Joaquim Chancho omple el Castell de Vila-seca amb “La pulsió del temps” i la calma del color

Un retorn que va més enllà del color

Amb “La pulsió del temps”, l’artista riudomenc Joaquim Chancho desplega al Castell de Vila-seca una trajectòria que travessa més de sis dècades de recerca pictòrica. L’exposició, inaugurada el 9 d’octubre de 2025, convida el visitant a entrar dins del seu propi llenguatge: un alfabet de taques, ritmes i silencis que s’han convertit en una de les veus més sòlides de l’abstracció catalana. La mostra és fruit del conveni entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas, i es podrà visitar fins al 22 de febrer de 2026. El comissari, Bernat Puigdollers, hi proposa un recorregut que “va al moll de l’os de l’obra de Chancho” —un exercici d’essència i memòria.

De Riudoms al món, passant per Vila-seca

Chancho no és un artista d’efectes. Els seus quadres no criden, però et persegueixen. Fill de Riudoms i hereu d’una tradició abstracta que beu de Tàpies però que juga a un altre ritme, ha sabut construir un idioma propi fet de línies que es busquen i s’aturen. Aquesta exposició és, per tant, un retorn simbòlic al territori on tot va començar.

Les primeres sales mostren tres pintures dels anys seixanta, gairebé arqueològiques dins la seva trajectòria. A partir d’aquí, el recorregut s’expandeix com si fos una de les seves teles: cada obra és un pas, cada pas un respir. Entre les peces hi ha també els seus “treballs de taula” —quaderns, llibretes, experiments— que funcionen com laboratoris de pensament pictòric.

Un castell que respira art (i xifres)

La mostra arriba en un moment dolç per al Castell de Vila-seca, que ja ha rebut 47.000 visites des de la seva obertura com a espai expositiu. La regidora de Cultura, Manuela Moya, va destacar durant la presentació que aquest equipament “és un actiu que no només suma a Vila-seca, sinó a tot el territori”. En la darrera exposició, el 55% dels visitants provenien d’arreu de Catalunya, un 25% d’altres comunitats i un 20% de l’estranger.

Això confirma que el Castell s’ha convertit en un punt fix del mapa cultural català. Ja no és només un espai monumental, sinó una mena d’incubadora d’exposicions que connecten el Camp de Tarragona amb la contemporaneïtat artística més àmplia.

El temps com a matèria

“La pulsió del temps” no parla del temps com a tema, sinó com a material. Chancho el pinta, el talla, el repeteix. Les seves sèries són com calendaris emocionals, on cada traç és una marca de presència i d’absència. No hi ha narrativa, però sí memòria. No hi ha gest, però hi ha energia continguda. És una exposició que demana lentitud i atenció, dues coses cada vegada més rares.

Puigdollers ho defineix com una immersió en les “entranyes de l’obra”, i el resultat és gairebé meditatiu. Els visitants surten en silenci, com si haguessin passat per una capella laica feta de pigments.

El diàleg amb la Fundació Vila Casas

El projecte s’inscriu dins la col·laboració estable entre el consistori i la Fundació Vila Casas, que ha portat a Vila-seca figures com Mayte Vieta o Josep Guinovart. La Fundació, amb seu a Barcelona, continua ampliant la seva xarxa de centres fora de la capital, demostrant que l’art contemporani també pot parlar en dialecte tarragoní.

Quan el temps és matèria

“La pulsió del temps” és més que una retrospectiva: és una immersió en la ment d’un pintor que pinta per comprendre el pas del temps. Cada quadre sembla contenir l’eco del traç anterior, com si la memòria també fos un pigment.

Amb aquesta exposició, Vila-seca reafirma el seu paper com a escenari cultural en creixement, i Chancho com a artista que, a cada retorn, reescriu la seva pròpia història. Potser això és el que vol dir “pulsió”: no només el temps que passa, sinó el que ens empeny a tornar.