Ferdinand Dudenhöffer avisa: la guerra entre elèctrics i tèrmics té data de fi (i no és el 2035)
Alemanya debat el 2035 mentre a l’AP-7 fem cua per carregar i per pagar el peatge emocional. Enmig del soroll, Ferdinand Dudenhöffer —economista i veu incòmoda de la indústria— torna a trencar el guió: prou sermons i més números.
Perquè entre powerpoints verds i discursos, la gent vol saber quan pagarà el mateix per un elèctric que per un tèrmic. Ell ho insinua amb calma alemanya: abans del 2030. Però primer, acabeu amb el debat etern del 2035 i deixeu d’espantar inversions.
- Què diu Dudenhöffer i per què ara
- Què diu Dudenhöffer i per què ara
- Paritat de preu: el calendari que posarà nerviós mig continent
- El veto del 2035: quan la regulació fa d’intermitent
- Carregar a més d’1 €/kWh: la factura que mata l’encant
- Mirar cap a la Xina (sense complexos) i aprendre a fabricar
- Quadre ràpid: factors que tanquen la bretxa
- Què vol sentir el client (i què ha de fer la política)
- Conclusió: el futur no és el 2035, és el proper leasing
- Què diu Dudenhöffer i per què ara
Què diu Dudenhöffer i per què ara
En un país on els debats duren més que les bateries, el nom de Ferdinand Dudenhöffer torna a sonar fort. L’economista alemany, conegut per posar dades on altres posen eslògans, avisa que prolongar la discussió del veto del 2035 només serveix per refredar vendes i ajornar inversions. I la indústria —de Volkswagen a BMW, passant per proveïdors— no juga a la loteria regulatòria.
Amb el Center Automotive Research (CAR) al darrere, Dudenhöffer parla menys de futurisme i més d’Excel: costos, escales de producció i certesa. La seva tesi és simple: quan el mercat veu que Europa dubta, els clients esperen i els consells d’administració aixequen el fre de mà. Traduït: menys rodes a la carretera, més powerpoints al núvol.
La revelació arriba al tercer paràgraf, com toca: la paritat de preu entre elèctrics i tèrmics arribarà abans del 2030. I no només això: en molts segments, els elèctrics seran igual o més barats un cop la cadena de valor imiti la Xina —producció eficient, plataformes modulars i menys poesia logística.
Paritat de preu: el calendari que posarà nerviós mig continent
El que fins fa dos anys semblava optimisme avui és full de ruta. Els ingredients: bateries més barates, més volum a Europa i pressió competitiva d’Àsia. “Si aprenguéssim a fabricar com a la Xina, el cost cauria en picat”, repeteix l’economista, assenyalant el mateix elefant que tothom veu al garatge: eficiència o irrelevància.
La fotografia de preus no és d’un dia per l’altre: 2027 s’acosta amb punts de contacte en segments B i C, 2028-2029 accelera amb plataformes natives elèctriques i 2030 ja parla de paritat a taula gran. Els concessionaris ho notaran primer en el cost total de propietat (energia, manteniment, valor residual), i després al PVP que veu el client.
| Any | Cost mitjà elèctric (€) | Cost mitjà tèrmic (€) | Observació |
|---|---|---|---|
| 2024 | 42.000 | 31.000 | Bretxa notable |
| 2027 | 34.000 | 30.500 | Convergència en segments clau |
| 2030 | 29.800 | 29.700 | Paritat efectiva |
El veto del 2035: quan la regulació fa d’intermitent
Mentre l’UE manté l’horitzó de zero emissions de CO₂ per a nous turismes el 2035, a Berlín s’obren finestres per “ajustar el calendari”. El canceller Friedrich Merz parla de flexibilitzar, el SPD aixeca la cella i la indústria demana que algú marqui carril. Dudenhöffer ho resumeix així: “El debat ara és contraproduent”, perquè congela inversions i refreda vendes.
La seva proposta és pragmàtica: tancar la discussió, assegurar visibilitat regulatòria i concentrar esforços en el que redueix costos reals: energia, logística, cotitzacions i impost de societats. O sigui, menys titulars inflamables i més kilòmetres de cadena de muntatge.
Carregar a més d’1 €/kWh: la factura que mata l’encant
El fre a la demanda no és només preu del vehicle. És la llum. Si la càrrega ràpida supera 1 €/kWh, la comparativa amb un dièsel fa mal d’ulls. “Un Bochum–Munic pot costar 160 € més en electricitat que en gasoil”, adverteix l’economista, i demana al govern diàleg amb les elèctriques perquè la tarifa no converteixi l’endoll en luxo-teràpia.
En paral·lel, Alemanya ha activat ajudes per 3.000 M€ orientades a rendes baixes per reanimar la corba d’adopcions. Dudenhöffer ho veu positiu però insuficient: els programes socials no fan “match” amb la competitivitat estructural. Missatge incòmode, però clar.
Mirar cap a la Xina (sense complexos) i aprendre a fabricar
El mantra es repeteix: eficiència a escala. Plataformes natives elèctriques, arquitectures simplificades, més proveïdors locals de components crítics i menys sobreenginyeria. “Si aprens del model xinès, treus cost fix i arribes abans a la paritat”, apunten des de l’entorn del CAR. No és romanticisme industrial; és unitats per hora.
Per a marques com Volkswagen, Mercedes o BMW, l’assignatura és doble: replantejar costos i defensar valor afegit europeu (seguretat, software, experiència) mentre les xifres quadren. La paritat no és només etiqueta; és marge i supervivència en un mercat on els BYD i companyia no venen a fer amics.
Quadre ràpid: factors que tanquen la bretxa
- Bateria: química més densa i cadenes regionals redueixen el cost per kWh.
- Volum: plataformes elèctriques comunes (segment B/C) escampen costos fixos.
- Logística: proveïdors propers, menys “tour” de components per mig món.
- Energia: tarifes industrials competitives i PPA per estabilitzar costos.
- Fiscalitat: cotitzacions i impost de societats menys “maratonians”.
Què vol sentir el client (i què ha de fer la política)
El client no llegeix regulacions: mira la quota, els minuts al punt de càrrega i si a l’IKEA pot trobar un endoll que funcioni. La política, en canvi, ha de garantir certesa, evitar canvis d’última hora i apretar tarifes i infra perquè el “paritat abans del 2030” no sigui només titular.
“La indústria només sobreviu si és competitiva”, insisteix Dudenhöffer. Menys paperassa, més productivitat. I si el 2035 segueix com a far, que ho sigui amb llum fixa, no amb intermitent.
Conclusió: el futur no és el 2035, és el proper leasing
Per molt que soni a paradoxa, el compte enrere és més curt que el calendari oficial. Si l’economista alemany encerta —i el mercat ho confirma—, la paritat de preu abans del 2030 farà que el debat del 2035 sembli diferit. El sector es juga el present: preu, corrent i certesa. A partir d’aquí, menys discurs i més kWh a preu decent.
La darrera línia de Dudenhöffer és un post-it per a Brussel·les i Berlín: “Acabem amb la discussió”. Que els Volkswagen, Mercedes i BMW puguin invertir sabent on van. I que el conductor de la N-340 deixi de fer comptes amb el mòbil cada vegada que veu un punt de càrrega. La paritat ve; el que falta és voluntat d’endollar.
