L’exalcalde d’Altafulla defensa els contractes investigats com a tècnics
L’exalcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, es defensa davant del Tribunal Suprem assegurant que els contractes sota investigació es van adjudicar amb criteris tècnics i sense cap mena d’interès partidista. La defensa apunta que hi ha informes que avalen la legalitat del procés.
Els fets es remunten al període 2011-2019, quan Alonso va governar Altafulla. Ara, el cas ha arribat al TS i també afecta exconsellers com Salvador Milà i Joan Ignasi Elena, que han declarat per les mateixes qüestions.
Declaracions de Fèlix Alonso davant del Tribunal Suprem
Els criteris tècnics com a eix central
Alonso ha deixat clar que els contractes analitzats no van respondre a cap mena de favoritisme polític, sinó a motius estrictament tècnics. De fet, ha destacat que la instrucció del cas ha posat sobre la taula informes tècnics contradictoris, on alguns documenten que la forma de contractació era correcta.
La naturalesa de la investigació i els implicats
El procés judicial investiga un presumpte delicte de prevaricació administrativa relacionat amb adjudicacions directes. A més de l’exalcalde, han comparegut exconsellers implicats en la mateixa causa, cosa que evidencia que el cas afecta diversos nivells de l’administració municipal d’aquella època.
Context i repercussions locals
Altafulla, punt central d’una polèmica política i judicial
La ciutat d’Altafulla viu un moment de tensió amb aquest cas, que ha acaparat l’atenció mediàtica i política. Els veïns es pregunten com aquests contractes podrien haver afectat la gestió pública i el desenvolupament local durant vuit anys.
La resposta social i política
El cas ha provocat reaccions diverses entre partits i ciutadans. Alguns defensen la feina feta, mentre altres reclamen més transparència i un control més estricte dels processos d’adjudicació pública per evitar sospites de parcialitat.
Detalls tècnics dels contractes investigats
Els informes tècnics i la seva contradicció
Els documents aportats a la causa mostren opinions divergents. Alguns informes avalen la contractació directa com a procediment adequat, mentre que d’altres qüestionen la manca de transparència. Aquesta contradicció és clau per a l’evolució del cas.
Què implica la prevaricació administrativa?
El delicte que s’investiga consisteix en adjudicar contractes sense seguir les normes establertes, causant un perjudici a l’interès públic. La defensa sosté que aquest no és el cas, i que els contractes es van fer seguint criteris tècnics i legals, sense intencions polítiques ocultes.
La realitat és que la causa encara està en marxa i deixa pendents preguntes que només el Tribunal Suprem podrà resoldre, mentre Altafulla segueix pendent del que determini la justícia.
Font de l'article: Maria Pratdesaba / Miquel Vera | ACN
