Canviar la bateria d’un elèctric costarà menys del que penses (i molt menys que un motor)
Quan algú et diu “la bateria és el més car d’un cotxe elèctric”, ja pots preparar-te per discutir al bar el 2030. Les projeccions apunten a un futur on el maldecap dels tallers serà per als motors de combustió, no per als elèctrics.
El motiu? Una combinació de tecnologia, materials i sobreoferta que promet capgirar la factura de reparacions. Però alerta: no tot són flors i violes, i encara hi ha factors que poden moure la balança.
- Quant estem parlant?
- Per què baixen tant els preus?
- El paper de la química
- Regulacions i impacte europeu
- Què significa per al conductor?
- I per als fabricants?
- El final del motor tèrmic?
Un estudi de Recurrent, avalat per Goldman Sachs, ha posat data a un canvi de paradigma: canviar la bateria d’un cotxe elèctric costarà menys que reparar un motor de combustió amb una avaria greu. Sí, has llegit bé: la peça que avui fa tremolar més d’un comprador podria deixar de ser el gran obstacle per fer el salt a l’electromobilitat.
Quant estem parlant?
Les estimacions per al 2030 situen el cost del canvi d’una bateria gran (90-100 kWh) entre 3.200 i 4.800 €, amb xifres encara més baixes per a bateries de 60 kWh, que podrien oscil·lar entre 2.000 i 3.000 €. En comparació, reparar un motor de combustió amb una avaria greu pot superar fàcilment els 4.000-5.000 €, depenent de la marca i la magnitud del desastre mecànic.
Per què baixen tant els preus?
No és màgia, és economia (i una mica de química):
- Economia d’escala: més producció global = menys costos per unitat.
- Baixada del preu de matèries primeres com el liti i el cobalt, gràcies a estabilització de mercats i reciclatge.
- Competència feroç entre gegants com CATL, BYD o LG, que es barallen per dominar el mercat.
- Sobresaturació del mercat prevista fins al 2028, que mantindrà la pressió a la baixa.
El paper de la química
Les tecnologies també juguen a favor. Les bateries de litio-ferrofosfat (LFP), més barates i estables, ja estan marcant el camí. Les NCM (níquel, cobalt i manganès) continuen donant més autonomia, però a un cost més alt. I a l’horitzó, les bateries sòlides prometen recàrregues ultraràpides i més seguretat, tot i que no arribaran massivament fins a la dècada vinent.
Regulacions i impacte europeu
A Europa, el Reglament de Bateries de la UE obligarà a incorporar materials reciclats i passaports digitals amb la petjada de carboni. Això podria encarir a curt termini, però a mitjà termini establirà un mercat més estable i fiable. Tot plegat, un pas més cap a l’autosuficiència energètica i la reducció d’emissions.
Què significa per al conductor?
En paraules clares: el cost total de propietat d’un elèctric serà més baix. Això vol dir que el mercat de segona mà guanyarà confiança i molts conductors perdran la por al “què passarà quan la bateria mori?”. Si les garanties actuals ja cobreixen 8-10 anys o 160.000 km, els avenços tecnològics poden fer que moltes bateries aguantin molt més sense necessitat de canvi.
I per als fabricants?
Per les marques, aquestes projeccions impliquen seguir invertint en R+D, millorar la logística de subministrament i preparar-se per a un mercat on el cost ja no serà excusa. També pot significar menys necessitat de subvencions públiques i més acceleració en l’adopció del vehicle zero emissions.
El final del motor tèrmic?
No és només una qüestió de medi ambient. És també una qüestió de butxaca. Si reparar un motor de combustió és més car que canviar una bateria sencera, la balança del consumidor es decantarà sola. Potser no demà, però sí en una dècada. I això podria ser el cop definitiu al regnat dels cotxes de benzina i dièsel.
El futur no serà barat per als mecànics de tallers tradicionals, però sí per als conductors que es decideixin a fer el pas elèctric. I aquí, la factura parla més fort que qualsevol campanya publicitària.
