Jubilació anticipada: el càlcul clau per restar 2 o 4 anys

Per saber si una persona es pot jubilar abans, primer ha de calcular la seva edat ordinària de jubilació. Només després podrà comprovar si té dret a avançar-la dos o quatre anys, segons la modalitat que vulgui sol·licitar. La xifra de 65 anys, per si sola, no serveix com a punt de partida universal.

Una persona pot haver sentit que la jubilació anticipada consisteix a restar dos anys o quatre anys a una edat fixa. La realitat és més precisa: la Seguretat Social parteix dels anys cotitzats i d’altres períodes que la normativa pot considerar. Aquí és on un càlcul aparentment senzill pot portar a error.

Per què l’edat ordinària és el primer pas?

Quines cotitzacions es tenen en compte?

Aquest càlcul afecta directament qualsevol treballador que vulgui conèixer quan es pot retirar. La Seguretat Social considera les cotitzacions efectivament realitzades, és a dir, els períodes treballats i cotitzats per la persona interessada.

Però el recompte no es limita necessàriament als dies de feina acreditats. També pot incloure els períodes que la Llei general de la Seguretat Social considera computables en determinats supòsits, com ara les bonificacions per fills o altres períodes assimilats.

Per tant, la dada que cal revisar és el total de cotitzacions que es poden tenir en compte quan arribi la jubilació ordinària. No n’hi ha prou amb mirar una nòmina antiga o fer una resta ràpida a partir dels 65 anys.

• Cotitzacions efectivament realitzades durant la vida laboral.
• Bonificacions per fills quan es compleixin els supòsits previstos.
• Altres períodes assimilats que la normativa permeti afegir.
• Cotitzacions en l’ombra per fixar l’edat ordinària de referència.

Què són les cotitzacions en l’ombra?

Les cotitzacions en l’ombra són una projecció fictícia del període que transcorre entre el fet causant i l’edat legal ordinària de jubilació. Serveixen per fixar l’edat de referència des de la qual es calcula l’avançament possible.

Aquest element pot resultar decisiu perquè la jubilació anticipada no es determina únicament amb les cotitzacions que ja s’han acumulat. El càlcul incorpora aquesta projecció per establir quina hauria estat l’edat ordinària de la persona treballadora.

Dit d’una altra manera, primer es determina l’edat ordinària i després s’aplica el límit d’avançament corresponent. L’ordre dels passos importa.

Quants anys es poden avançar?

Quan es pot demanar la jubilació anticipada Voluntària?

La jubilació anticipada voluntària és la que es produeix quan el mateix treballador decideix deixar de treballar. Aquesta modalitat permet avançar la jubilació com a màxim dos anys respecte de l’edat ordinària que li correspongui.

Per accedir-hi, cal acreditar un mínim de 35 anys cotitzats. A més, el moment concret de la retirada varia segons si la persona arriba o no al llindar de 38 anys i 6 mesos cotitzats.

Amb 38 anys i 6 mesos cotitzats o més, la jubilació ordinària se situa als 65 anys i la retirada anticipada voluntària pot arribar als 63. Si no s’assoleix aquest període, la jubilació ordinària se situa als 67 anys i l’avançament màxim porta fins als 65.

La xifra dels 63 anys, per tant, no s’aplica a tothom. Depèn de la combinació entre l’edat ordinària calculada i el període cotitzat. Aquest és el punt que sovint queda ocult quan només es parla de restar dos anys.

Què canvia quan la jubilació és Involuntària?

La jubilació anticipada involuntària es produeix quan la sortida de la feina respon a causes alienes a la voluntat del treballador, com ara un acomiadament. En aquesta modalitat, l’avançament màxim arriba als quatre anys respecte de l’edat ordinària.

El període mínim exigit és de 33 anys cotitzats. Igual que en la modalitat voluntària, la xifra final depèn de si la persona ha acumulat almenys 38 anys i 6 mesos o es troba per sota d’aquest llindar.

Així, una persona que compleixi el llindar de cotització pot arribar als 61 anys en la modalitat involuntària. Si no hi arriba, l’edat indicada passa als 63 anys, sempre amb el mínim de 33 anys cotitzats.

No es tracta d’escollir lliurement entre 61, 63 o 65 anys. Cada edat surt d’un càlcul previ i de la causa que dona lloc a la jubilació anticipada.

Com Revisar el càlcul abans de sol·licitar-la?

Quins passos ha de seguir el treballador?

Aquesta comprovació és especialment útil per a qui ja estudia una retirada anticipada i vol evitar una decisió basada en una edat de referència incorrecta. El procediment pot ordenar-se en quatre passos clars.

1. Reunir la informació sobre totes les cotitzacions acumulades al llarg de la vida laboral.
2. Afegir, si corresponen, les bonificacions per fills i els períodes assimilats que la normativa permet considerar.
3. Incorporar les cotitzacions en l’ombra per determinar l’edat ordinària de referència.
4. Comprovar si la jubilació serà voluntària o involuntària i aplicar l’avançament màxim de 2 anys o 4 anys.

El resultat permet saber si l’edat ordinària és de 65 o 67 anys segons el període cotitzat indicat. Després es pot calcular l’edat anticipada que correspon, sempre que es compleixi el mínim de cotització de cada modalitat.

Quins errors convé evitar?

El principal error consisteix a prendre els 65 anys com una edat ordinària aplicable a tothom. Aquesta referència només encaixa amb qui arriba a 38 anys i 6 mesos cotitzats o més, segons les dades de la font.

Un altre error és comptar només els períodes treballats sense revisar les cotitzacions en l’ombra o els períodes assimilats. Aquesta omissió pot modificar l’edat ordinària que s’utilitza per calcular l’avançament.

• No restar dos o quatre anys als 65 sense haver calculat abans l’edat ordinària.
• No confondre la jubilació voluntària amb la involuntària.
• No oblidar el mínim de 35 anys cotitzats per a la modalitat voluntària.
• No ignorar el mínim de 33 anys cotitzats per a la modalitat involuntària.
• No donar per fet que els 61, 63 o 65 anys serveixen per a qualsevol situació.

La documentació i la informació que cal revisar inclouen:

• Historial de cotitzacions de la persona treballadora.
• Períodes cotitzats efectivament.
• Informació sobre bonificacions per fills, si escau.
• Períodes assimilats que puguin computar.
• Dades necessàries per calcular les cotitzacions en l’ombra.

La font no fixa cap data límit específica per presentar la sol·licitud ni detalla una documentació administrativa concreta més enllà dels elements que intervenen en el càlcul. Per això, qualsevol persona interessada ha de verificar el seu cas abans de prendre una decisió definitiva.

La regla pràctica queda clara: primer cal determinar l’edat ordinària i després restar-hi l’avançament que permet la modalitat corresponent. **Un càlcul erroni pot portar a demanar la jubilació abans d’hora o a creure que una edat és possible quan no ho és.** Revisar els anys cotitzats, els períodes computables i la causa de la sortida laboral és el pas que marca la diferència.