El Port de Tarragona, motor del sud de Catalunya però amb urgència

El Port de Tarragona manté la seva força però l’estudi de la URV destaca la necessitat d’ampliar activitats per garantir futur i competitivitat.
Vista panoràmica del Port de Tarragona com a motor econòmic clau al sud de Catalunya amb necessitats urgents de desenvolupame — Imagen de la Fuente
Vista panoràmica del Port de Tarragona com a motor econòmic clau al sud de Catalunya amb necessitats urgents de desenvolupame — Imagen de la Fuente

El Port de Tarragona segueix sent clau per a l’economia del sud de Catalunya, però la seva dependència del tràfic de granel líquid el deixa en una corda fluixa que demana canvis urgents.

Un estudi recent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) subratlla que, malgrat moure gairebé 30 milions de tones i captar el 5,3% del tràfic estatal, el port necessita diversificar i adaptar-se per no perdre pistonada en el Mediterrani.

Un motor econòmic amb més reptes que mai

Especialització que pesa

El Port de Tarragona és un dels actius més potents del territori. La seva força rau en el complex petroquímic, que concentra més de la meitat de l’activitat amb tràfics a granel, especialment líquids. Però aquesta especialització té un preu: limita l’ampliació d’altres tipus de càrregues i serveis.

Això fa que el port sigui vulnerable a fluctuacions de mercat i canvis globals, sobretot en un món que demana cada vegada més sostenibilitat i diversificació econòmica.

L’estratègia de futur: tres pilars

La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV proposa reforçar la logística, impulsar la reindustrialització i apostar per la sostenibilitat com a eixos per a la transformació del port.

Concretament, això passa per millorar connexions ferroviàries per potenciar la intermodalitat, ampliar l’hinterland per captar més mercats i col·laborar amb el port de Barcelona per optimitzar infraestructures i evitar colls d’ampolla.

Context econòmic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Dinamisme amb ombres

El territori on s’ubica el port manté un creixement econòmic notable, amb un augment de 46.000 persones ocupades entre 2023 i 2025 i una taxa d’atur que s’acosta al 9% el març del 2026.

Però no tot és or. L’encariment de l’energia i la incertesa internacional posen a prova la resiliència local, sobretot perquè les infraestructures clau com la xarxa de Rodalies i l’AP-7 acumulen problemes que poden frenar la competitivitat.

Desigualtats i vulnerabilitats estructurals

El territori pateix una elevada bretxa salarial de gènere del 24,1%, la més alta de Catalunya, i una dependència energètica que posa en risc la seva estabilitat davant crisis externes.

A més, la congestió d’infraestructures i l’exposició als mercats internacionals fan que qualsevol moviment global es noti de seguida en l’economia local.

Investigació i reaccions: què diu la URV?

Informe monogràfic

L’estudi elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, presentat a la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza en detall el paper del port i els reptes que té per davant.

El document destaca que el futur del Port de Tarragona depèn de la seva capacitat per diversificar activitats, millorar la competitivitat i adaptar-se als nous reptes econòmics i ambientals que marca el segle XXI.

Reptes per consolidar un node logístic mediterrani

El port ha de reforçar la seva integració en cadenes logístiques internacionals, potenciar la intermodalitat i ampliar la seva àrea d’influència.

També és clau avançar en la descarbonització i aprofitar la cooperació amb altres ports catalans per evitar duplicitats i crear un sistema més eficient i sostenible.

La realitat és que sense aquest gir estratègic el port pot acabar perdent el seu rol de referència en el Mediterrani, deixant escapar oportunitats que altres ja estan aprofitant.

Un port estratègic però amb necessitat de canviar o quedar-se quiet i veure com la competència se’l menja.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili