Quatre ajuntaments del Baix Camp planten cara a un parc eòlic que “no els fa ni vent ni gràcia”
Al Baix Camp fa dies que bufa més que el vent. Quatre ajuntaments —Riudecanyes, Montbrió del Camp, Vinyols i els Arcs i Riudoms— han decidit que prou és prou davant d’un projecte eòlic que, segons diuen, els deixaria el paisatge com un catàleg d’antennes gegants.
El debat ha entrat a totes les cases de poble, entre cafès i vermuts, però ningú no sap ben bé on començarà ni on acabarà. Només saben que els molins tindrien més de 150 metres i que la línia elèctrica travessaria mitja comarca com si fos una ruta de senderisme industrial.
El “no” eòlic que uneix pobles rivals de vermut
El que no ha aconseguit mai la T-11 ni les discussions sobre les festes majors, ho ha aconseguit un projecte eòlic: unir quatre ajuntaments del Baix Camp. Els de Riudecanyes, Montbrió del Camp, Vinyols i els Arcs i Riudoms s’han posat d’acord —sí, d’acord— per dir-li a la Generalitat que aturi el pla de Tesera Energía S.L..
La cosa no és menor: sis aerogeneradors de més de 150 metres d’alçada, una línia elèctrica d’uns 30 quilòmetres i una subestació a Montbrió. Tot plegat, una inversió de 4,3 milions d’euros i una potència total de gairebé 30 MW. Però segons els municipis, el cost real seria el paisatge —i la paciència.
Què hi ha en joc? Camps, camins i una mica d’identitat
El traçat de la línia elèctrica no és precisament discret. 91 torres metàl·liques —una cada 300 metres, aproximadament— s’alçarien entre camps d’avellaners, masos i camins rurals. Dels 27,7 quilòmetres, 19,6 serien aeris i la resta soterrats. “Una mena de línia de fil musical gegant”, comenta amb ironia un regidor que prefereix no ser citat literalment.
Els consistoris denuncien que el projecte fragmentaria finques agrícoles i alteraria l’estructura del territori. “No som contraris a l’energia verda”, afirmen, “però no volem pagar amb el paisatge allò que altres cobren amb subvencions”.
Els molins, tan alts com el campanar... o més
Si algú pensa en aquells molins de vent bucòlics, que s’ho tregui del cap. Els de Tesera farien més de 150 metres, gairebé el doble de l’alçada de la torre del campanar de Reus. Els alcaldes temen que, vistos des de la plana, acabin convertint-se en els nous “gegants” del Baix Camp —però sense gralles ni faixa.
La línia d’evacuació arribaria fins a les instal·lacions de Repsol a la Pobla de Mafumet, travessant onze municipis en total. A més de la molèstia visual, es tem una “afectació acumulada”, ja que el Baix Camp ja suporta altres infraestructures energètiques similars. “El paisatge agrícola s’està degradant a poc a poc”, asseguren fonts municipals, “i ningú no fa un estudi seriós sobre l’impacte real”.
Taula resum del projecte
| Element | Dades previstes |
|---|---|
| Nombre d’aerogeneradors | 6 (4 a Montbrió, 2 a Riudecanyes) |
| Alçada de cada molí | 150 metres aproximadament |
| Línia elèctrica | 27,7 km (19,6 aeris + 8,1 soterrats) |
| Torres previstes | 91 torres de 20 m mínim |
| Potència total | 29,7 MW |
Miniparcs o maxiproblemes?
Segons els ajuntaments, el projecte s’ha presentat com sis miniparcs independents per agilitzar tràmits, però en realitat seria una única macroinstal·lació encoberta. “És com dir que tens sis cotxes petits i no un autobús”, bromeja un tècnic municipal. Els consistoris demanen a la Generalitat que valori l’efecte acumulatiu real i no només la suma de papers.
La sospita és compartida per entitats ecologistes, que alerten de l’impacte sobre espècies com el xoriguer petit o el mussol comú, habituals a les zones agrícoles del Baix Camp. Tot i això, el projecte continua en fase de tramitació ambiental.
Entre la transició verda i la paciència rural
El dilema, com sempre, és l’equilibri. Tothom vol energia neta, però ningú vol molins davant del balcó. Els alcaldes insisteixen que no es tracta de negar la transició energètica, sinó de “fer-la amb sentit comú i respecte pel territori”.
Mentrestant, els veïns esperen saber si la comarca del vermut i els avellaners acabarà sent també la del vent. “Si no ens escolten”, diu un veí de Montbrió mentre mira cap als turons, “potser farem més soroll que els molins”.
El debat continua obert, i el Baix Camp es prepara per una tardor moguda. Però una cosa sembla segura: aquí, el vent no només mou pales —també mou consciències.
