Tom Matano: el llegat del creador del Mazda MX-5 que va canviar els descapotables
A la mateixa edat que molts descobreixen les plaques solars a la terrassa, ell estava dissenyant el que seria el roadster més venut del món. I ara, amb la seva mort als 77 anys, el món de l’automoció perd un dels seus creadors més carismàtics.
Tom Matano no només va imaginar el Mazda MX-5, també conegut com Miata. Va donar forma a una idea que semblava impossible: un descapotable assequible, fiable i divertit. Un oxímoron amb rodes que, 35 anys després, encara roda com si fos jove.
- Qui era Tom Matano i per què importa tant
- Com va néixer el Mazda MX-5
- L’herència en cada generació
- El 35è aniversari i l’edició especial
- El llegat més enllà del Miata
- Amb olor de benzina i nostàlgia
Qui era Tom Matano i per què importa tant
Nascut el 1947 al Japó, Matano va estudiar enginyeria a la Universitat de Seikei. Però el seu destí no era comptar cargols: el 1970 va marxar a Califòrnia per formar-se a l’ArtCenter College of Design, la fàbrica de genis que també ha parit dissenyadors per a Porsche o Ferrari. D’aquí va sortir amb una idea clara: els cotxes havien de ser més que màquines, havien de transmetre emocions.
La seva carrera el va portar per GM Austràlia i BMW Alemanya, fins que va aterrar a Mazda, a l’estudi d’Irvine (Califòrnia). I allà va coincidir amb Bob Hall, el periodista reconvertit en gurú que va convèncer la marca japonesa que calia un descapotable lleuger per ressuscitar l’esperit dels esportius britànics, però sense la fiabilitat d’una torradora de segona mà.
Com va néixer el Mazda MX-5
Durant el desenvolupament, Mazda va rebre tres propostes: un model de tracció davantera, un central tipus Toyota MR2 i la visió de Matano: motor davanter, tracció posterior, simplicitat i elegància. Aquesta va guanyar. I així, el 1989 va néixer el Mazda MX-5 Miata, que avui suma més de 1,2 milions d’unitats venudes.
El secret? Era lleuger, assequible i divertit. Un cotxe que et feia sentir pilot de Le Mans només sortint de la rotonda de l’IKEA. I sobretot, era fiable: no calia tenir un mecànic amic com amb els MG o Triumph dels 70.
L’herència en cada generació
El MX-5 ha passat per quatre generacions: NA, NB, NC i ND. Sempre amb la mateixa recepta: pes baix, equilibri i un disseny senzill però icònic. Fins i tot la versió cupé que Matano va dissenyar —i que mai va arribar a producció— va deixar empremta en els models següents.
| Generació | Anys | Motor |
|---|---|---|
| NA | 1989–1997 | 1.6L 115 CV |
| NB | 1998–2005 | 1.8L fins a 146 CV |
| NC | 2005–2015 | 2.0L 160 CV |
| ND | 2015–actualitat | Skyactiv-G 181 CV |
El 35è aniversari i l’edició especial
El 2025, Mazda va llançar l’edició 35 Anys del MX-5. Amb color Roig Artesanal, sistema i-ACTIVSENSE i un interior amb so BOSE als reposacaps, aquesta versió ret homenatge al primer disseny. Com si digués: gràcies Matano, encara seguim el teu guió.
Entre les novetats hi ha assistents com el frenat intel·ligent, el control de punts cecs i la càmera de marxa enrere. Detalls que no treuen l’essència: un volant, dos seients i un motor que et demana corbes a la carretera de les Aigües.
El llegat més enllà del Miata
Matano va ensenyar que el disseny emocional podia conviure amb la fiabilitat. Per això, encara que el seu nom no surti a les notícies com Elon Musk, el seu impacte és més profund: milions de conductors que han après a estimar la conducció per plaer pur, sense pantalles de 27 polzades ni modes beta.
Com deia ell mateix en una entrevista el 2019: “Un cotxe ha de fer-te somriure cada cop que gires la clau”. Una frase que avui sembla més actual que mai, en un món ple de SUV híbrids i pantalles tàctils que et demanen actualitzar abans de sortir de casa.
Amb olor de benzina i nostàlgia
Amb la mort de Tom Matano, desapareix el pare del Mazda MX-5, però el seu llegat segueix viu a cada descapotable que recorre el món. El Miata continua sent el roadster més venut de la història, i això no és casualitat: és la prova que el bon disseny no mor, simplement es reinventa.
I potser això és el que ens deixa Matano: la idea que un cotxe pot ser un somriure sobre rodes. I si algun dia el veus aparcat al costat d’un SUV gegant al pàrquing de l’Alcampo, recorda: no sempre guanya el més gran, sinó el que millor explica una història.
