Quan el finançament premia la cooperació a les colles de Barcelona

La proposta de la CCCCB i el nou model de finançament

La Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona (CCCCB) ha presentat un sistema de punts per ordenar el repartiment de la subvenció vinculada a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Aquesta subvenció representa gran part dels recursos de les vuit colles que conformen la ciutat.

Fins ara, els diners s’han mogut entre convenis anuals, suport a diades pròpies i participació en grans esdeveniments com La Mercè i Santa Eulàlia, sovint de manera paral·lela i poc integrada. Ara, la proposta vol unificar tot això en un mecanisme clar, objectiu i transparent.

Aquesta unificació no és només un exercici tècnic; és un model cultural que aposta perquè el finançament esdevingui una eina de corresponsabilitat entre colles, fent que la ciutat sigui un exemple de cooperació entre nivells diferents i de fortalesa per a la cultura popular.

Unificar subvencions en un únic mecanisme

El sistema proposat integra tres vies habituals de finançament, simplificant la gestió i permetent una millor planificació per part de cada colla. La intenció és que el finançament serveixi per fer créixer el projecte comú, no només per repartir una bossa econòmica.

La cultura com a eix, més enllà del nivell tècnic

Les colles tenen nivells tècnics diferents i això sempre ha estat un element delicat a l’hora de repartir recursos. Aquesta proposta assumeix la importància del nivell casteller, però evita que sigui una condemna per a les colles en creixement, introduint un biaix redistributiu per equilibrar reconeixement i equitat.

Reconèixer el nivell sense penalitzar les colles petites

En la distribució, les colles amb més nivell rebran un percentatge superior, però no proporcional a la diferència tècnica. Així, la diferència entre una colla de 9 i una de 7 no és el doble en subvenció, evitant penalitzar les petites.

A més, es tenen en compte altres criteris com l’antiguitat de la colla i les característiques de la diada pròpia (nivell de colles convidades, moment de la temporada, etc.), afegint més equilibri i justícia.

Un element clau que ha incorporat la proposta és el compromís social i comunitari. A Barcelona, la cultura popular va més enllà dels castells: projectes sobre feminismes, LGTBIQ+, sostenibilitat, antiracisme o lluita contra la soledat no desitjada augmenten la subvenció, reconeixent el treball continuat i la pressió logística que pateixen les colles a la ciutat.

Compromís social com a part del model

El sistema valora el que fan les colles durant tot l’any, no només la foto de la diada. Això fa que la subvenció sigui un impuls per al teixit social barceloní, sovint pressionat per falta d’espais i recursos.

Variables que equilibren la distribució

Antiguitat i moment de la temporada són altres factors que el sistema incorpora per no deixar-ho tot en mans del nivell tècnic i fomentar una mirada més àmplia de la cultura castellera.

Un preu per punt que transforma el finançament

La proposta basa el sistema en un preu fixe per punt. Això vol dir que la bossa total s’ajusta al nivell global de la ciutat: si una colla puja de nivell, la tarta econòmica creix; si baixa, es redueix, però sense perjudicar la resta.

Així, el creixement d’una colla és una bona notícia per a tot l’ecosistema cultural barceloní, i les caigudes puntuals no es tradueixen en càstigs irreversibles, perquè les despeses fixes (local, assegurances, material) no desapareixen.

Evitar incentius a la competició

Si el finançament només premia la imatge final, s’està alimentant una competició dura que no sempre afavoreix la cultura popular. Amb aquest model, també es reconeix l’estructura i compromís, creant un incentiu a la cooperació i no a la rivalitat.

Una mirada global a la sostenibilitat

Els costos estructurals (organització, logística, locals) es tenen en compte per garantir que totes les colles, petites i grans, puguin sostenir-se i créixer sense renunciar a la seva identitat ni viure en una constant lluita pressupostària.

El repte: ús responsable i compartit del finançament

Per als impulsors, l’èxit no serà només una fórmula tècnica tancada, sinó que les colles grans vegin aquest model com una inversió per a la ciutat i les petites com un impuls per créixer sense sentir-se ajudades paternalistament.

Tot i la rivalitat natural dins la ciutat i els models contraposats, s’ha assolit un compromís de responsabilitat compartida: fer pujar el nivell casteller de Barcelona de manera conjunta i apostar per la cooperació per sobre de la competició estricta.

Un model pioner en finançament cultural

Si es fa bé, Barcelona serà un exemple a seguir en finançament i governança cultural, anticipant debats futurs com els drets d’imatge castellers o estructures comunes de suport.

Un equilibri entre ambició i cura

Els castells són una suma de competició, respecte i sentit comú. I en la distribució de diners, el repte és que el pes no caigui sempre sobre els mateixos, i que tothom, des del primer fins a l’últim cordó, sigui igual d’important.

Roger Estivill Cos, president dels Castellers de Sants, és autor i veu de la proposta.

Per a més informació oficial sobre les colles castelleres de Barcelona i el seu projecte, es pot consultar la pàgina oficial de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona.