El CEO de Volvo avisa: el cotxe elèctric farà desaparèixer moltes marques europees
Hi ha frases que fan tremolar més que un llum d’emergència al quadre de comandament. El CEO de Volvo, Håkan Samuelsson, acaba de deixar anar una d’aquestes: en el futur elèctric, només unes poques marques sobreviuran.
El diagnòstic és clar i gens amable per a Europa. Si abans Ford i Volkswagen van marcar el camí, ara ho faran els gegants xinesos, i això pot convertir-se en un malson per a molts fabricants històrics del Vell Continent.
- Una dècada decisiva
- La força xinesa, el nou Volkswagen
- Una selecció natural del mercat
- Volvo, el candidat a sobreviure
- Occident, a remolc
- El consumidor al centre del debat
- Cap a un futur de menys marques
- Resistir o desaparèixer
Quan parla el cap de Volvo, més val escoltar. Håkan Samuelsson ha tornat al timó de la companyia amb un missatge que no deixa lloc a dubtes: la transició al cotxe elèctric no serà un passeig per a totes les marques. Algunes sobreviuran. D’altres quedaran al fossat de la història automobilística.
Una dècada decisiva
Segons Samuelsson, la pròxima dècada serà la més dura que ha viscut la indústria en més d’un segle. Els cotxes elèctrics no només dominaran el mercat, sinó que també es faran més barats. Aquesta combinació, en teoria positiva per al consumidor, amaga una cara fosca: no totes les marques podran adaptar-se a la velocitat que imposa el mercat.
“En deu anys, els cotxes seran elèctrics i costaran menys”, va assegurar en una entrevista amb Bloomberg. Però darrere d’aquesta aparent bona notícia s’hi amaga un avís: les marques que no es transformin prou ràpidament quedaran fora de joc.
La força xinesa, el nou Volkswagen
Per entendre el que passa avui cal mirar al passat. Als anys 50, marques com Ford o Volkswagen van marcar tendència i van establir els estàndards de l’automoció global. Ara, segons Samuelsson, aquest paper l’assumiran les empreses xineses. El gegant asiàtic ha accelerat tant en la transició elèctrica que Occident va amb marxes curtes.
El directiu creu que sorgiran “dues o tres marques xineses molt fortes”, que dominaran el mercat mundial. La resta de competidors, inclosos alguns noms històrics europeus, quedaran arraconats o hauran de fusionar-se per sobreviure.
Una selecció natural del mercat
L’escenari que dibuixa Samuelsson és gairebé darwinista: només les més adaptables resistiran. A Europa, això significa que algunes marques centenàries podrien desaparèixer en pocs anys. I no, no ha volgut donar noms, però el missatge és clar: la consolidació és inevitable.
Aquesta mena de declaracions tenen un doble efecte. Per una banda, sacsegen la indústria, que es veu obligada a replantejar estratègies. Per l’altra, preparen el terreny per als inversors i consumidors: si un CEO ja et diu que moltes marques moriran, potser convé pensar dues vegades on poses els teus diners.
Volvo, el candidat a sobreviure
Evidentment, Samuelsson no parla des de la resignació. El seu missatge és dur, però alhora transmet confiança en què Volvo serà una de les marques que resistiran. El motiu principal és la seva connexió amb Geely, el seu accionista majoritari i un dels grups xinesos més avançats en l’àmbit del vehicle elèctric.
Aquesta aliança ha estat clau per a la transformació de Volvo, però també té efectes secundaris. Als Estats Units, per exemple, la presència d’un accionista xinès ha generat reticències i fins i tot amenaces de restriccions comercials. Una paradoxa: l’aliança que et pot salvar a Europa et pot complicar la vida a l’altra banda de l’Atlàntic.
Occident, a remolc
El problema de fons és que Europa i els Estats Units van a un ritme molt més lent que la Xina en matèria d’electrificació. Allà, les vendes de cotxes elèctrics ja superen amb escreix les previsions, mentre que aquí encara es parla de subvencions, punts de recàrrega i objectius de llarg termini que sovint no es compleixen.
Samuelsson ho veu clar: el model xinès és ara el que marca tendència, i la resta del món haurà de córrer per no quedar enrere. L’analogia és dura: si abans tothom volia copiar el model de producció de Ford o l’eficiència de Volkswagen, ara el referent està a Pequín i Xangai.
El consumidor al centre del debat
Per als conductors, tot això sona a grans paraules i estratègies de despatx, però hi ha una conseqüència directa: els cotxes elèctrics seran més barats. I això, tard o d’hora, afectarà la manera com comprem i triem marques.
Quan un elèctric xinès sigui la meitat de barat que un europeu, què escollirà el consumidor mitjà? Aquesta és la gran por de les marques occidentals i la gran avantatge competitiva de les asiàtiques.
Cap a un futur de menys marques
Si fem cas a Samuelsson, el mercat de l’automòbil del futur tindrà menys actors i més grans. Les petites i mitjanes marques tindran difícil resistir, i les fusions seran gairebé inevitables. Potser d’aquí a deu anys ens semblarà normal parlar només de cinc o sis grans fabricants globals.
Resistir o desaparèixer
El CEO de Volvo no busca fer d’oracle, sinó d’advertència. La transició al cotxe elèctric no és una opció, és un fet. I les marques que no s’adaptin quedaran enrere. És una mena de “game over” per a qui no es mogui prou ràpid.
Volvo confia en sobreviure gràcies al seu vincle amb Geely. Però, què passarà amb la resta? Aquesta és la pregunta que penja ara mateix sobre el futur de la indústria europea.
