Ferrari SC40: l’homenatge al F40 que divideix Maranello… i potser té trampa sota el capó
Hi ha dies que Maranello sembla un grup de WhatsApp: tothom opinant fort i mig en majúscules. Avui toca debat amb incens i pistons.
La casa del cavallino ha tret del forn un one-off molt personal que mira al F40 com qui mira fotos de l’EGB. Diuen homenatge; alguns hi veuen heretgia controlada. On és el truc?
- Què és exactament el Ferrari SC40 i per què aixeca tanta polseguera
- El gir de guió: V6 híbrid i ADN 296 GTB (no, no és un V8 com el F40)
- Comparativa emocional: F40 original vs SC40 “reinterpretat”
- Disseny: vuitantes vibes, NACA i un blanc “a mida”
- Quant costa, per què existeix i qui el gaudirà
- Fitxa ràpida F40 (per entendre d’on venim)
- Veredicte Modernet: homenatge, herejía o postureig?
Què és exactament el Ferrari SC40 i per què aixeca tanta polseguera
El Ferrari SC40 és un one-off del programa Special Projects: una peça única, feta per encàrrec, que es presenta com a tribut contemporani al F40 de 1987. Carrosseria nova, proporcions més rectes, aleró fix i un munt de referències visuals als vuitanta, però amb tecnologia de 2025. Font oficial Ferrari.
La idea és bonica i, assumim-ho, també molt rendible: aquests encàrrecs a mida són la part més “VIP” del negoci de Ferrari. De fet, el model s’exhibeix com a maqueta a escala real al museu de Maranello des del 18 d’octubre de 2025; passadís central, selfies i debat assegurat.
Ara bé, l’homenatge no és literal. I aquí comença el salseo: sota la pell no hi ha un V8 biturbo de 2,9 amb manual de 5 com al F40, sinó una altra recepta ben diferent. L’ànima és, en realitat, molt del segle XXI.
El gir de guió: V6 híbrid i ADN 296 GTB (no, no és un V8 com el F40)
El SC40 pren l’arquitectura i el tren motriu del 296 GTB: un V6 biturbo de 2,9 litres amb un mòdul elèctric MGU-K que eleva la potència combinada fins als 819–830 CV segons fonts, amb xifres de 0–100 en ~2,9 s i més de 330 km/h de punta. És a dir: rendiment d’auca, però filosofia diferent. Dossier Ferrari
| Clau | Ferrari SC40 |
|---|---|
| Programa | Special Projects (one-off per encàrrec) |
| Base tècnica | 296 GTB, V6 2.9 biturbo + híbrid MGU-K, DCT 8v |
| Potència | ~819–830 CV (segons fonts i calibratge) |
| Perf. | 0–100 km/h ~2,9 s · V. màxima ~330 km/h |
| On es pot veure | Museu Ferrari, Maranello (des de 18/10/2025) |
Comparativa emocional: F40 original vs SC40 “reinterpretat”
El F40 era una bèstia de 2,9 V8 biturbo, 5 marxes manuals i 324 km/h reals; un cotxe cru, lleuger i amb olor de Kevlar acabat de tallar. El SC40, en canvi, tira de hibridació, electrònica i una entrega de potència qui sap si més eficient… però menys primària. És un diàleg de generacions, no un calco.
Filosòficament, el debat és aquest: pot un tribut ser fidel si canvia el cor del mite? Per uns, és una heretgia simpàtica; per altres, un exercici honest d’actualitzar idea i proporcions a l’era de les emissions i els trackdays amb punt de recàrrega al pàrquing de l’IKEA.
Disseny: vuitantes vibes, NACA i un blanc “a mida”
El llenguatge exterior combina geometries rectes, capó curt i un aleró posterior fix amb la inscripció SC40 a un sol suport, un gest “guiño” al branding del F40. Les preses tipus NACA, els fars més quadrats i les lames transparents sobre el motor tanquen el cosplay vintage.
El color és un blanc específic creat per a aquest encàrrec, rematat amb detalls en negre i un interior amb carbon-Kevlar, Alcantara i teixit jacquard roig. És un entorn més pulcre i minimalista que l’original; menys olor a resina, més “Maranello boutique”.
Quant costa, per què existeix i qui el gaudirà
Preu? Confidencial, com mana el ritual. Només se sap que, si el 296 GTB ja frega els 300.000 € segons mercats, això és un “si ho has de preguntar…”. El negoci dels one-off funciona perquè dona identitat i marges, i perquè hi ha clients que volen un Ferrari que no veuran mai a la rampa del taller del barri.
Com deia un responsable de producte a la presentació, off the record però molt citat: “l’SC40 és una reinterpretació, no una fotocòpia; homenatge és dir el que t’inspira sense renunciar al present” (paràfrasi del relat de llançament). I la premsa internacional hi posa el focus: “V6 o no, el conjunt té presència i coherència” (resums d’Autoweek i Car and Driver).
Fitxa ràpida F40 (per entendre d’on venim)
| F40 (1987) | Dada clau |
|---|---|
| Motor i canvi | V8 2.9 biturbo · manual 5v |
| Potència i velocitat | 351,5 kW (478 CV) · 324 km/h (oficial Ferrari) |
| Materialitat | Carrosseria de composit en 11 peces |
Fonts oficials: ferrari.com/f40.
Veredicte Modernet: homenatge, herejía o postureig?
Si esperaves un F40 2.0 amb V8 manual, t’emportaràs una decepció amb molta fibra. Si entens el SC40 com un “recordo d’on vinc però visc al 2025”, et semblarà coherent: fa olor de Kevlar, porta NACA i juga amb angles rectes, però condueix com un Ferrari modern amb tot el que implica.
Nosaltres, que venim de l’AP-7 i hem crescut amb pòsters del F40 enganxats amb Blu-Tack, pensem que l’SC40 no traugués l’essència però la serveix amb electrons i DCT. Homenatge? Sí, amb cometes. Herejía? Només si creus que el dogma és més important que la carretera. Ens veiem a Maranello, i després en parlem al bar de la cantonada.
