Reserva de la Biosfera de l'Ebre impulsa el seu futur amb un congrés a Horta de de Sant Joan
La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre vol deixar de dependre de subvencions temporals i consolidar un finançament estable. Aquest és el repte que ha posat sobre la taula el primer congrés organitzat a Horta de Sant Joan, on 125 persones s'han reunit per donar un impuls a aquesta distinció internacional.
El Consorci de Polítiques Ambientals (COPATE) ha liderat aquesta trobada clau, que arriba tretze anys després que la UNESCO declarés la zona com a Reserva de la Biosfera. Ara l'objectiu és fer que la marca transformi el territori i no es quedi només en un títol.
Un congrés per crear aliances i estratègies
Participants i objectius
Amb 125 assistents, el congrés ha servit per posar en contacte agents locals, experts i institucions. Tots amb el mateix propòsit: crear sinergies que facin créixer la Reserva de la Biosfera més enllà de l'etiqueta.
Una aposta clara per l'innovació i per trobar noves formes de treballar el territori, no només des del punt de vista ambiental, sinó també social i econòmic.
Les noves estratègies plantejades
Entre els temes destacats hi ha el desenvolupament de projectes continuats que evitin el vaivé de les ajudes puntuals. La idea és que la Reserva tingui un full de ruta sòlid i recursos assegurats que permetin executar iniciatives a llarg termini.
Es tracta de convertir la distinció en un motor real de dinamisme i transformació territorial des d'Horta de Sant Joan fins a tots els racons de les Terres de l'Ebre.
El repte del finançament estable
Dependència de subvencions temporals
Fins ara, la majoria dels projectes de la Reserva han anat lligats a subvencions puntuals, que limiten la continuïtat i la planificació a llarg termini. Aquesta situació genera incertesa i fa difícil consolidar l'activitat.
La necessitat de trobar un finançament estable i estructural és una de les demandes més clares sorgides del congrés, un clixé massa conegut però encara per resoldre en molts territoris amb reconeixements semblants.
Estratègies per garantir recursos
Les propostes se centren en buscar aliances públic-privades i aprofitar fons europeus i estatals més estructurals. També es plantegen mecanismes propis de finançament que permetin mantenir els projectes més enllà dels cicles polítics o econòmics.
Un sistema que faci la Reserva menys vulnerable al canvi i més capaç de generar impacte social i ambiental constant.
L’ampliació pendent i l’impacte sobre el territori
Un territori en expansió
La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre està a l'espera que s’aprovi l’ampliació que inclourà tot el territori. Això suposarà un canvi d’escala important, amb més zones protegides i protagonistes locals implicats.
Una ampliació que pot reforçar la identitat del territori però que també planteja nous reptes de gestió i coordinació.
Impacte esperat en la comunitat local
Els actors locals esperen que la distinció no sigui només una etiqueta sinó un motor de canvi real. Que el seu reconeixement ajudi a millorar la qualitat de vida, generar oportunitats econòmiques sostenibles i preservar el patrimoni natural i cultural.
Però la pregunta és clara: com es transformarà tot això en accions concretes que beneficiïn els veïns?
Si els discursos es queden en paraules, l'eco de la Biosfera s'esvairà com la boira matinal sobre les Roques de Benet.
Font de l'article: Anna Ferras | ACN
