La caça de camioners estrangers que salven el transport per carretera
Kenny Roggers Mogollón Infante, peruà de 41 anys, és només un exemple entre molts. Fa més de 17 anys que condueix camions grans, però va haver de creuar l’Atlàntic per continuar volant el seu Scania 450 per carreteres espanyoles.
La realitat del sector és clara: Espanya manca de 30.000 camioners i les empreses no tenen més remei que anar a buscar xòfers a països com Perú, Colòmbia o el Marroc. Però no tot és tan senzill com sembla.
La caça de camioners i xòfers a l’estranger
Si et creus que només és un problema de números, espera. Kenny va deixar enrere carreteres "paupèrrimes i angostes", on conduir més de 10 hores diàries era la norma, per pilotar un camió de gairebé 15.000 quilos a Espanya. Però no és només la duresa del treball, sinó la burocràcia i l’adaptació cultural la que fa que aquesta "caza" sigui una aventura complicada.
El canje de permisos i els tràmits administratius esdevenen un mur que molts xòfers estrangers han d’escalar. La DGT va comptabilitzar que el 2025 es van canviar 9.381 permisos de camions i 3.314 d’autocars, amb Perú, el Marroc i Colòmbia com a principals proveïdors. Però la tramitació pot durar mesos, deixant conductors sense poder treballar i empreses amb camions aturats.
🎯 Punts del carnet perduts: 6 punts
📅 En vigor des: 2025
🏛️ Autoritat: DGT
El perfil del camioner estranger
Kenny és un dels molts que han trobat a Espanya un salari millor i condicions una mica més regulades. Amb uns 2.900 euros mensuals, la seva vida és dura i solitària, però prefereix aquesta estabilitat econòmica. Molts compatriotes seus també han pres aquest camí, motivats per la manca d’oportunitats en els seus països d’origen.
Però la realitat és que conduir no és un hobby: "Hores i hores sol, amb l’estrès d’arribar a temps", diu Kenny. Escoltar música i parlar amb la família per telèfon són els seus remeis per no perdre la corda.
El repte de la conciliació i la seguretat
El president de la CETM, Carmelo González Sayas, planta cara a la realitat: la falta de conciliació, el risc de robatoris i la duresa del sector són les principals causes que espanten els joves. La denúncia de 20.000 delictes contra conductors només l’any passat és la punta de l’iceberg.
El cost per treure el carnet C és un altre fre: uns 6.000 euros, una inversió que molts joves no poden assumir, encara que el lloc de treball estigui gairebé garantit. El sector transporta el 95% de les mercaderies per carretera, així que aquesta manca posa en perill tota la cadena econòmica.
El transport de persones tampoc està exempt de crisi
Si pensaves que només faltaven camioners, espera a sentir què passa amb els xòfers d’autobús i autocar. Amb 93.000 professionals i una mitjana d’edat de 52 anys, el sector viu un auge gràcies al turisme i la preferència pel bus per sobre del tren o l’avió.
El 62% de la mobilitat en viatges llargs es fa en autocar, però la manca de conductors també és crítica. Rafael Barbadillo, president de Confebus, reconeix que el problema burocràtic, amb processos que poden durar fins a sis mesos, és un autèntic malson per a les empreses.
Zones amb més demanda i dificultats
Catalunya, Madrid, Andalusia i la zona de Llevant són els punts calents on més es necessita personal. La supressió del servei militar va deixar un buit generacional que ara es veu clarament. Treure’s el carnet costa uns 4.000 euros i la burocràcia és una carrera d’obstacles.
Reconeixement del sector i agilitat administrativa
Els empresaris demanen que es declari aquest sector com a "ocupació de difícil cobertura" per accelerar permisos i convalidacions. La saturació i les distàncies entre les jefatures provincials de trànsit, amb conductors que han de fer exàmens a centenars de quilòmetres, afegeix més llenya al foc.
L’escassetat també afecta els mecànics especialitzats
Però no només els conductors escassegen. Amb la transició als vehicles elèctrics, hi ha un buit enorme de mecànics especialitzats en bateries i electromecànica. Rafael Barbadillo admet que no hi ha perfils locals preparats i que les empreses es veuen obligades a buscar professionals a l’estranger.
La solució passa per formar nous professionals a través de la Formació Professional, però això trigarà anys. Mentrestant, el sector segueix pendent de reciclar mecànics actuals i de la col·laboració internacional.
Problemes a curt termini
La manca de manteniment adequat pot afectar la seguretat i la disponibilitat dels vehicles, cosa que complica encara més les rutes i la logística. A més, els vehicles dièsel, encara majoritaris, continuen requerint especialistes que avui falten.
Formació i futur professional
Els cursos de FP són una esperança per revertir la situació, però mentre arriben aquests professionals, el sector ha de fer malabarismes amb els recursos disponibles. L’estranger sembla ser una font imprescindible durant els pròxims anys.
La realitat és que, sense un canvi urgent, el transport per carretera a Espanya s’enfronta a una crisi greu. La solució passa per combinar la contractació internacional amb la millora de les condicions i la formació local. El temps, però, no espera.
