Més de 1.200 representants catalans porten la Cultura popular a Estocolm en un Festival únic

Més de 1.200 artistes i col·lectius catalans han pres Estocolm aquest cap de setmana amb la seva cultura popular. Sardanes, castells, gegants i música tradicional han omplert carrers i places de la capital sueca, posant Catalunya al centre d’un dels festivals culturals més grans del país nòrdic.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha defensat que aquesta cita és una «eina per projectar Catalunya al món» i ha posat en valor la capacitat de la cultura catalana per crear ponts entre pobles i nacions.

La Cultura catalana triomfa a Estocolm

Què fa que aquest Aplec sigui especial per als catalans?

Per als lectors de Tarragona i la resta de la província, l’Aplec Internacional d’Adifolk és molt més que un festival: és l’oportunitat de veure la cultura popular catalana reconeguda a centenars de quilòmetres de casa. Amb una participació rècord de 42 grups i 1.200 actuants, la presència catalana a l’Stockholm Culture Festival posa de manifest la força i la vitalitat de les tradicions catalanes.

Quins elements de la Cultura catalana s’hi exhibeixen?

L’Aplec ha portat sardanes, castells, gegants, bestiari, dansa i música tradicional als espais més emblemàtics d’Estocolm. Aquestes expressions arrelades al territori, combinades amb un esperit innovador, mostren una cultura que és «tradició i modernitat» al mateix temps, tal com ha remarcat la consellera Sònia Hernández.

La projecció Internacional i els vincles amb Suècia

Com s’emmarca L’Aplec dins la relació cultural entre Catalunya i Suècia?

La presència catalana a Estocolm no és un fet aïllat, sinó una peça més d’una relació de llarg recorregut que inclou literatura, arts visuals, música i ensenyament del català. L’Institut Ramon Llull ha impulsat traduccions d’autors catalans i ha recolzat múltiples intercanvis culturals, reforçant els llaços entre ambdues regions.

Quina importància té per a Estocolm i Catalunya aquest intercanvi?

Segons la tinenta d’alcaldia Torun Boucher, la cultura catalana arriba "al cor d’Estocolm" en un festival que l’any passat va atraure més de dos milions de visitants. Aquesta interacció cultural fomenta el respecte mutu i crea vincles duradors, a més de donar a conèixer Catalunya com un país obert i vinculat a Europa.

Reivindicacions i perspectives dels protagonistes

Què en diuen els responsables catalans i suecs?

El president del Parlament, Josep Rull, ha definit l’Aplec com la millor "diplomàcia tova" per projectar la cultura catalana i ha destacat la capacitat integradora de les tradicions. Els representants catalans han constatat que els suecs estan "absolutament al·lucinats" amb la mostra cultural, que presenta Catalunya com un poble alegre, combatiu i universal.

Com es viu la trobada des del moviment associatiu?

Ivan Besora, president d’Adifolk, ha ressaltat l’esperit de col·laboració i la voluntat de mostrar les tradicions catalanes arreu. L’Aplec, que va arrencar el 1988 amb la sardana, ha anat creixent fins a convertir-se en una cita internacional que aquest any torna a Suècia vint anys després de Malmö.

Les expressions populars catalanes no només són un espectacle, sinó també un vehicle per explicar «qui som» i què representa Catalunya al món. Aquesta experiència a Estocolm deixa clar que la cultura és un actiu que connecta persones i territoris, i que el nostre país sap projectar-se amb força més enllà de les seves fronteres.

La participació en un esdeveniment d’aquesta magnitud, dins d’un festival amb milions de visitants, és una oportunitat única per a la cultura catalana de seguir teixint vincles internacionals i mostrar la seva riquesa i diversitat.

Per als tarragonins, veure com la seva cultura es fa gran a Estocolm no és només un motiu d’orgull, sinó també una invitació a no perdre l’arrel i a continuar fent-la créixer amb la mateixa passió i compromís que els més de mil dos-cents actuants han posat en escena.

Font de l'article: Miquel Codolar / Agencia Catalana de Noticies