TSJC retalla el català a l'escola: el fracàs de l'esquerra independentista és
El català torna a rebre un cop judicial que no sorprèn ningú, però sí que fa mal. El Tribunal Superior de Justícia de Cataluñaa ha ordenat executar la sentència que anul·la part del decret per blindar la llengua a les aules. Una nova derrota que, lluny de ser un accident, és el resultat d'una tragèdia política que ja fa massa temps que dura.
Després de l'aprovació del decret el 2024, suspès abans d'entrar en vigor, ara veiem com el sistema judicial español aplica fil per randa la mateixa estratègia: retallar la presència del català. Però la pitjor ferida no és aquesta, sinó la traïció dels partits que es presentaven com a garants de la independència i que ara ploren la sentència mentre s'entesten a construir una "unió progressista espanyola". Sí, un xou de com es buida el que va ser l'esperit del Primer d'Octubre.
La justícia espanyola i la destrucció del català a l'escola
Execució d'una sentència anunciada
El TSJC ha decidit que s'ha de fer efectiva la sentència que retalla onze articles del decret que protegien el català i l'aranès a les aules. Això inclou aspectes tan bàsics com l'ús del català com a llengua vehicular en l'activitat docent, l'administrativa, i les relacions amb les famílies. Però el més irònic és que aquest decret mai es va arribar a aplicar.
Fonts del Departament d'Educació asseguren que aquesta resolució no canviarà el dia a dia de les escoles, perquè el decret estava suspès cautelarment i no formava part del curs escolar vigent. Tot plegat, un malabarisme legal que només serveix per mantenir el català en una situació d'inseguretat constant.
Escuela Bilingüe: un tribunal que posa límits a la seva obsessió
El TSJC no només executa la sentència, sinó que també planta cara a l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que vol controlar la Generalitat més enllà del que els tribunals poden permetre. El tribunal li diu clarament que no pot dissenyar un sistema de control judicial sobre la Generalitat per imposar obligacions que no han estat debatudes.
Així, mentre el TSJC fa la feina bruta d'anul·lar el decret, també deixa clar que l'AEB no pot fer d'ombra judicial constant, una batalla que sembla més política que jurídica, però que acaba afectant el català.
La traïció de l'esquerra independentista i el xou unionista
El decret com a última esperança
El decret per blindar el català a les aules era un intent de resistir les constants sentències que volen imposar un 25% d'ensenyament en castellà. Però aquesta defensa ha estat sempre a mig gas, frenada per una esquerra independentista que ja no creu en la independència com a solució definitiva.
El govern de Pere Aragonès, lluny de mantenir la batalla, ha acabat acceptant la judicialització i la fragmentació del projecte, posant-se a la cua d’un suposat diàleg que només serveix per diluir les reivindicacions catalanistes. I mentre això passa, l'esquerra es fon en un relat unionista que no fa ni gràcia.
Un projecte d'unió progressista espanyola: la bufetada definitiva
Parlen d'una "unió progressista espanyola" com si fos la solució a tot. Però és un xiclet que s'enganxa, un gag que fa riure per no plorar. Els mateixos que haurien d'encapçalar la defensa del català i la independència ara es dediquen a fer equilibris en un escenari on la llengua i la cultura catalana perden cada dia més força.
És la paradoxa tragicòmica d'una esquerra que ha abandonat el seu poble i la seva llengua per fer de comparsa en un teatre polític que ningú no s'acaba de creure.
El camí judicial i polític que no porta enlloc
El Tribunal Constitucional, l'última esperança difusa
El decret del 2024, fonamentat en una doble normativa aprovada el 2022, està pendent de la decisió del Tribunal Constitucional. Aquest tribunal ha de dir si el decret i la llei que l'acompanya són constitucionals o no. Però el TC fa mesos que no mou fitxa, preferint deixar la pilota a la teulada catalana i mantenir la tensió.
Mentrestant, el català es queda sense blindatge real i sense una resposta política contundent que el defensi.
Recursos, discursos i poca acció
El Departament d'Educació ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem i parla de "seguretat jurídica" per als centres i els projectes lingüístics. Però la realitat és que el marc legal actual no atura les sentències que retallen el català.
Les reaccions institucionals són discursos buits davant una realitat que només es resoldrà amb un compromís clar i valent, que només pot venir de la independència real, no de paraules ni de xous.
La USTEC ha reclamat mesures immediates per blindar el català i protegir el professorat, però sense un projecte polític que faci front al sistema, tot queda en paper mullat.
El català a l'escola, mentre, segueix sent víctima d'una batalla que ningú no vol guanyar perquè la batalla real no és ara, és la llibertat.
