El FITT de Tarragona supera els 8.200 espectadors amb talent català i estrenes

El FITT de Tarragona ha superat els 8.200 assistents i ha tancat la 13a edició amb una xifra rècord. El festival ha reforçat així la seva aposta per les dramatúrgies contemporànies, les propostes catalanes i les estrenes que arriben a la ciutat abans que a cap altre lloc.

Durant aquesta edició, el públic ha trobat una companyia internacional, creacions d’arreu de l’Estat espanyol i una presència destacada d’artistes de Catalunya. Entre els noms propis hi ha Glòria Ribera, UNAVEZENLAVIDA, Araka i Cal y Canto. No és poca cosa: Tarragona ha tornat a posar el teatre al centre.

Què explica el rècord de públic del FITT a Tarragona?

Una 13a edició amb més de 8.200 assistents

Per al lector de Tarragona, la dada més significativa és directa: **més de 8.200 persones han assistit a les propostes del FITT**. El festival ha definit aquesta xifra com un rècord respecte de l’edició anterior, de manera que el creixement no és només una impressió general, sinó el principal resultat anunciat en tancar la programació.

La xifra situa el FITT en un lloc visible dins de l’activitat cultural de la ciutat. No cal vestir-la amb confeti institucional: quan una edició supera la precedent, vol dir que les obres han aconseguit trobar públic i que el festival ha mantingut capacitat d’atracció.

El nom complet del certamen és FITT - Noves Dramatúrgies, una definició que ja marca el terreny de joc. La programació no s’ha limitat a una única procedència ni a una sola forma d’entendre l’escena, sinó que ha reunit propostes catalanes, de diversos punts de l’Estat espanyol i una companyia internacional.

• Més de 8.200 assistents, amb rècord respecte de l’edició anterior.
• Una companyia internacional dins de la programació.
• Propostes arribades d’arreu de l’Estat espanyol.
• Una presència àmplia de creadors i companyies de Catalunya.

Aquest repartiment és el que dona gruix a la dada. Un rècord de públic no s’explica només amb un nom conegut, sinó amb una programació capaç d’obrir portes diferents. I, de passada, obliga a mirar Tarragona com una plaça amb criteri propi, no com una parada decorativa del circuit cultural.

Per què el talent català ocupa un lloc central?

Joan Negrié, director del festival, ha resumit la línia del FITT amb una frase clara: «creu fermament en les produccions catalanes; volem que sigui un espai que difongui el talent català i local». La declaració no parla només d’una selecció artística, sinó de la funció que el festival vol assumir.

Aquesta aposta té una conseqüència concreta per al públic: les creacions catalanes no hi apareixen com un complement, sinó com una part central de la proposta. El festival vol actuar com un aparador per a artistes i companyies que treballen aquí, amb la mirada posada en la difusió del talent català i local.

La paraula “local” també importa. En una programació amb presència internacional i propostes d’arreu de l’Estat espanyol, el FITT reserva espai per a l’escena més pròxima. És una combinació que evita dues temptacions habituals: tancar-se en el terrer o importar noms com si la ciutat no tingués creadors propis.

Quins noms i estrenes han marcat aquesta edició?

Glòria Ribera ha obert la programació amb «Bomba va»

Entre els noms destacats de la 13a edició hi ha Glòria Ribera, protagonista de l’obra inaugural «Bomba va». El fet que aparegui vinculada a l’inici del festival li dona un pes especial dins del programa, perquè és la proposta que ha encetat el recorregut d’aquesta edició.

La informació disponible no detalla l’argument de l’obra ni la resta de funcions, i aquí convé no fer màgia amb dades que no hi són. El que sí que queda fixat és el seu paper inaugural i la presència de Ribera entre els noms que el festival considera més destacats.

Per a l’espectador, una obertura amb un nom propi funciona com una primera declaració d’intencions. El FITT ha volgut començar amb una proposta identificada i amb una artista que forma part del relat d’aquesta edició. Després, el programa ha ampliat la mirada cap a altres llenguatges i procedències.

Quines estrenes a Catalunya ha presentat el FITT?

El festival ha acollit dues estrenes a Catalunya que la font identifica de manera concreta. La primera és «Col·lapso, ser joven ante los límites del crecimiento», de la companyia UNAVEZENLAVIDA. La segona és «Limani», una coproducció basca i burgalesa d’Araka i Cal y Canto.

Aquestes estrenes aporten un valor específic: permeten que el públic tarragoní conegui propostes que arriben per primera vegada a Catalunya dins de la programació del FITT. No és només qüestió d’omplir cartell; és una manera de portar a la ciutat peces i companyies que amplien la conversa escènica.

La taula permet veure el fil de la programació sense convertir-la en una llista interminable: una obertura amb Glòria Ribera i dues estrenes a Catalunya amb companyies de procedències diferents. El resultat és una edició que ha volgut combinar proximitat, circulació d’obres i noms amb una identitat pròpia.

També hi ha una idea que travessa tota la proposta: Tarragona no només rep espectacles, sinó que els posa en relació amb el talent català i local que el festival vol difondre. Aquesta és la part que sovint queda amagada darrere d’una xifra de públic. Els 8.200 assistents són el titular; la tria artística explica què hi havia darrere.

El FITT tanca la 13a edició amb més de 8.200 assistents, un rècord respecte de l’edició anterior i una aposta explícita per les produccions catalanes. Glòria Ribera, UNAVEZENLAVIDA, Araka i Cal y Canto han estat alguns dels noms destacats, mentre que les estrenes de «Col·lapso» i «Limani» han reforçat el paper de Tarragona com a punt de trobada per a les noves dramatúrgies. Ara toca veure si aquest rècord es converteix en punt de partida, i no només en una bona xifra per tancar temporada.

Font de l'article: Redacció / Agencia Catalana de Noticies