Europa ja prova els 150 km/h a l’autopista: i a Espanya què?
A Txèquia ja han dit prou als 120 km/h. Ara, en un tram d’autopista, els conductors poden prémer l’accelerador fins als 150 km/h. Oficial, legal i amb senyal lluminosa que t’ho confirma.
Mentrestant, a Espanya la cosa pinta diferent: la DGT continua obsessionada amb els 120 i fins i tot es planteja baixar a 110 en algunes circumstàncies. El debat està servit: seguretat versus fluïdesa, i nosaltres al mig mirant què fan els veïns europeus.
On es pot córrer a 150 km/h?
La República Txeca ha estrenat un projecte pilot en un tram de 50 km de l’autopista D3, entre České Budějovice i Tábor. Aquí, si el temps i el trànsit ho permeten, els cotxes poden circular fins a 150 km/h. El sistema no és fix: hi ha panells electrònics que ajusten la velocitat en funció del clima i la densitat de vehicles.
El projecte, valorat en 2,2 milions d’euros, vol comprovar si una velocitat més alta millora la fluïdesa sense disparar els accidents. Una mena de laboratori viari en temps real.
Els arguments a favor i en contra
Els defensors veuen en el límit de 150 una manera d’aprofitar al màxim la infraestructura moderna i reduir temps de viatge. Els crítics, en canvi, treuen la calculadora: a 150 km/h, la energia cinètica augmenta un 56% respecte a 120. Traducció: un cop més fort, més lesions, més mortalitat.
També hi ha el factor mediambiental: circular a aquesta velocitat incrementa el consum i les emissions de CO₂. Tot i que la discussió sobre “sostenibilitat” a 150 km/h sona una mica contradictòria de base.
Comparació europea
Europa és un patchwork de límits: a Itàlia, Croàcia o Àustria el màxim és 130 km/h. Als Països Baixos, recentment han pujat alguns trams també a 130. Alemanya segueix sent el mític cas especial, amb trams d’Autobahn sense límit i només recomanació de 130.
Txèquia, amb el seu experiment de 150, trenca la baralla i obre el debat: si la tecnologia i la seguretat dels vehicles actuals ho permeten, té sentit seguir amb els 120?
La postura de la DGT
A Espanya, la resposta és clara: ni parlar-ne. La Direcció General de Trànsit veu la velocitat inadequada com el tercer factor més freqüent en accidents amb víctimes mortals. Només el 2024 es van registrar 239 sinistres mortals vinculats a aquest factor.
De fet, la DGT fins i tot ha considerat reduir el límit a 110 en determinades circumstàncies. El discurs oficial és contundent: “Més velocitat = més risc, més lesions i més probabilitat de morir”.
Límit variable a Catalunya
On sí s’ha innovat és a Catalunya, amb el sistema de límits dinàmics a l’AP-7, entre Maçanet i El Vendrell. Aquí, la velocitat màxima es regula amb intel·ligència artificial segons el clima, les obres o el volum de trànsit. És a dir, no tens un límit fix sinó adaptatiu, a l’estil de França o Alemanya.
La diferència amb Txèquia? Aquí no hi ha premi de velocitat, només ajustaments a la baixa quan cal. Res de passar de 120 a 150, sinó de 120 a 100 o fins i tot 80 si toca.
Què ens espera?
Espanya no sembla disposada a obrir la porta a límits més alts a curt termini. Tot i això, el debat europeu pot acabar pressionant. Si Alemanya manté els seus trams lliures i Txèquia consolida el 150, la comparació serà inevitable.
La gran pregunta és: és millor arribar abans o arribar segur? A la pràctica, el conductor espanyol es mantindrà en els 120… amb la mirada posada al retrovisor i pensant que, a uns quants quilòmetres, hi ha gent volant legalment a 150.
Al final, tot depèn d’on condueixis. A Txèquia pots sentir-te a l’Autobahn i provar el 150. A Espanya, si treus el peu del gas a 121 km/h, la DGT ja et té a la llista negra. Dos models, dues filosofies i una mateixa carretera europea que mai ha estat tan desigual.
