La Fatarella posa el 0-3 rural al centre: una escola petita amb futur

L’Escola Los Castellets de la Fatarella acull una jornada sobre l’educació de 0 a 3 anys a les escoles rurals. La trobada posa damunt la taula una qüestió que afecta directament els pobles petits: tenir serveis educatius de proximitat des del primer moment.

Durant el matí, el Secretariat d’Escoles Rurals de Catalunya i el centre de la ZER Terra Alta Nord comparteixen experiències, debaten propostes i reivindiquen un model amb tres idees molt concretes: petita, de poble i pública. No és només un lema bonic per a un cartell; és una manera d’evitar que créixer en un municipi petit impliqui començar amb menys oportunitats.

El 0-3 entra a debat a L’Escola los Castellets

Per Què aquesta jornada importa a la Terra Alta?

Perquè l’educació dels primers anys no queda deslligada del lloc on viu cada família. A la Terra Alta, on hi ha petits municipis i nuclis de població dispersos, una escola propera pot marcar la diferència entre mantenir un servei al poble o obligar les famílies a desplaçar-se.

Segons Govern.cat, la trobada se centra en l’etapa educativa de 0 a 3 anys i duu per lema El 0-3 a l’escola rural, una oportunitat per a l’escola i per a la infància. La frase apunta a una doble necessitat: donar resposta als infants i reforçar el paper de l’escola com a servei del poble.

La jornada té lloc de 9.30 a 14.00 hores i és organitzada conjuntament pel Secretariat d’Escoles Rurals de Catalunya, conegut com a SERC, i l’Escola Los Castellets. El debat no parteix d’una recepta única, sinó de les experiències dels centres i de les necessitats de les comunitats que els sostenen.

Què vol dir L’Escola de les tres «P»?

El model reivindicat durant la trobada resumeix l’escola rural amb tres paraules: petita, de poble i pública. Són tres característiques que, juntes, descriuen una escola propera a les famílies, arrelada al territori i vinculada a la vida quotidiana del municipi.

• Petita: permet una relació propera entre infants, famílies i professionals.
• De poble: connecta l’aprenentatge amb l’entorn social, natural i cultural.
• Pública: garanteix l’accés a una educació de qualitat sense separar les oportunitats segons el lloc de residència.

Aquesta combinació té una conseqüència molt concreta: l’escola no és un edifici aïllat, sinó un espai de referència per al poble. I quan el primer cicle d’infantil s’hi integra, les famílies poden trobar una resposta educativa més pròxima des dels primers anys de vida.

Una llar rural integrada dins del centre

Què podran conèixer els participants?

La trobada inclou una visita pedagògica a l’Escola Los Castellets, on es presenta el projecte educatiu del centre i la seva llar rural integrada dins de l’escola. Per als lectors de les Terres de l’Ebre, aquest detall és el més revelador: el debat no es queda en una sala, sinó que es trasllada a un espai educatiu concret.

La llar rural forma part de la proposta que el centre posa sobre la taula per analitzar com es pot atendre l’etapa de 0 a 3 anys en un entorn rural. La visita permet veure com s’articula aquesta opció dins de l’escola i com es relaciona amb el projecte educatiu general.

També hi ha espais de debat en petits grups. La idea és compartir experiències i formular propostes de millora per a les llars rurals de Catalunya. Dit d’una altra manera: menys discursos de faristol i més conversa entre persones que coneixen el dia a dia dels centres.

Qui participa en la trobada?

La jornada reuneix membres del SERC, el claustre de l’Escola Los Castellets, l’AFA del centre i altres professionals de l’educació. Aquesta composició permet posar en una mateixa taula les mirades de l’Administració educativa, de l’escola i de les famílies.

L’obertura institucional va a càrrec de l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius; la regidora d’Educació, Isabel Bernal; el director dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a les Terres de l’Ebre, Mario González; el coordinador del Secretariat d’Escoles Rurals de Catalunya, Toni Comajoan, i el director de l’Escola Los Castellets, Àlex Iniesta.

La presència de representants municipals i educatius reflecteix una realitat senzilla: l’escola rural no depèn d’un únic despatx. Necessita coordinació entre administració, ajuntament, professionals i famílies. Quan una d’aquestes peces falla, el poble ho nota ràpidament.

Una escola vinculada al territori i amb futur

Com contribueix L’Escola rural a la cohesió territorial?

L’escola rural ajuda a mantenir serveis educatius de proximitat en municipis petits i en zones amb població dispersa. Aquesta funció té un efecte que va més enllà de les aules: reforça els vincles entre famílies, dona vida al poble i manté una comunitat educativa connectada amb el seu entorn.

El model també es basa en la flexibilitat organitzativa, la relació entre generacions i el treball en xarxa a través de les Zones Escolars Rurals. Les ZER permeten que diversos centres comparteixin una estructura de cooperació, sense perdre la relació directa amb cada municipi.

Per això, parlar del 0-3 no és parlar només d’una etapa educativa. És parlar de com es construeixen les primeres relacions amb l’escola i de quines oportunitats troben les famílies quan viuen lluny dels grans nuclis. La distància, en aquest cas, no hauria de convertir-se en una penalització.

Quina proposta surt de la jornada?

La trobada acaba amb una posada en comú de conclusions i un dinar de germanor. El programa no fixa una única resposta, però sí que obre un espai per recollir experiències i plantejar millores per a les llars rurals catalanes.

El director dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional, Mario González, defensa que l’escola rural és un servei públic essencial i una eina per garantir la igualtat d’oportunitats educatives, la cohesió social i el desenvolupament equilibrat del territori, especialment en comarques rurals com la Terra Alta.

La qüestió, doncs, no és si l’escola rural és petita. Ho és. La qüestió és si aquesta mida s’ha de llegir com una feblesa o com una capacitat per conèixer millor cada infant i cada família. A Los Castellets, la resposta sembla clara: petita no vol dir menor.

L’Escola Los Castellets, el 0-3 rural i la xarxa de les ZER formen una mateixa conversa sobre el futur dels pobles. La jornada de la Fatarella posa xifres i discursos a banda —aquí el que pesa és la proximitat— i recorda que una escola pública arrelada pot sostenir molt més que l’aprenentatge: pot sostenir comunitat, oportunitats i vida al territori. I això, en un poble petit, no és cap detall.

Font de l'article: Govern.cat