El “suquet de la discòrdia” a Tarragona: quatre restaurants i un Chicote mirant de reüll

Al mercat de Tarragona fa olor de fum de peix, sofregit i orgull local. Diuen que el suquet és com la paella valenciana: tothom en té la seva veritat i ningú cedeix ni un gram de nyora. Ara, quatre restaurants tarragonins estan a punt de demostrar-ho davant d’un convidat que no perdona: Alberto Chicote.

El programa “Batalla de Restaurantes” aterra a la ciutat per decidir qui cuina el millor suquet de peix de la costa catalana. Els nervis ja es poden tastar: el premi són 10.000 € i l’orgull marinero de tot un port. Però, com sempre, la recepta guanyadora no arribarà sense una mica de drama, oli i all i oli.

Xefs tarragonins i Chicote davant el suquet de peix. Imatge Youtube @laSexta
Xefs tarragonins i Chicote davant el suquet de peix. Imatge Youtube @laSexta

El suquet, entre la tradició i l’ego (amb all i oli pel mig)

El suquet de peix no és només una recepta; és una identitat. Un plat que a Tarragona es pren com una prova d’autenticitat. Els restaurants Macarrilla, Cal Tendre, El Trul i Salioli són els quatre valents que s’han ficat en aquesta olla televisiva per demostrar qui té més mà —i més sofregit.

“Això no va de qui posa més gambes, sinó de qui sap fer callar la cassola”, va deixar anar un dels xefs entre càmeres, segons fonts properes al rodatge (27/10/2025). Chicote, que ja coneix la tensió de les cuines catalanes, ha arribat a Tarragona amb el posat de jutge de regata: ni un excés d’oli, ni una patata fora de lloc.

Els quatre temples del suquet tarragoní

Aquest cop, els protagonistes no són estrelles Michelin, sinó restaurants que cuinen per gent real, amb pressa i gana. Els que et serveixen el vi en got de Duralex i et coneixen el nom del gos. Els candidats:

Restaurant Ubicació Especialitat
Macarrilla Serrallo Suquet amb rap i galeres
Cal Tendre Part Alta Versió de suquet amb tocs d’all negre
El Trul Cambrils Suquet de barca tradicional
Salioli Torreforta Suquet amb escórpora i popets

Fact box: dades bàsiques del suquet tarragoní

Ingredient Quantitat orientativa
Peix blanc (rap, lluç, escórpora) 500 g
Patates tallades a trossos 300 g
Alls, tomàquet i nyora Al gust del cuiner
Fumet de peix 1 litre

El paper de Chicote: entre jutge i mediador de baralla marinera

El xef madrileny, que ja ha viscut guerres de tapes i tragèdies de braves, ha hagut de posar pau entre cassoles que gairebé es declaren independents. “M’agrada veure com els plats expliquen d’on són”, va comentar (Chicote, roda de premsa 29/10/2025). Però també va deixar clar que aquí no val l’excusa del “peix de proximitat” si el resultat no emociona.

El jurat puntuarà tres aspectes: sabor, presentació i fidelitat a la recepta marinera. La gràcia és que cap dels quatre restaurants fa el suquet igual: uns fregixen, altres couen lent, i algun li posa un puntet de picant “per modernitzar-lo”. En resum, una batalla entre tradició i creativitat a la temperatura justa perquè no se’t talli l’all i oli.

Quan la tele entra a la cuina de barri

Per als veïns del Serrallo, veure càmeres dins el restaurant de tota la vida és una barreja d’orgull i pudor. “Ens agrada que vingui Chicote, però també ens fa por que ens canviï la recepta de l’àvia”, va dir un client habitual, entre riures i una copa de vi blanc de la DO Tarragona.

El programa, que s’emetrà a laSexta el dimarts 4 de novembre a les 22:45 h, promet ser una carta d’amor —i una mica de competència— a la cuina marinera. I si algú vol fer-ne la seva versió a casa, pot consultar la recepta oficial del suquet al web del Ajuntament de Tarragona.

El veredicte: qui guanya, el peix o l’ego?

Encara no sabem qui s’endurà el premi ni el títol de “millor suquet de Tarragona”. Però una cosa és segura: el suquet ha tornat a la conversa, i això ja és una victòria. Entre fumets, sofregits i egos en ebullició, Tarragona ha posat el seu plat més mariner a la taula nacional. Chicote potser decidirà el guanyador, però el poble —com sempre— ja té el seu favorit.

Sigui qui sigui el vencedor, el suquet torna a ser tema de sobretaula, olor de diumenge i orgull de port. I això, més que cap premi, és el que realment alimenta.