Per què l’actual sistema de pensions a Espanya no aguantarà el futur pròxim
L’actual sistema de pensions espanyol està tocant fons. La combinació de salaris baixos, menys feina disponible i una població que deixarà de créixer està forçant un canvi que ningú vol reconèixer obertament.
Els experts alerten que en molt poc temps es farà públic que Espanya no necessita la mateixa quantitat de gent que ara. La tecnologia, amb la seva invasió imparable, està deixant obsolet l’aportació humana en molts sectors, afectant directament la viabilitat del sistema de pensions tal com el coneixem.
La realitat dels salaris i la sostenibilitat de les pensions
El salari més comú: un obstacle invisible
Malgrat que es parla sovint del salari mitjà de 26.900 euros bruts anuals a Espanya, la realitat és molt més cruenta: el salari més habitual és gairebé la meitat, al voltant de 14.586 euros bruts a l’any. Això vol dir que la recaptació per cotitzacions de la majoria de treballadors és molt limitada.
Amb sous tan ajustats, la capacitat del sistema per finançar pensions dignes es redueix dràsticament. Mentre els jubilats actuals reben pensions basades en cotitzacions d’èpoques més prolífiques, les generacions joves aporten molt poc, alimentant un desequilibri que creix any rere any.
Gastos en pensions que devoren l’economia
El consum mensual en pensions contributives ja supera els 12.700 milions d’euros, absorbint més del 12% del PIB espanyol. Aquesta xifra no només és alarmant sinó que evidencia un sistema que està consumint recursos més ràpid del que pot generar.
La combinació de salaris baixos i una població que no creix, sumat a l’augment del nombre de jubilats, fa que aquesta situació sigui insostenible. El sistema es troba en un punt crític.
La tecnologia que retalla la necessitat de mà d’obra i cotitzacions
Les màquines que substitueixen treballadors
La productivitat ja no depèn de la quantitat de gent treballant sinó de la capacitat tecnològica. L’automatització i la intel·ligència artificial estan assumint feines que abans eren exclusives dels humans.
Quan les empreses poden produir més gastant menys en personal, la demanda de llocs de treball cau i, per tant, les cotitzacions a la Seguretat Social també. És un cercle viciós que posa en perill la viabilitat del sistema de pensions actual.
El debat pendent: hauria de cotitzar la tecnologia?
Aquesta qüestió ja ha arribat als òrgans europeus, que han plantejat la possibilitat d’imposar un tribut a les màquines o robots per compensar la pèrdua d’ingressos per cotitzacions.
Idealment, aquest impost serviria per finançar una renda bàsica universal destinada a aquells treballadors afectats per la substitució tecnològica. Tanmateix, la pressió de sectors industrials ha frenat fins ara aquestes mesures, per por que Espanya perdi competitivitat internacional.
Cap a un nou model social i econòmic
La renda bàsica universal com a solució?
La pèrdua de llocs de treball per la tecnologia fa evident que el model actual no és viable. Com que els robots no consumeixen ni cotitzen, els beneficis es concentren en poques mans, mentre la classe mitjana es debilita.
Per això, molts pensen que la nova via serà garantir un ingrés mínim universal, finançat amb impostos a la gran productivitat tecnològica.
Un futur amb menys gent i menys Estat
Els estudis apunten a un escenari amb una població més reduïda, sous baixos i un Estat que haurà de retallar el seu pes en l’economia. Això suposa un canvi radical respecte al que hem viscut fins ara i obliga a preparar-nos per una societat molt diferent.
El sistema de pensions, tal com el coneixem avui, sembla condemnat a una reforma profunda o a un fracàs inevitable.
La realitat és que Espanya s’enfronta a un dilema que ningú vol assumir: menys gent, menys feina, menys cotitzacions i la necessitat de repensar com protegim els nostres jubilats. I això no ho arreglarà cap màgia ni cap discurs polític buit.
