El Priorat es prepara per un festival que no sona com t’esperes

Quan pensem en el Priorat, ens venen al cap vins de prestigi, pobles de pedra i un paisatge de postal. Però cada final d’estiu hi passa alguna cosa que trenca aquest imaginari rural tan ben posat: el Festival Terrer Priorat. I no, no és un festival qualsevol amb grupets indie de manual. Aquí el menú cultural es serveix a cop de contrastos.

El line-up no només és música. També hi ha dansa, poesia, arts visuals i pensament. Tot plegat en espais que, més que escenaris, semblen portals per viatjar en el temps: cartoixes, esglésies, cellers, masos. El resultat? Una experiència íntima, immersiva i un pèl psicodèlica si ho penses en fred: sentir jazz fusió en una ermita romànica és, literalment, un “plot twist”.

Un viatge del vell al nou

El festival no s’amaga: vol fer conviure música antiga amb postpunk, folk amb jazz fusió. Una mena de Tinder cultural on Bach i Joy Division fan match i, sorprenentment, no es bloquegen. És la tensió entre tradició i modernitat que, com diria Foix: "enamora del vell i s’exalta amb el nou".

El tret de sortida el dona Hirundo Maris, el grup d’Arianna Savall (filla de Jordi Savall i Montserrat Figueres, grans artífex de la recuperació de la música antiga) i Petter Udland Johansen. El concert inaugural, Il Viaggio d’Amore, és un recorregut musical que travessa mitja Europa i fins a Xile, tot buscant respostes a una pregunta tan senzilla com absurda: Com funciona l’amor?

Més que espectacles

El Terrer no es conforma amb programar concerts i prou. Vol ser un moviment, un espai on les arts en viu es troben amb la cultura del vi i el patrimoni. Dit d’una altra manera: pots veure un concert en una cartoixa i després tastar un vi de la DOQ Priorat. Una experiència que no pots tenir a cap “macro festival” amb foodtrucks i polsereta de plàstic.

Des de 2017, aquest festival ha anat creant un relat propi, on els viticultors, els artistes i el paisatge són coprotagonistes. Cada actuació és un gest de vinculació amb el territori. Aquí no hi ha decorats: el territori és l’escenari.

Els ocells també hi canten

Aquest any, la imatge del festival porta la signatura de Marius Domingo (agent rural i expert en educació ambiental d'origen vallenc), amb fotografies d’ocells del Priorat. I no, no és casual. Els moixons no només són bonics: també són bioindicadors. Dit planerament: si hi ha ocells, el territori està viu. Si no, mala peça al teler. Potser és la manera més poètica de recordar-nos que necessitem natura per no acabar vivint en una deixalleria gegant.

El vi, sempre present

És evident: sense vi no hi ha Priorat, i sense Priorat no hi ha Terrer. Cada concert ve acompanyat d’un tast de vins i d’oli de la DOP Siurana. No és maridatge, és experiència completa. I si tens sort, acabaràs parlant amb algun viticultor que t’explicarà històries més llargues que la cua per un gintònic a la Festa Major.

Quan i on

El festival comença el 30 d’agost i s’allarga fins a la tardor. Els espais? Un catàleg d’arquitectura i paisatge: la Cartoixa d’Escaladei, esglésies, cellers i masos. I cada concert té aforament limitat, així que si vols lloc, més val que et moguis ràpid. Les entrades es poden trobar a la web oficial del festival: terrer.cat.

Una altra manera de fer festival

En un món saturat de festivals massius, el Terrer aposta per la proximitat, per concerts que no necessiten pantalles gegants ni confeti a pressió. Aquí el luxe és escoltar un quartet en una església romànica amb una copa de vi a la mà. Potser no hi haurà “selfies” virals, però hi haurà memòria.

Al final, el Festival Terrer Priorat és una excusa per recordar que el paisatge, la cultura i la música poden conviure sense fer-se nosa. I que el Priorat és molt més que una ampolla a la taula del diumenge. És un territori que sap reinventar-se sense perdre l’ànima. I això, amics, no surt a cap etiqueta.

Si en voleu tenir més informació, descarregueu-vos el programa aquí.