Reus, entre la ZBE i les obres: els comerciants denuncien una «asfíxia» acumulada

Les dues principals associacions comercials de Reus consideren que l’acumulació de mesures municipals està «asfixiant» els negocis del centre. El Tomb de Reus i la Unió de Botiguers assenyalen la ZBE, les obres, els talls de circulació i la desaparició dels Bons Reus com els principals obstacles.

La queixa no apunta a una sola decisió, sinó a moltes dificultats que arriben al mateix temps. I aquí hi ha el moll de l’os: per al comerç, cada barrera d’accés pot semblar assumible per separat, però el conjunt acaba pesant com una persiana abaixada.

Què denuncien els comerciants de Reus?

¿Per Què parlen d’una «asfíxia»?

Les entitats han expressat la seva «indignació i preocupació» per les actuacions que duu a terme l’Ajuntament de Reus. Segons la seva lectura, aquestes decisions dificulten l’accés al centre i posen en risc l’activitat comercial i econòmica dels establiments.

La paraula escollida és contundent: «asfíxia». No descriu només una molèstia puntual, sinó la sensació que l’espai comercial va perdent aire a mesura que s’hi acumulen restriccions, obres i dificultats d’arribada. El problema, diuen, no és una peça solta sinó tot el mecanisme.

El Tomb de Reus i la Unió de Botiguers no han presentat la qüestió com un desacord amb una única actuació. El seu argument és que diverses decisions, aplicades al mateix entorn, acaben afectant directament la capacitat dels clients per arribar als carrers comercials i la continuïtat de l’activitat.

Quines mesures situen al centre de la protesta?

Les associacions han assenyalat quatre elements concrets que, segons la seva opinió, compliquen la situació del comerç reusenc:

• L’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que les entitats vinculen amb més dificultats per accedir al centre.
• Les obres i els talls de circulació, que alteren els recorreguts habituals i compliquen l’arribada a les zones comercials.
• Les dificultats d’accés als carrers comercials, un problema que les associacions consideren especialment rellevant per a l’activitat dels establiments.
• La desaparició dels Bons Reus, que les entitats incorporen al conjunt de decisions que, al seu parer, perjudiquen el comerç local.

La llista permet entendre el conflicte sense convertir-lo en una discussió abstracta. La ZBE afecta l’accés; les obres i els talls modifiquen la circulació; els carrers comercials esdevenen més difícils d’assolir; i els Bons Reus deixen de formar part de l’equació. Tot passa al voltant del mateix objectiu: que la gent arribi i compri al centre.

El problema és l’acumulació de decisions

¿Què volen dir quan parlen de dificultats acumulades?

La frase de les entitats és clara: «Una decisió pot ser assumible. Dues poden complicar la situació. Però quan les dificultats es van acumulant, arriba un moment en què l’impacte sobre l’activitat comercial és evident».

Aquest és el punt que dona forma a la protesta. Les associacions no valoren cada actuació com si existís aïllada, sinó com una suma de barreres que coincideixen sobre els mateixos carrers i sobre els mateixos negocis. La seva crítica neix de l’efecte conjunt, no d’un únic expedient municipal.

Per al lector que es mou per Reus, la qüestió es pot resumir amb una pregunta senzilla: arribar al centre és més fàcil o més difícil? Les entitats responen que més difícil. I consideren que aquesta dificultat té una conseqüència directa sobre les botigues, perquè l’accés forma part de l’experiència de compra, encara que sovint només se’n parli quan falla.

Què està en joc per al comerç del centre?

El Tomb de Reus i la Unió de Botiguers alerten que la combinació de mesures posa en risc l’activitat comercial i econòmica. La seva preocupació no se centra únicament en el trànsit o en els itineraris, sinó en el funcionament quotidià dels establiments.

Quan hi ha una obra, un tall, una restricció d’accés o la desaparició d’un incentiu comercial, cada decisió modifica les condicions en què els negocis intenten atraure clients. La lectura de les entitats és que el centre no pot ser tractat com un espai que només ha de complir objectius administratius: també ha de continuar sent accessible per a qui hi compra.

Aquí apareix la contradicció que explica el malestar. Les actuacions municipals poden respondre a decisions separades, però el comerciant les rep totes alhora. La burocràcia treballa per carpetes; la botiga, en canvi, rep el cop en una sola caixa.

La disputa queda oberta entre dues maneres de mirar el centre de Reus. D’una banda, les decisions sobre la ZBE, les obres, la circulació i els Bons Reus. De l’altra, les associacions comercials, que reclamen que es valori l’efecte acumulat de totes aquestes mesures sobre els carrers i els establiments.

El que han posat damunt la taula és una advertència concreta: si l’accés al centre es complica i els negocis perceben menys eines per atraure clients, l’activitat comercial pot quedar atrapada entre decisions que, considerades per separat, semblen assumibles. Per al comerç de Reus, la suma ja és el problema.

Font de l'article: Redacció / Agencia Catalana de Noticies