20 embarcacions enfonsades escanejades a la Costa catalana: el projecte Thalassa crea models 3D únics

El projecte Thalassa ha escanejat ja una vintena d'embarcacions enfonsades al litoral català, creant models tridimensionals que preserven un patrimoni amagat sota l'aigua. Aquesta tasca combina ciència i divulgació per conservar la memòria d'aquests derelictes i facilitar la seva exploració segura.

Des de fa més d'un any, un grup de submarinistes treballa amb càmeres d'acció per capturar imatges a uns 40 metres de fondària, col·laborant amb clubs locals i incorporant coneixements sobre l'entorn marí per enriquir les immersions.

El projecte Thalassa i la documentació del patrimoni subaquàtic català

Per què interessa aquesta iniciativa als veïns i submarinistes locals?

Thalassa no només crea models 3D dels vaixells enfonsats, sinó que ajuda a preservar la història que s'amaga sota el mar de Tarragona i altres punts de la costa catalana. Amb un enfocament divulgatiu i científic, ofereix informació que pot servir tant per a investigadors com per a submarinistes, permetent planificar immersions més segures i conscients.

Quins derelictes han escanejat i on es concentren?

Fins ara, la meitat dels 20 derelictes escanejats es troben a la costa tarragonina, especialment al Parc Submarí de la Costa Daurada i a l'Ametlla de Mar, on s'han documentat quatre embarcacions, entre elles el pesquer Pepito La Lula. Altres punts inclouen Roses, l'Escala, Palamós i fins i tot una ermita enfonsada al pantà de Canyelles.

El procés tècnic i els reptes econòmics del projecte

Com aconsegueixen fer els escanejos a 40 metres de Profunditat?

L'equip utilitza un equip audiovisual convencional, amb un protocol d'escaneig adaptat als derelictes mediterranis i una taxa d'èxit de fins a un 90% en la captura d'imatges per renderitzar. La feina prèvia a terra i les condicions meteorològiques són crucials per a l'èxit de cada immersió.

Quins obstacles econòmics afronta Thalassa i què preveuen per millorar?

El principal repte és el cost elevat dels gasos per a les bombones d'aire, que s'han encarit molt per la situació geopolítica global. També valoren incorporar propulsors submarins per agilitzar i garantir la seguretat durant els escanejos, però això depèn de futures ajudes econòmiques.

El futur i els objectius del projecte Thalassa

Quin paper juga l'embarcació Cavour en el projecte?

El Cavour, un vaixell enfonsat el 1917 a 52 metres de profunditat a l'Ametlla de Mar, és la meta principal i la "cirereta" de la primera etapa. Amb 120 metres d'eslora, la seva documentació en 3D suposaria un gran avanç, però requereix aliances i recursos per fer la prospecció.

Com es gestiona la col·laboració i el finançament?

Thalassa manté contactes amb entitats com el Centre d'Arqueologia Subaquàtica i busca convenis i finançament públic o privat per continuar la documentació i ampliar el patrimoni digitalitzat. La col·laboració logística amb centres de busseig locals és clau per fer viables les immersions.

La feina de Thalassa posa a l'abast de la comunitat models tridimensionals lliures i gratuïts que mantenen viu el record d'aquests vaixells i permeten un seguiment del seu estat de conservació. En un territori on el patrimoni cultural i natural és abundant però sovint amagat, aquesta iniciativa aporta una nova forma de connectar amb la història marítima.

El projecte no només documenta, sinó que construeix un vincle entre submarinistes, investigadors i ciutadans amb la memòria viva del mar català. La mirada posada en el Cavour i la recerca de suport econòmic indiquen que aquesta aventura encara té molta mar per recórrer.

Font de l'article: Ariadna Escoda Padilla / Agencia Catalana de Noticies