qui manegui el GPS.
El paper del xef
Fernando Arjona, el xef que va aconseguir l’Estrella Michelin el 2022, és malagueny de naixement però molt vinculat a Granada. En declaracions a la premsa local, va dir que estava “orgullós d’haver posat Granada al mapa gastronòmic”. I ara, per ironia del destí, el seu restaurant apareix al mapa… però d’una altra província.
La cuina seguirà igual, amb els restaurants El Mirador i La Finca mantenint-se com referents de l’alta gastronomia andalusa. El que canvia és la placa de la porta: allà on abans posava Loja, ara hi diu Archidona, Màlaga. Cosetes del màrqueting.
Granada sense estrella
El més punyent és que Granada queda orfe de Michelin. Ni un sol restaurant al seu territori pot lluir la famosa estrella. Tot això en una província amb patrimoni, producte local i un pes cultural com pocs. És com si Tarragona es quedés sense cap castell al Concurs de Castells: la festa continua, però el prestigi marxa.
I nosaltres, què?
Des de Tarragona, no podem evitar mirar-ho amb una certa empatia i un punt de sarcasme. Nosaltres també sabem què és que et prenguin mèrits, turistes i titulars. I al final, el que queda és una pregunta: si els mapes es poden redibuixar segons interessi, què és realment nostre?
Potser la lliçó és clara: no és el codi postal qui dona prestigi, sinó la memòria col·lectiva i la capacitat de defensar allò que tens. Tant si és una Estrella Michelin a Granada, com un vermut al Serrallo o un *arrossejat* a Cambrils.
Enllaç oficial
Pots consultar més detalls sobre els restaurants amb Estrella Michelin a la Guia Michelin oficial.
