Van vendre la casa per viure així des del 2015… i no s’han penedit ni un sol dia
El que per alguns és un caprici estival, per altres és un estil de vida. I no, no parlem de posar gintònics amb cogombre, sinó de viure en una autocaravana tot l’any.
Des del 2015, una parella de jubilats recorre Espanya com si no hi hagués demà. I mentre tu mires Airbnb i plores pels preus, ells trien cada setmana un pati diferent amb vistes.
Quan jubilar-se significa encendre el motor
Pepi Estévez i el seu marit ho tenien clar: quan arribés la jubilació, res de sofàs i novel·les de tarda. Ells van vendre la casa de Ceuta i es van comprar una autocaravana. Però no una qualsevol, sinó una senyora casa amb rodes per començar una nova etapa: viure viatjant per Espanya.
Des del 2015 han recorregut mig país, fent ruta, menjant a la vora del mar o del bosc i, com diu ella mateixa, vivint “estupendament”. Ara fan parada a A Coruña, dins la seva “Ruta de la Plata”. I tot plegat, sense presses, sense dates de tornada i sense mirar el correu electrònic.
Del càmping a la llibertat total
El fenomen del caravaning no és cap moda passatgera. Només cal veure les dades: un augment del 160% en matriculacions en els últims 9 anys, segons la patronal del sector. Potser influenciats per la pandèmia, potser farts dels preus hotelers, cada cop més espanyols s’hi apunten.
Però com reconeix Alejandro, un jove asturià que viatja amb la seva nòvia, “quan ho expliques als amics, ho veuen molt romàntic, però després els faria mandra”. I és que no tot són vistes al mar i postes de sol: la logística del bany o la dutxa encara és tema tabú.
Generacions molt diferents, un mateix esperit
Al costat dels jubilats amb autocaravana XXL, trobem parelles més joves com Alejandro i Angelina, que viatgen amb la caravana del pare i aprofiten les vacances per descobrir el nord. Van començar per casualitat i ja no poden parar. De fet, enguany volen arribar fins a Portugal... si Madrid no els reclama abans per tornar a treballar.
Angelina ho té clar: “El millor és triar un lloc per veure la posta de sol mentre et menges un entrepà”. Tan simple i tan brutal. Però també admet que el tema lavabo és el que li costa més.
Quan una furgoneta és un hotel de cinc estrelles
María Herranz, de Madrid, va començar amb una motxilla, va passar per la moto, després un cotxe “ranchera” on dormien amb matalassos inflables... i ara presumeix de furgoneta pròpia com si fos un palau. I no és per menys: porta mitja vida fent càmping amb totes les seves versions.
El seu somni? Fer-se nòmada a temps complet quan es jubili. Però encara li queden més de deu anys. Mentrestant, aprofita cada agost per escapar-se amb el marit i reconèixer que “això és llibertat”. Això sí, sempre comptant els dies que queden de vacances, com si fos una bomba a punt d’explotar.
El futur? Amb vistes i rodes
Pepi i el seu marit són la prova vivent que la vida post-jubilació pot ser molt més que un bingo i passeigs al vespre. Han passat per Galicia diverses vegades —San Cibrao, Viveiro, Santiago...— i tenen al punt de mira Lugo. “Encara no hem trobat la caseta definitiva, però mirem per Galícia i Astúries”, diu.
Fins que arribi aquest moment, seguiran rodant, vivint i despertant-se cada dia en un lloc nou. I, sincerament, alguna cosa de raó tenen: a qui no li agradaria esmorzar en un bosc un dimarts qualsevol?
El caravaning no és per tothom (i això també està bé)
Com diu Alejandro, aquest estil de vida es veu molt bonic a Instagram, però requereix adaptació, paciència i una certa passió per la incertesa. És veritat que algunes ciutats —especialment del Mediterrani— comencen a posar pals a les rodes (literalment) a les autocaravanes, però el nord continua sent territori amic.
María ho deixa clar: “Santander, Donosti i A Coruña són insuperables. El nord és el més bonic.” I si a sobre pots portar-hi la casa a sobre, què més vols?
Siguis jubilat, jove amb ganes de natura o exurbanita empedreït, viure sobre rodes potser no és per tothom, però sí que és per molts més del que sembla.
