Europa gira volant amb els cotxes: el 2035 ja no serà com t’havien promès
A Europa li encanten les dates límit. Primer ens van dir que el 2035 seria l’any de l’apocalipsi del motor de combustió. Ara resulta que potser no era tan urgent aparcar el dièsel i la gasolina al museu de la ciència.
El gir de guió ha arribat sense spoilers previs. El Parlament Europeu ja havia aprovat l’adéu definitiu als cotxes de combustió, però entre reunions, pressions i xifres d’atur, la història ha canviat de carril. La pregunta és: cap a on?
- El 2035 ja no és el que era
- La pressió de la indústria i l’economia
- La competència xinesa i el factor del preu
- El paper de la política
- Els ecologistes, en peu de guerra
- Cap a un futur híbrid?
- El conductor europeu al mig de tot
- Pragmatisme europeu
Hi ha coses que semblen segures fins que Europa decideix repensar-les. Una d’elles era la prohibició dels cotxes de combustió a partir de 2035. Dièsel, gasolina i híbrids havien d’extingir-se oficialment, com els telèfons amb tapa. Però no: la Unió Europea ha posat punt mort i tot apunta que el calendari es flexibilitzarà.
El 2035 ja no és el que era
Des de fa anys, la narrativa oficial era clara: el futur de la mobilitat havia de ser 100% elèctric. Tanmateix, les últimes declaracions del president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, han sacsejat el panorama. Segons ell, Ursula von der Leyen revisarà la legislació d’emissions i, spoiler: el motor de combustió tornarà. O millor dit, no marxarà tan aviat com ens havien promès.
Aquesta revisió no ve sola. Fa mesos ja es va ajornar l’aplicació estricta de la normativa Euro 7, i els objectius de reducció d’emissions també van rebre dos anys extra de marge. Europa sembla haver passat de la urgència climàtica al pragmatisme econòmic, i això no és casualitat.
La pressió de la indústria i l’economia
El sector de l’automòbil representa prop del 7% del PIB europeu i dona feina a milions de persones. Només el 2024, segons Weber, es van perdre 90.000 llocs de treball a la indústria. Amb aquestes xifres, no és estrany que els polítics hagin començat a repensar-se la prohibició total de la combustió.
I aquí entra en joc l’ACEA, l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils, que s’ha reunit amb la Comissió Europea per negociar. Darrere de les declaracions i discursos hi ha un missatge clar: sense marge de maniobra, les marques no arriben a temps i la indústria europea podria quedar encara més afeblida davant la competència xinesa.
La competència xinesa i el factor del preu
Von der Leyen ha reconegut obertament un problema: els cotxes elèctrics són massa cars per al ciutadà europeu mitjà. Mentre els fabricants xinesos inunden el mercat amb models assequibles, Europa continua produint vehicles amb preus que semblen més pensats per a executius que per a famílies.
Per això la presidenta de la Comissió ha anunciat l’impuls dels “coches-E”: econòmics, europeus i ecològics. Una manera cool de dir que volen cotxes petits, barats i fabricats aquí, sense haver de dependre de subvencions xineses ni importar bateries low-cost. El problema és que això necessita temps… i diners.
El paper de la política
El debat no és només tècnic, és també polític. Weber acusa l’esquerra europea de ser “ideològica” i de defensar mesures poc realistes. Ell, en canvi, proposa pragmatisme: flexibilitzar terminis, donar oxigen a la indústria i mantenir totes les opcions sobre la taula.
És un discurs que encaixa perfectament amb la campanya electoral del Partit Popular Europeu, que busca posicionar-se com a defensor dels treballadors del sector i dels conductors que no veuen viable canviar-se a un elèctric de 40.000 euros. El timing, no cal dir-ho, tampoc és casual.
Els ecologistes, en peu de guerra
No tothom aplaudeix aquest canvi de direcció. Més de 150 empreses tecnològiques i diverses entitats sanitàries han demanat a la Comissió que no relaxi els objectius climàtics. Recorden que la contaminació per emissions és una de les principals causes de mort prematura a Europa i que cada any es compten per desenes de milers els decessos atribuïbles a la qualitat de l’aire.
Aquest pols entre ecologia i economia no és nou, però ara sembla més intens que mai. Europa es troba atrapada entre la necessitat d’accelerar la transició verda i la por a desindustrialitzar-se.
Cap a un futur híbrid?
La idea d’un futur 100% elèctric el 2035 s’ha esvaït. El que pren força és un futur híbrid: cotxes elèctrics per qui pugui i vulgui, però també motors de combustió amb tecnologies menys contaminants, que seguiran al mercat més temps del previst.
Això no vol dir que el motor de combustió tingui via lliure per sempre. El que s’entreveu és una transició més llarga, amb terminis més flexibles i opcions intermèdies que permetin a fabricants i consumidors adaptar-se sense col·lapse.
El conductor europeu al mig de tot
Per a la majoria de conductors, aquest debat sona molt llunyà i molt avorrit fins que arriba la factura. L’elèctric segueix sent car i les infraestructures de càrrega encara no estan a l’alçada. Així que, de moment, poder continuar comprant un híbrid o fins i tot un bon dièsel sembla una notícia més que benvinguda.
El futur, però, ja està escrit: més restriccions a les emissions, més pressió sobre les ciutats i més impostos verds. La diferència és que ara tindrem més temps per assumir-ho.
Pragmatisme europeu
El gir de Brussel·les no és un adéu a l’electrificació, sinó una pausa per agafar aire. L’objectiu climàtic segueix sobre la taula, però la UE ha entès que no pot sacrificar la seva indústria ni empobrir els seus ciutadans a canvi d’arribar puntual al 2035.
L’ACEA i la Comissió Europea continuaran negociant els pròxims mesos. Mentrestant, els fabricants respiren alleujats i els conductors poden seguir gaudint del soroll d’un motor de combustió… almenys durant uns anys més.
