Quan els castells travessen el Tàmesi: la Joves sorprèn Londres

Un pilar de 4 caminant davant del Tower Bridge. No és un somni ni una escena de pel·lícula de Ken Loach, sinó la manera com la Colla Joves Xiquets de Valls va aterrar a Londres. Els turistes es fregaven els ulls mentre buscaven al Google Maps si això dels castells era un “show programat” o una aparició espontània.

Londres, gris i humida com sempre, va cedir un espai de llum a la cultura catalana. En comptes de te amb llet, els londinencs es van trobar amb un 4de8 ben vermell que, entre crits de “Incredible!” i “So brave!”, va fer més soroll que qualsevol bus de dos pisos. Però això només va ser el principi.

Colla Joves Xiquets de Valls actuant a Londres davant del Tower Bridge. Imatge X @revistacastells
Colla Joves Xiquets de Valls actuant a Londres davant del Tower Bridge. Imatge X @revistacastells

Difondre la cultura catalana no és només portar fuets i vi ranci a l’estranger. A vegades també implica aixecar estructures humanes impossibles sota la pluja fina de Londres. Aquest cap de setmana, la Colla Joves Xiquets de Valls ha fet de la capital britànica una plaça improvisada, amb l’skyline del Tower Bridge de fons i centenars de mòbils intentant captar el moment.

El 4de8 que va travessar el Tàmesi

El plat fort de la jornada va arribar amb el 4de8, descarregat amb solvència a Potters Fields Park. Els aplaudiments es van barrejar amb els “It’s amazing!” dels vianants, molts dels quals no entenien gaire què estaven veient però intuïen que allò no era normal. Per als castellers vallencs, en canvi, era molt més que una exhibició: era portar els valors dels castells —confiança, equilibri i pinya— a un públic que en desconeixia completament el codi.

Una plaça internacional

La diada londinenca no va ser un espectacle aïllat. Formava part de l’International Catalan Culture Day, organitzat per la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda. Allà hi eren també els Castellers of London, que celebraven el seu desè aniversari, i els Mannekes de Brussel·les. La Joves va compartir plaça, suor i nervis amb aquestes colles, en un ambient més de germanor que de competició.

Les autoritats, també a plaça

No era només una festa de castells. L’acte va comptar amb la presència del conseller d’Exteriors i Unió Europea, Jaume Duch, la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, entre d’altres. Per part britànica, hi va assistir l’alcalde de Southwark, Sunny Lambe, que va mirar-s’ho amb cara d’“això no surt a Netflix”.

Més que castells: connexions

El viatge va servir també per reforçar lligams amb la comunitat catalana al Regne Unit. Dijous, els responsables de la colla van oferir una xerrada sobre els valors dels castells, i divendres hi va haver un assaig conjunt amb les tres colles. Allà es van compartir secrets tècnics sobre com aixecar castells amb pilar, una tècnica especialment complexa per a colles que tot just comencen.

Un aniversari londinenc amb accent vallenc

Els Castellers of London celebraven el seu desè aniversari, i ho van fer amb la millor actuació des de la pandèmia: 3de6, 4de6, 4de6 amb pilar i el pilar de 4. L’alegria era evident, i més encara amb els vallencs fent de padrins d’honor. Mentrestant, els Mannekes de Brussel·les no van tenir tanta sort amb el 3de6, però sí que van completar altres estructures més modestes.

Un impacte més enllà de la plaça

Centenars de persones alienes al món casteller van parar per veure què passava. Alguns ho van retransmetre en directe a Instagram, d’altres van preguntar si això era una mena de flashmob. Però la realitat era més simple i més poderosa: era cultura catalana en estat pur, desplegant-se en un dels escenaris més icònics del planeta.

Castells com a diplomàcia cultural

Al capdavall, l’objectiu era clar: mostrar al món que els castells no són només un espectacle local, sinó una expressió cultural universal. Tal com va recordar la Delegació del Govern, aquesta mena d’actes són diplomàcia cultural en estat pur. I no, no calen corbates per impressionar: n’hi ha prou amb una pinya i unes espardenyes.

Amb tot, la Joves torna a casa amb un 4de8 al sac i amb la satisfacció d’haver deixat empremta a Londres. Perquè a vegades, per explicar què som, no cal parlar gaire: n’hi ha prou amb alçar un castell.