Un taller antic a Tarragona reescriu la història del vi i l’aigua al segle VII
Què hi feia un forn d’àmfores al costat de la Laboral? No, no és cap metàfora de la selectivitat ni cap performance de Bellas Artes. És una troballa real, amagada sota terra, que sembla treta d’un episodi perdut de Merlí.
El que s’ha descobert al Mas dels Canonges té a veure amb foc, fang i molt de rebost col·lectiu. Però abans de fer espòiler, val la pena entendre què hi pinta un jaciment visigot en una zona on molts només veuen una rotonda més de Tarragona.
Entre la Via Augusta, el Francolí i les instal·lacions de la Laboral hi havia quelcom més que trànsit i classes d’ESO: un centre productor d’àmfores i ceràmica que va funcionar entre els segles VI i VII. Les excavacions realitzades des del 2023 han tret a la llum un conjunt de forns i abocadors que ens situen de ple a l’antiguitat tardana, aquell moment en què Tàrraco deixava de ser imperial però encara no era medieval.
Un taller amb segell propi
Les àmfores trobades són del tipus anomenat tarraconense Tardana B. Si això et sona "raru" no pateixis, és la manera de classificar les peces que tenen els arqueòlegs. Aquestes peces convivien amb morters, olles, cassoles i gerres que ens parlen d’un ús quotidià i domèstic, però també d’una activitat comercial vinculada al port i al suburbi de la ciutat.
No és només una col·lecció de fang cuit: els quatre forns excavats i la gran quantitat de ceràmica comuna trobada confirmen que era un centre productiu en tota regla. No parlem d’un hobby de cap veí amb massa temps lliure, sinó d’una activitat organitzada i probablement connectada amb el proveïment urbà.
El misteri de la cronologia
Els investigadors Josep Anton Remolà i Josep Francesc Roig apunten que moltes formes ceràmiques recorden produccions de finals del segle V. Però la quantitat de peces trobades suggereix que l’activitat es va allargar fins ben entrat el segle VII. En paraules més planeres: el taller podria haver tingut més vida que alguns bars de la Part Alta en temporada baixa.
Això planteja preguntes encara obertes: era una continuïtat d’una tradició romana tardana? O un nou impuls productiu en temps visigots? Les respostes, de moment, resten sota terra, a l’espera de noves excavacions.
Entre la vil·la i la font
El Mas dels Canonges ja havia donat sorpreses abans. Als anys 50 es va documentar una necròpolis tardo-romana i el 1998 es va descobrir part d’un balneum associat a una vil·la romana. Ara, aquest taller d’àmfores s’afegeix a la llista i reforça la idea que la zona era molt més que perifèria.
La connexió amb la Font dels Lleons és clau: allà també s’han trobat àmfores del mateix tipus, utilitzades per obtenir i transportar aigua. És a dir, el fang del Mas dels Canonges acabava en forma d’ampolla “d’un sol ús” del segle VII, que servia tant per portar aigua com per altres líquids més "alegres".
Un taller visigot amb ADN tarragoní
La documentació d’aquest centre no només confirma l’origen local d’aquest tipus d’àmfora, sinó que amplia el mapa dels tallers ceràmics visigots al suburbi de Tàrraco. Un detall important per entendre com es vivia i com es consumia en una ciutat en plena transformació històrica.
Els arqueòlegs remarquen que, per ara, la intervenció ha estat parcial i que el subsol està força alterat. Traduït: encara queda molt per excavar i moltes incògnites per resoldre. El que és segur és que el Mas dels Canonges deixa de ser només un topònim per convertir-se en una peça més del trencaclosques del passat tarragoní.
De la teoria al relat
El valor d’aquesta descoberta no és només científic. És també identitari. Perquè si Tarragona té fama de ser una ciutat de capes –romana, medieval, modernista, franquista...–, aquí en tenim una més per afegir al relat. I a diferència de la capa d’asfalt de la N-340, aquesta ens connecta amb un passat visigot que sovint passa desapercebut.
Més enllà de l’anècdota
Potser per al ciutadà de peu, un forn d’àmfores no desperta tanta passió com un derbi del Nàstic. Però entendre com s’organitzava la producció i el proveïment al segle VII ens ajuda a veure la ciutat d’una altra manera. Cada gerra trobada és, al cap i a la fi, una dada més per reconstruir una història col·lectiva.
Una troballa amb futur
Les excavacions encara no han acabat i, amb elles, tampoc les possibilitats de noves sorpreses. El que ara és un article acadèmic publicat a la revista Pyrenae, pot acabar formant part d’un relat museogràfic que expliqui la continuïtat de Tàrraco més enllà del seu passat imperial.
Mentrestant, cada fragment de ceràmica trobat al Mas dels Canonges és com una notificació antiga que ens recorda que, molt abans del nostre ús "modernet" dels "tetrabrics", ja hi havia qui fabricava recipients per transportar els líquids imprescindibles del dia a dia.
