Vandellòs descarta el centre de protonteràpia per manca de terrenys i incertesa en el calendari

L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha descartat tirar endavant el projecte per tractar el càncer amb protonteràpia en l'antiga central nuclear de Vandellòs I. La manca de concreció sobre la titularitat dels terrenys i un calendari que s'allarga anys són les claus d'aquesta decisió.

El centre s'havia anunciat el 2021 i preveia una inversió de 134 milions d'euros, amb l'esperança que la desactivació definitiva de la nuclear permetés la seva construcció. Però ara l'alcaldessa, Assumpció Castellví, confirma que la iniciativa no tirarà endavant.

Per què interessa aquesta decisió als veïns de Vandellòs?

Quins són els motius principals per descartar el projecte?

La titularitat dels terrenys pertany a Enresa, l'empresa pública que gestiona residus nuclears, la qual cosa dificulta qualsevol iniciativa externa. A més, el desmantellament definitiu de la nuclear no començarà fins al 2028, fet que allarga el procés sense garanties concretes.

Segons l'alcaldessa, "era perdre el temps" intentar avançar en un projecte sobre un terreny que no és municipal. També alerta que quan el centre entrés en funcionament, la protonteràpia podria estar superada per noves tecnologies més eficients contra el càncer.

Com afecta la titularitat dels terrenys la viabilitat del centre?

Els terrenys on es volia ubicar el centre són propietat d'Enresa, responsable del desmantellament de la nuclear. Sense el control o un acord clar amb aquesta entitat, el projecte queda en un calaix. Això ha estat un obstacle insalvable per a l'Ajuntament, que no vol «fer castells a l'aire».

Com va sorgir i què preveia el projecte?

Quina era la idea original del centre de protonteràpia?

El projecte va néixer l'any 2021 impulsat per l'anterior alcalde, Alfons Garcia, i la Mancomunitat MIDIT, amb un estudi econòmic que estimava una inversió de 134 milions d'euros. La idea era reutilitzar el calaix del vell reactor per instal·lar quatre sales de tractament, incloent-hi un ciclotró i màquines avançades per tractar el càncer.

La proposta preveia atendre anualment més de 1.500 pacients de Catalunya, Aragó, País Valencià i Balears, convertint-se en un centre pioner d'àmbit suprautonòmic.

Quins passos s'havien pres abans del descens del projecte?

El 2023, el govern espanyol es va comprometre a buscar finançament per al centre, qualificat d'estratègic pel subdelegat a Tarragona. Tot i això, no es van establir calendaris clars ni compromisos ferms, i les converses amb Enresa no van prosperar.

Els treballs de desmantellament, que han de començar el 2028, són imprescindibles abans de qualsevol actuació al terreny, segons els impulsors i les institucions públiques.

Què implica el procés de desmantellament per als plans futurs?

Quin estat té actualment la central nuclear de Vandellòs I?

Des del 1989, la central està tancada i en fase de latència de nivell 2. Aquesta etapa implica vigilància i manteniment fins al 2028, quan començarà la tercera fase que inclou l'enderroc de l'estructura del reactor.

Aquesta situació allarga la disponibilitat dels terrenys i condiciona qualsevol projecte que vulgui fer-se servir l'espai.

Quan es podria tornar a disposar del terreny lliure per a altres usos?

Segons la planificació d'Enresa, els treballs més intensos de desmantellament començaran el 2028 i es prolongaran diversos anys. Fins aleshores, cap iniciativa pot avançar, cosa que fa que la visió d'un centre de protonteràpia ara sigui poc realista.

A més, l'alcaldessa apunta que per quan s'activi el projecte, altres tractaments mèdics podrien haver superat la protonteràpia.

La decisió de descartar el centre de protonteràpia a Vandellòs posa sobre la taula el dilema de projectes durant processos llargs i incerts. Els veïns han de veure com la titularitat dels terrenys i la lentitud del desmantellament nuclear afecten directament les inversions i oportunitats locals.

El projecte, que havia despertat expectatives per un nou servei mèdic avançat a la comarca, finalment no es farà per la manca de control sobre els espais i la incertesa temporal. Tot plegat deixa pendent la reflexió sobre com planificar i gestionar iniciatives públiques amb horitzons tan llargs i canvis tecnològics constants.

Font de l'article: Eloi Tost / Agencia Catalana de Noticies