El repte del local per a les colles castelleres a Catalunya

El cas de Tarragona: un retorn esperat i ple d’incògnites

L’Ajuntament de Tarragona ha posat fil a l’agulla per sanejar l’edifici del carrer de Santa Anna, un dels espais castellers més simbòlics, perquè els Xiquets de Tarragona tornin a tenir local.

La colla va haver de deixar el local fa més de set anys, i durant aquest temps han assajat en un pati petit del Palau Municipal, a la plaça de la Font, un lloc que no acaba de ser un local digne: espai limitat, condicions tècniques precàries, i evident impacte en el rendiment casteller.

El procés ha estat llarg i sovint desesperant, amb diferents alternatives sobre la taula, però finalment s’ha optat per tornar a l’origen. El pressupost i el calendari segueixen sent una incògnita, sobretot perquè primer calen prospeccions arqueològiques que exploren què hi ha al subsol –un patrimoni romà que, com es pot imaginar, complica qualsevol obra.

Altres colles, altres dilemes: Badalona i Sarrià en primera línia

Badalona, assajos a la plaça?

A Badalona, la cosa pinta menys bé. Els castellers locals assagen actualment al Mercat Maignon, però l’Ajuntament ha anunciat la seva rehabilitació, el que obliga a la colla a buscar alternatives.

L’alcalde Xavier García Albiol va prometre cedir l’antiga fàbrica d’eines Canela, però no hi ha cap acord oficial ni compromís públic, i el projecte està aturat pel mal estat de l'espai, que també incomoda el veïnat i fins i tot un institut proper. En cas de trobar acord, les obres trigarien anys i no hi ha cap solució provisional, així que els micacos es preparen per assajar al carrer, possiblement a la plaça de la Vila, com ja han fet abans.

Sarrià i la carpa que no ho soluciona tot

Els Castellers de Sarrià combinen la seva bona tècnica amb la incertesa d’un local precari. Estan a l’espera de convertir Can Raventós, una antiga masia, en seu d’entitats de la cultura popular, però un litigi entre l’Ajuntament i els propietaris posa l’operació en un calaix.

Mentrestant, assagen sota una carpa de 10 metres d’alçada i 150 metres quadrats, instal·lada a un espai on està previst construir uns jardins. Això vol dir que aquesta solució provisional també està en perill si es tiren endavant les obres previstes a l’estiu d’aquest 2026.

Conflictes veïnals i l’ombra de l’espai: Molins de Rei i Vilanova

Matossers de Molins de Rei: del local propi a un magatzem compartit

Els Matossers de Molins de Rei han hagut de deixar el seu local llogat al Passeig de la Pau per motius econòmics i per les queixes constants de soroll dels veïns, que dificultaven l’activitat social i el creixement de la massa social.

Actualment tenen un magatzem compartit amb el ball de diables, però és clar que no cobreix les seves necessitats, tot i que els permet mantenir certa activitat d’assaig i social.

Bordegassos de vilanova: de cal pinyana als josepets

El cas dels Bordegassos de Vilanova és similar. Van haver de deixar el seu local de propietat, Cal Pinyana, el febrer de 2025, per les molèsties al veïnat. Com a solució provisional, es van traslladar a l’església dels Josepets, tancada al culte i utilitzada com a magatzem pel patrimoni local.

Els Josepets ofereixen millor espai per assajar però limiten l’activitat social. L’alcalde Juan Luis Ruiz es va comprometre a tenir un nou local en un any, amb possibles espais separats per assajos i activitat social. L’avantatge és que la venda de Cal Pinyana podria finançar aquest projecte.

Terrassa, Vilafranca i Sitges: els casos de les colles amb locals propis o projectes clars

Terrassa estrena local nou amb inversió milionària

Els Minyons de Terrassa van estrenar el 2025 un nou local a l’antiga fàbrica de Cal Reig, gràcies a un concurs públic i una inversió de 1,5 milions d’euros, finançada en part per la venda de la seva antiga seu i subvencions públiques.

A més de l’espai per a assajos, el local amplia prestacions per a activitats socials i obertes a la ciutadania.

Vilafranca compra per créixer

Els Castellers de Vilafranca van avançar al desembre amb la compra de l’edifici veí de Cal Figarot per ampliar les seves instal·lacions. Amb uns 500 metres quadrats més, volen destinar espais a arxiu, gimnàs i atenció a la canalla.

Aquesta operació compta amb ajuts de la Diputació de Barcelona i ha rebut l’aprovació unànime de l’assemblea, mantenint la política de patrimoni propi, com altres colles de referència.

Sitges i la col·laboració amb l’Ajuntament per un local digne

A Sitges, on el mercat immobiliari és un monstre, la Jove de Sitges viu un cas exemplar de col·laboració amb l’Ajuntament. Des del 1992 assagen al Palau del Rei Moro, un edifici gòtic protegit que limita reformes i té problemes d’espai i aparcament.

El 2016 van presentar un projecte per destinar terrenys de nova urbanització a usos socials i culturals, i l’Ajuntament va cedir la Masia de Santa Bàrbara, que remodelarà i ampliarà amb una nau per assajos.

Amb una inversió de 3,2 milions d’euros, les obres començaran al març i duraran un any i mig, i compartirà espais amb un grup de gimnàstica rítmica. Un dels millors acords castellers amb un ajuntament recentment.

Barcelona: entre la reforma d’espais i l’ombra de l’estació de Sants

Els Castellers de Sants disposen d’un bon local d’assaig al gimnàs de l’Escola Jaume I, però la manca d’espai social és un problema. S’havia previst reformar i ampliar les naus de Can Climent, però el projecte queda afectat per la reforma i ampliació de l’estació de Sants.

Les converses amb el districte i altres entitats del barri avancen, però el ritme serà lent. El desig és tenir un local social potent que complementi el local d’assaig.

El local, un repte constant que condiciona el futur casteller

El local no és només un espai físic, sinó un motor de vida social, de creixement i de manteniment de la cultura castellera. Les diferents situacions de les colles mostren que, quan falta un espai adequat, tot es complica: s’han perdut masses socials, es limita l’activitat i, fins i tot, es ressent la qualitat casteller.

Els casos de Tarragona, Badalona o Sarrià contrasten amb els de Terrassa o Vilafranca, on s’ha pogut avançar amb inversions o compres. Però la realitat de la majoria és que la colla està pendent de les decisions i les inversions públiques, sovint lentes, i dels conflictes veïnals que poden limitar l’ús dels locals.

És possible que el futur passi per la col·laboració estreta entre colles i ajuntaments, gestió creativa dels espais i, quan es pugui, la compra d’immobles per garantir la continuïtat.

Com diu un dirigent casteller recent (2026), “sense local, sense castells; amb local, tot és possible”.

Per conèixer més sobre aquest i altres temes, visita la Revista Castells font oficial.