Colla Joves de Valls i la CCCC: un comiat que no sona a gralla

Hi ha dies que a la plaça del Blat l’aire fa olor de pólvora seca i camisa suada. Avui, en canvi, fa aquella flaire de vermut abans de la migdiada i converses en veu baixa, com si tothom sabés alguna cosa però ningú la volgués dir en alt.

Entre gralles que s’apaguen aviat i mirades de costat, la ciutat rumiava: què passa a la casa gran dels castells? Un moviment discret, de passadís, ha deixat les cadires més fredes del compte i la sensació que les actes de reunió pesen més que els faixins.

La notícia que corria de boca en boca a Valls

La Colla Joves Xiquets de Valls ha comunicat que abandona la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). No és cap rabieta de diumenge: és un gest meditat que, segons expliquen, ve d’anys de desgast intern i d’una manera de fer que ja no reconeixen com a pròpia.

Segons el relat de la colla, es tracta d’una sortida de la junta de la CCCC que afecta l’àmbit de governança de la Coordinadora i que s’ha comunicat el 3 d’octubre de 2025. Parlen de pèrdua de valors fundacionals, manca de transparència i un clima de deslleialtat; el protagonisme recau en la Colla Joves Xiquets de Valls (Valls, Alt Camp), i la veu institucional es pot seguir al portal oficial cccc.cat.

“És una decisió molt difícil i dolorosa, però coherent amb allò que sempre hem defensat”, resumia una veu de la colla a peu de plaça, amb el to d’algú que ha passat més hores d’assemblea que de barana. La paraula clau, a Valls, és “coherència”: si no hi ha pinya, no hi ha castell… ni junta.

Quan la tradició topa amb el PowerPoint

Des de la seva creació, la Joves ha estat un pilar dins la Coordinadora, fins al punt d’haver-ne ostentat la presidència en quatre ocasions. De la mà de moltes colles, van impulsar canvis pragmàtics —l’ús del casc de seguretat (2008)— i van celebrar la inscripció dels castells a la UNESCO (2010), fites que encara avui es citen a les sobretaules de Festa Major.

Però la colla denuncia que els valors fundacionals que inspiraven la Coordinadora —treball col·lectiu, transparència i servei a les colles— s’han anat diluint. “Allà on abans hi havia responsabilitat compartida i debat, ara hi ha opacitat i centralització”, apunten, amb aquella fina ironia vallenca que diu molt sense aixecar la veu.

De les reunions amb olor de tinta a les pantalles amb olor de toner

La crítica no és contra la modernitat, sinó contra la sensació que els despatxos s’han imposat a les places. Que la litúrgia de la cultura popular —els assajos, la pinya, les sobretaules— no pot viure a còpia de slides i correus amb cc eterns. El món casteller és, abans que res, cos, confiança i compàs.

Vint anys de “responsabilitat”… i prou

La Joves explica que, tot i el malestar, ha mantingut la seva presència a la junta “per responsabilitat”, especialment en escenaris delicats com la negociació de drets televisius o la definició de criteris de seguretat. Però a base de parxes, fins i tot la millor faixa cedeix: la situació s’ha tornat insostenible.

A Valls, això es tradueix així: massa reunions, poca pinya. “No volem fer de buròcrates”, deia un veterà amb camisa desbotonada, “volem fer castells i comunitat”. Entre glops de vermut i una arengada tímida, la plaça feia cara de fi d’etapa més que no pas de drama.

Què canvia ara per al món casteller?

La marxa té efectes immediats a la governança —menys pes de la Joves a l’òrgan que marca el compàs de seguretat, patrocinis i projectes— però no afecta les actuacions a plaça. Els castells continuaran, faltaria més. El que balla és qui mana el ritme dels canvis i amb quin estil es prenen les decisions.

Les colles petites demanen més acompanyament; les grans, més agilitat. Entremig, una Coordinadora que, segons com bufi el vent, pot semblar un enxaneta en plena ventada. El risc? Que la discussió sobre excels i procediments acabi sent més llarga que una diada de Santa Tecla.

Cronologia exprés (per no perdre el fil)

“Menys protocol i més plaça”: el rerefons de la decisió

El comunicat apunta a una pèrdua de l’esperit col·lectiu. La Joves recorda que la CCCC havia de ser eina de servei —no aparador— i que cal cuidar tant els grans castells com l’expansió territorial i internacional del fet casteller. Dit en argot de colla: la cultura popular es cuida des de baix, amb mans, crits i confiança.

Una veu propera a l’organització resumí, en conversa recent, que “el món casteller necessita més pinya i menys protocol”. Un membre d’una colla de Camp de Tarragona, que preferí l’anonimat per no fer llenya del pi caigut, afegia que “marxar no sempre ajuda, però potser sacseja el debat que calia tenir”.

I demà, què? (Què passa ara? Qui decideix? Com afecta al calendari?)

Què passa ara? La Joves deixa vacant la cadira a la junta; la CCCC haurà d’activar els seus mecanismes de reconfiguració interna. A curt termini, és més soroll de grup de WhatsApp que no pas terratrèmol a plaça.

Qui decideix mentrestant? Les comissions tècniques i directives que ja funcionen dins la Coordinadora, seguint el reglament vigent. Cap diada en perill pel fet en si.

Com afecta al calendari? Les actuacions previstes per la Joves i la resta de colles es mantenen. El debat es juga a la llotja de gestió, no al balcó de la plaça.

Valls, capital emocional i memòria de plaça

A Valls, els canvis institucionals es viuen amb orgull i memòria. La ciutat que ha vist créixer castells i castellers sap que no hi ha tradició sense discussió i aprenentatge. Avui, entre cues a la T-11 i el cafè del Mercat Central, el comentari és un: cal tornar als bàsics.

Veu oficial i enllaços útils

Si voleu seguir el fil institucional, consulteu el canal de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. I si voleu el pols de plaça, podeu consultar els canals de la Colla Joves Xiquets de Valls (web i xarxes) on sovint publiquen comunicats i agenda. El món casteller no és un feed: és una comunitat amb memòria.

Final de tram: més pinya, menys acta

Amb “profunda tristesa” però cap baixa de moral, la colla vermella tanca una etapa dins la CCCC. A plaça, els batecs tornen a marcar-se amb gralles i compàs; a despatx, tocarà reordenar cadires. Si el timing acompanya, d’aquest enrenou en pot sortir un debat útil sobre el que realment importa: seguretat, participació i servei a totes les colles.

Perquè al cap i a la fi —i això a Valls ho saben— un castell només puja quan tothom fa força a la mateixa banda. I sí: a vegades cal fer un pas enrere per tornar a pujar un pis més ferm.

• Entitats clau (SEO): Colla Joves Xiquets de Valls, CCCC, Valls, castells, UNESCO.
• Intencions de cerca: “per què surt la Joves de la CCCC”, “què implica”, “cronologia cccc castells”.
• Preguntes clau cobertes: Què passa ara? Qui decideix? Com afecta al calendari?