"Passatges: Maria de Bonavista", el monòleg que remou la memòria obrera del barri més viu de Tarragona
Bonavista no només és aquell barri de Tarragona on sempre hi ha algú venent alguna cosa els diumenges. A vegades, entre una paradeta de xurros i una altra de fundes de mòbil, hi apareix una història que fa olor de maleta antiga i de records que pesen més que el formigó dels blocs.
És el que li passa a l’Helena, una veïna recent arribada que, mentre intentava penjar un mirall, troba una maleta plena de cartes mai enviades. Cap remitent, cap destinatari. Només tinta, pols i una veu de dona que semblava voler parlar des de fa dècades.
El que no sap, encara, és que aquelles cartes eren de la Maria, una emigrant que va arribar a Bonavista amb un tren que feia més soroll de gana que de rodes. I aquí comença el que serà un dels monòlegs més emocionants i patrimonials del cicle Passatges dins del programa Tarraco25.
Teatre, memòria i formigó amb història
“Maria de Bonavista” és més que un monòleg. És un viatge al passat de tantes dones que van arribar amb un fill al braç i una esperança al tren. Dones que van aixecar un barri amb mans que feien de tot: paletes de dia, mares de nit i poetes sense saber-ho.
La protagonista del monòleg, dirigit, guionitzat i interpretat per la vallenca Cristina Murillo, forma part d'una peça del cicle Passatges, una proposta que barreja teatre documental i memòria oral per commemorar el XXV aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial.
Una maleta com a màquina del temps
L’Helena, com tantes noves generacions, ha crescut sense saber què vol dir no tenir-ne prou. El seu viatge comença quan obre aquella maleta polsosa i s’hi troba la veu de la Maria parlant des d’una altra Espanya —aquella on les famílies fugien de la gana i trobaven refugi als barris que avui anomenem “de tota la vida”.
Entre carta i carta, el públic reconstrueix el retrat d’una època on la solidaritat de veïns era patrimoni immaterial i l’esperança es pagava amb jornades de dotze hores. Un passat que encara es pot olorar als blocs, a les façanes humides i als bars on el cafè costa un euro però val la memòria d’un poble.
📍 Lloc: Centre Cívic de Bonavista, Tarragona
🕒 Sessions: 13 h, 18 h, 19 h (dissabte) / 12 h, 13 h (diumenge)
🎟 Entrades: Compra aquí
🎭 Organitza: Ajuntament de Tarragona
🤝 Col·laboren: IPHES, Port de Tarragona, Centres Cívics, MHT, Àrea de Cultura i Festes
El barri com a personatge
Bonavista no és només l’escenari: és coprotagonista. El barri parla, murmura i recorda. Els seus carrers, plens de persianes pintades i records mig esborrats, es converteixen en decorat i veu del relat. Segons l’actriu, “a cada cantonada hi ha algú que t’explica la seva vida sense que li ho demanis”.
El projecte s’ha concebut com una peça itinerant dins del cicle Passatges, que connecta espais patrimonials amb històries humanes. En paraules del regidor de Cultura, recollides el 5 de novembre, “és la manera més viva de fer parlar el nostre patrimoni: donar veu als que mai la van tenir”.
Un passat molt present
Les cartes de la Maria no són només ficció: s’inspiren en testimonis reals recollits per l’IPHES i l’Arxiu Municipal de Tarragona. Petits fragments de vida: com aquell home que va arribar amb una sola sabata o aquella dona que escrivia als seus pares des d’un pis compartit amb cinc famílies.
El monòleg recupera aquest fil emocional i històric i el transforma en una experiència sensorial. No hi ha decorats excessius ni efectes: només una actriu, unes cartes i una llum groguenca que recorda els fluorescents dels anys 70. L’olor? Una barreja de pols i cafè reescalfat.
Quan el patrimoni deixa de ser pedra
El programa Tarraco25 busca fer visible que el patrimoni no només són restes romanes ni muralles. També és la vida obrera que va construir la ciutat moderna. I en aquest sentit, Bonavista és tan patrimoni com el Fòrum de la Colònia o l’Amfiteatre.
El cicle Passatges vol convertir aquests espais vius en escenaris de reflexió sobre la memòria col·lectiva, la migració i la identitat. I sí, també sobre com una maleta trobada en una casa nova pot obrir més portes que una excavació arqueològica.
Informació pràctica
| Data | Horaris | Lloc | Entrades |
|---|---|---|---|
| 8 de novembre 2025 | 13:00, 18:00, 19:00 h | Centre Cívic de Bonavista | Compra aquí |
| 9 de novembre 2025 | 12:00, 13:00 h | Centre Cívic de Bonavista | Compra aquí |
Un tancament amb memòria
“Maria de Bonavista” és d’aquelles històries que no només es veuen: es recorden. I en un moment en què el patrimoni sembla voler ser només pedra i postal, aquest monòleg recorda que el que realment ens aguanta no són les muralles, sinó les persones que les van construir.
No volem fer espòilers, però potser per això, quan l’Helena tanca la maleta al final de l’obra, no ho fa per oblidar, sinó per guardar millor el que ha descobert: que la memòria, com els barris, es construeix a mà i amb temps.
