Recuperen del mar parts de l'impressionant far d’Alexandria
La costa d’Alexandria amaga secrets que porten segles dormint sota l’aigua. Molts han sentit parlar del famós i gegantí far que guiava els mariners, però pocs saben que una part d’ell ha estat recentment recuperada.
Què se n’ha fet d’aquella icona monumental que va desafiar el temps? I com és possible que avui, després de més de vint anys d’espera, aquest tresor submarí torni a emergir a la llum?
Un tresor sota les aigües del Mediterrani
Quan parlem del Far d’Alexandria, no només ens referim a una estructura històrica, sinó a un símbol que ha inspirat generacions. Aquest monument, considerat una de les Set Meravelles del Món Antic, va caure a l’oblit després de segles sumergit al port oriental d’Egipte. Ara, un equip d’arqueòlegs ha fet una troballa que fa vibrar els experts: 22 blocs monumentals del far, peces que gairebé no s’imaginava que tornarien a veure la llum.
Aquests blocs no són qualsevol cosa; pesen entre 70.000 i 80.000 quilos i formen part de la monumental entrada d’aquesta estructura que combinava l’arquitectura egípcia i grega.
Un projecte internacional per recuperar la història
Ho has sentit bé: després de treballar més de tres dècades sota el mar, un equip liderat per la francesa Isabelle Hairy (Centre National de la Recherche Scientifique) i amb la col·laboració del Ministeri de Turisme i Antiguitats d’Egipte i la Fundació Dassault Systèmes, ha aconseguit recuperar aquestes peces majestuoses.
Però el més fascinant no acaba aquí: amb tecnologia d’última generació, els fragments estan sent escanejats digitalment per recrear la torre com si fos un enorme trencaclosques virtual. El procés inclou experts d’arreu, des d’historiadors fins arquitectes, que combinen dades científiques amb representacions antigues per oferir una imatge realista i precisa del far.
Detalls que fan la diferència
Més de 100 fragments s’han escanejat amb fotogrametria detallada, una tècnica que captura cada racó i matís dels blocs sense tocar-los. Aquesta aproximació permet analitzar-los amb una precisió que mai abans s’havia aconseguit, i sobretot, mantenir intacta la seva integritat.
Com era aquest far que va marcar una època?
Si mai t’has preguntat com podia ser el far que guiava els vaixells en una de les zones més perilloses del Mediterrani, aquí tens la resposta: Construït al segle III abans de Crist per l’arquitecte grec Sòstrat de Cnidos (Σστρατος) sota el regnat de Ptolomeu I Sòter, aquest far s’aixecava fins a més de 100 metres.
Va ser la construcció més alta feta per l’home durant més de 1.600 anys. Imagina la seva presència imponent, il·luminant i guiant els mariners a través de les aigües traïdores d’Alexandria. Fins que un terratrèmol el va fer caure l’any 1303, i les seves pedres van ser reutilitzades per construir una fortalesa al segle XV.
Una història que no s’acaba
Encara que les restes visibles del far s’han conegut des de 1968, el treball arqueològic sistemàtic va començar fa poc més de vint anys. El pioner Jean-Yves Empereur va liderar una gran exploració el 1994, documentant més de 3.300 objectes, entre ells esfinxs i obeliscs. Ara, amb les noves tecnologies, aquest llegat està tornant a prendre forma.
En aquest vídeo pots descobrir més coses sobre aquest monumental far que va il·luminar la costa fa molts segles.
La recuperació del far, un impuls cultural per tota la zona de la Mediterrània
Aquest descobriment és molt més que un tema per a Egipte. A tota la Mediterrània compartim un passat comú amb Alexandria, un encreuament de cultures i històries.
El projecte PHAROS fa evident que la història marítima i arquitectònica d’Alexandria és un tresor que toca a tot el Mediterrani. Tarragona, amb la seva pròpia tradició marítima i patrimoni, pot veure en aquest redescobriment una font d’inspiració per a futures investigacions i activitats culturals.
Com ha destacat un expert del projecte el 2026, aquesta mena d’avenços són una invitació a mirar més enllà del que veiem i a connectar-nos amb les arrels profundes de la nostra civilització.
Dades pràctiques del projecte PHAROS
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Inici del projecte | 1994, amb Jean-Yves Empereur |
| Entitats implicades | CNRS (França), Ministeri d’Antiguitats d’Egipte, Fundació Dassault Systèmes |
| Objecte de recerca | Fragments del Far d’Alexandria |
| Pes dels fragments | 70.000 - 80.000 kg |
| Tècnica de reconstrucció | Escaneig digital i fotogrametria |
| Durada de les excavacions | Més de 3 dècades |
La realitat és que la història continua aquí
La recuperació del Far d’Alexandria no és només una fita arqueològica. És un recordatori de com el passat emergeix, a vegades literalment, per explicar-nos qui som i d’on venim. I mentre les peces es tornen a col·locar, ens conviden a contemplar la grandesa d’una obra que va dominar el Mediterrani durant segles.
