Dos articles de la URV entre els més influents en física estadística

Investigadors de la URV lideren dos treballs clau en física estadística reconeguts internacionalment pels darrers 30 anys.
 Vista de la interfície moderna amb opcions de cerca avançada i articles destacats en el Diari Digital URV — Imagen de la Fuente
Vista de la interfície moderna amb opcions de cerca avançada i articles destacats en el Diari Digital URV — Imagen de la Fuente

Dos articles signats per investigadors de la URV s'han colat entre els més influents en física estadística dels darrers 30 anys, segons la revista Physical Review E. I no és qualsevol cosa: aquesta distinció posa Tarragona en el mapa internacional d’una ciència que estudia com es comporten sistemes amb molts components.

Els treballs, coordinats per professors i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, responen a canvis globals en l’aplicació de la física estadística, ara imprescindible per comprendre des de xarxes socials fins a pandèmies. Una fita que reforça el paper de la URV i la seva influència en l’àmbit científic.

Els articles que han posat Tarragona al centre de la física estadística

Una mirada pionera a les xarxes humanes

El primer article, publicat l’any 2003, va ser liderat per Roger Guimerà, Francesc Giralt i Àlex Arenas. Aquest treball analitza per primer cop l’estructura d’una xarxa de comunicació real dins una organització amb uns 1.700 treballadors, a través dels correus electrònics intercanviats.

Aquesta recerca esdevé un clàssic per a l’estudi de sistemes socials complexos i serveix encara avui per validar models matemàtics que expliquen interaccions humanes a escala global.

Quan la física explica les pandèmies

El segon article, publicat l’any 2014, és obra de Clara Granell, Sergio Gómez i Àlex Arenas. Aquest estudi va analitzar com competeixen i interactuen diferents processos de propagació, com les malalties i la informació, en xarxes diverses.

La rellevància d’aquest treball es va fer palesa durant la pandèmia de COVID-19, quan es va comprovar la necessitat d’entendre no només la transmissió de la malaltia sinó també la difusió dels missatges entre la població.

La física estadística i la seva evolució: de Tarragona al món

Una disciplina que transcendeix fronteres

La física estadística, tradicionalment centrada en gasos i sistemes magnètics, ha ampliat l’abast per incloure sistemes socials o xarxes neuronals. Tarragona, a través de la URV, ha aportat amb aquests articles una visió avançada que connecta amb premis Nobel recents, com el de Giorgio Parisi el 2021 i el de Geoffrey Hinton i John Hopfield el 2024, en reconeixement a aquestes noves aplicacions.

Reconeguda internacionalment per la comunitat científica

L’American Physical Society va formalitzar la Divisió de Física Estadística i No Lineal, i la revista Physical Review E va seleccionar aquests dos articles com a treballs clau per entendre l’evolució científica dels darrers 30 anys.

Això reforça el prestigi de la URV, situada a la província de Tarragona, i el seu pes en la investigació global en física i enginyeria.

Impacte i aplicacions locals que arriben lluny

La recerca de la URV amb ressò global

La implicació de la URV en aquesta àrea situa la província de Tarragona com un focus científic que transcendeix el territori, amb investigadors que treballen en problemes de gran complexitat i importància mundial.

Els estudis liderats des de Tarragona contribueixen a models que s’apliquen en àmbits tan diversos com la salut pública, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial.

Un motor científic per a la regió

Aquests èxits posicionen la URV i Tarragona no només com un centre d’excel·lència acadèmica, sinó com un pol d’atracció per projectes innovadors i col·laboracions internacionals.

Una mostra clara que la investigació local pot tenir un abast que arriba fins on sembla impossible.

La realitat és que la física estadística a Tarragona no és només teòrica: és la clau per entendre fenòmens que afecten la nostra societat i la manera com ens relacionem, informem i protegim. I això, qui ho diria, surt d’aquí mateix.

Fonts consultades

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili