Calafell i Cunit pressionen per sortir del caos ferroviari
Al Baix Penedès, el matí ja no comença amb el despertador, sinó amb la pregunta del milió: com arribo avui a Barcelona sense perdre-hi mitja vida. Entre trens que fallen, andanes plenes i WhatsApps que treuen fum, la rutina s’ha convertit en un petit esport de supervivència diària.
I clar, quan la cosa s’allarga una setmana (i comptant), la gent fa el que pot: compartir cotxe, caçar un dels pocs autocars, o anar fins a Vilanova i la Geltrú buscant més freqüències. *Buscar-se la vida*, dit ràpid i sense poesia. Però els ajuntaments també s’han cansat de mirar-s’ho des de la banda.
La novetat, aquesta vegada, té forma d’horari i de seient: des d’aquest dimecres 29 de gener hi haurà un reforç d’autocar a primera hora amb sortida de Calafell i parada a Cunit cap a Barcelona. I sí, és una mesura “com a mínim durant una setmana”. Un pedaç? Potser. Però un pedaç a les 7 del matí pot ser mitja vida.
Què canvia entre Calafell, Cunit i Barcelona (i quan)
| Clau | Detall |
|---|---|
| Inici del reforç | Dimecres 29 de gener de 2026 |
| Sortida de Calafell | 7.20 h |
| Parada a Cunit | 7.30 h |
| Arribada prevista a Barcelona | 8.50 h |
| Durada anunciada | Com a mínim una setmana |
El context és el que és: una setmana de caos ferroviari ha deixat penjada molta gent del Baix Penedès que es mou cada dia per feina o estudis. I quan el tren no compleix, la comarca es posa creativa… o directament desesperada. Frases com “hi vas tu i jo m’hi enganxo” s’han convertit en logística domèstica.
Perquè alternatives, n’hi ha. Però no sempre encaixen amb la vida real: compartir cotxe quan pots, agafar un dels pocs autobusos que connecten amb Barcelona, o fer el “pla B” d’anar fins a Vilanova i la Geltrú per trobar més freqüències d’autocar. I després hi ha el pla C: arribar tard i fer veure que no passa res. *Spoiler:* passa.
La demanda de Cunit: el problema no era “anar-hi”, era l’hora
El Ajuntament de Cunit feia dies que apretava perquè, durant el dia, l’oferta actual és limitada: només quatre expedicions cap a Barcelona. I quan tens un torn que comença a les 9 o una classe a primera hora, això de “ja hi aniràs” no cola. Ni amb vaselina.
Segons l’alcalde Jaume Casañas, en declaracions explicades aquest 27 de gener, el que es necessitava era un reforç “a primera hora”, no pas un viatge a mig matí. Perquè sí, la proposta inicial que es va posar sobre la taula era una expedició a les 10.00 h, i el consistori la va rebutjar: massa tard per a la majoria de desplaçaments quotidians.
Per què un autocar pot ser la diferència entre arribar o no
Posem-nos seriosos un moment (només un). La gent que surt de Calafell i Cunit cap a Barcelona no ho fa per fer turisme de museu un dimecres qualsevol. Ho fa per treballar, estudiar, fer pràctiques, o perquè la vida li ha quedat partida entre comarques. I quan el tren falla, el temps perdut no el recuperes a la tarda.
Aquest reforç té una gràcia amarga: és una única expedició, sí, però està col·locada on fa més mal l’absència. A les 7 del matí, quan la gent va amb el cafè mig a la mà i la mirada de “si us plau, que avui funcioni”. Sortir a les 7.20 h de Calafell i passar a les 7.30 h per Cunit és, per a molts, la línia fina entre la normalitat i el caos.
I després hi ha l’arribada: 8.50 h a Barcelona. No és una promesa de felicitat, però sí un horari que permet entrar a una oficina, un institut o una universitat sense haver de demanar perdó cada dia. I això, quan portes dies acumulant “incidències”, pesa molt.
Una setmana de prova… i després què?
La mesura s’ha plantejat com a mínim per una setmana. És a dir: és una solució d’urgència, amb data de caducitat emocional incorporada. Però també és un missatge: quan la situació es fa insostenible, alguna cosa es pot moure. Lenta, però es mou.
Des del consistori cunitenc admeten (sense ornaments) que el reforç és una resposta al “buscar-se la vida” generalitzat d’aquests dies. I és que, quan una comarca sencera comença a improvisar rutes com si fos una gimcana, el sistema de transport deixa de ser servei i passa a ser loteria.
El que demana el Baix Penedès: solucions i calendari, no pedaços infinits
La queixa de fons no és només el trajecte puntual. És la sensació que el Baix Penedès queda massa sovint a la cua de les prioritats, i que el dia a dia depèn d’anuncis curts i solucions temporals. Avui un reforç. Demà ja veurem. I això, per a qui té horaris rígids, és desesperant.
També plana la por a què passi el mateix amb futures afectacions. Sense entrar en promeses, el debat ja corre pels grups locals: si ara costa mantenir un servei estable, què passarà quan hi hagi obres o incidències més llargues? La gent no vol discursos. Vol saber què passarà dilluns. I el següent dilluns. I el següent.
Preguntes que es fa tothom (i respostes ràpides)
- Quan comença el reforç? Aquest dimecres 29 de gener.
- D’on surt i on para? Surt de Calafell (7.20 h) i para a Cunit (7.30 h).
- A quina hora arriba a Barcelona? Arribada prevista a les 8.50 h.
- Quant dura? Com a mínim una setmana, segons l’anunci traslladat pel consistori.
- Hi havia altres opcions? Sí: una expedició a les 10.00 h, que Cunit va considerar poc útil per a la primera hora.
Per a informació municipal i avisos, es pot consultar el web de l’Ajuntament de Cunit (quan la informació s’hi vagi actualitzant): https://www.cunit.cat/.
Mentrestant, al carrer el termòmetre és clar. Quan no hi ha tren, el que hi ha és estrès. I el que hi ha també és enginy: gent que s’organitza, que comparteix trajectes, que mira horaris com qui mira la borsa. *I això cansa.* Cansa molt.
La realitat és que aquest reforç d’autocar entre Calafell, Cunit i Barcelona alleuja una punta del problema, però el debat de fons continua: el Baix Penedès vol previsió, capacitat i un servei que no obligui a viure cada matí com si fos una prova d’eliminació.
