La DGT prepara el gran “¡pam!”: adéu al sistema d’etiquetes que ja no serveix
Si tens enganxada l’etiqueta ECO al cotxe pensant que ets Greta Thunberg en versió Tarraco, prepara’t per al cop de realitat.
Pere Navarro ja ho ha dit clar: les etiquetes de la DGT estan més superades que el Messenger i toca repensar-les. El famós “¡pam!” és només qüestió de temps.
- El “¡pam!” de la reforma
- Per què ja no funcionen?
- D’etiquetes per motor a etiquetes per emissions
- Inspirant-se en Europa
- Quan arribarà el canvi?
- Un sistema amb data de caducitat
Quan la Direcció General de Trànsit va implantar el sistema d’etiquetes ambientals l’any 2016, semblava una solució ràpida per classificar els vehicles segons el seu impacte mediambiental. Ara, gairebé una dècada després, fins i tot el mateix director, Pere Navarro, reconeix que el sistema ha quedat obsolet i que la seva reforma és inevitable.
El “¡pam!” de la reforma
En una entrevista a RNE, Navarro va ser clar: «En el moment en què es donin les condicions i ens donin llum verda… ¡pam! Podrem fer una proposta i l’actualització». Això sí, va tranquil·litzar els conductors assegurant que no hi haurà efectes retroactius: ningú es quedarà sense etiqueta de cop i volta ni serà expulsat de les ZBE d’un dia per l’altre.
Per què ja no funcionen?
El sistema actual distingeix entre CERO, ECO, C, B i els vehicles sense distintiu. Però a la pràctica genera paradoxes absurdes: un híbrid lleuger o un cotxe de gas rep etiqueta ECO amb millores mínimes, mentre que un dièsel modern i eficient es queda amb una C. Resultat? Ajuntaments i experts reclamen des de fa temps una reforma que premiï l’eficiència real, no només el tipus de motor.
D’etiquetes per motor a etiquetes per emissions
La gran novetat que es planteja és abandonar el criteri actual (motor i any de matriculació) per passar a un sistema basat en emissions reals. Això suposaria una autèntica revolució: dos cotxes idèntics en tecnologia i antiguitat podrien tenir etiquetes diferents segons la seva contaminació real. Una mesura que, en teoria, acostaria la classificació a l’objectiu original: millorar la qualitat de l’aire a les ciutats.
Inspirant-se en Europa
Altres països ja han mogut fitxa cap a sistemes més estrictes i realistes. Espanya, doncs, es posaria al dia amb el que ja fan veïns europeus. Això implicaria, per exemple, diferenciar millor entre híbrids endollables, híbrids convencionals i microhíbrids, i revisar el cas dels dièsel més nous, que poden contaminar menys que alguns cotxes amb etiqueta ECO.
Quan arribarà el canvi?
Tot i que Navarro no ha posat data exacta, el missatge és clar: la DGT està preparada i només espera que els ministeris d’Indústria i Transició Ecològica premin el botó. Quan això passi, el canvi serà ràpid. La reforma ja no és una opció, sinó una necessitat per adaptar-se a un parc automobilístic que evoluciona a marxes forçades.
Un sistema amb data de caducitat
El que va començar com una eina útil per classificar cotxes i restringir trànsit en zones urbanes, avui es percep com una etiqueta enganxada i poc més. Els conductors se senten enganyats, i els experts exigeixen una classificació justa i transparent. Ara, amb el reconeixement oficial de la seva obsolescència, només queda esperar el famós “¡pam!” que ho canviarà tot.
La pregunta és: estàs preparat per veure com el teu ECO pot deixar de ser tan verd com semblava? El futur de les etiquetes de la DGT ja és en marxa, i promet reescriure les regles del joc de la mobilitat urbana.
