Apagallums, el bolet gegant que sembla un paraigua (i que Catalunya s’ha pres molt seriosament)
Al bosc català passen coses grosses. Literalment. Entre fulles seques i troncs molls, hi ha qui s’ha trobat amb un bolet que sembla sortit d’un conte —o d’un plat de menú XXL. No és cap llegenda ni filtre d’Instagram: és real, i cada tardor apareix per recordar-nos que la natura també té sentit de l’humor.
Els més fans dels bolets el coneixen com apagallums, però els nous al·lucinats d’Instagram només veuen un parasol gegant amb actitud de celebrity. El seu barret és tan gran que podria fer ombra a mitja excursió. El que no sap tothom és que a la cuina, aquest fong té més talent del que sembla. Però això —com sempre—, encara no t’ho puc explicar del tot.
Un bolet que fa ombra (literalment)
Quan el @arbur_vlogs va penjar al seu compte d’Instagram un vídeo des del bosc català, la xarxa va esclatar. Entre pi, molsa i branquillons, hi havia un barret gegant tan perfecte que semblava retocat amb Photoshop. Però no: era un Macrolepiota procera, conegut com a apagallums, un dels bolets més fotogènics (i més bons) del territori.
El seu nom ja és una metàfora gastronòmica: “apagallums” perquè té forma de paraigua i sembla fet per apagar el sol. Però darrere d’aquest disseny digne de Gaudí hi ha una carn suau, aromàtica i sorprenent, amb notes d’avellana i de nou. I aquí és on comença el drama culinari: el seu aspecte imposa, però el gust enamora.
Fitxa ràpida de l’apagallums
| Nom científic | Macrolepiota procera |
|---|---|
| Diàmetre del barret | Entre 15 i 40 cm, segons l’edat (sí, com els humans) |
| Textura | Tendra, amb un toc d’avellana torrada |
| Millor època | De setembre a novembre, amb humitat i calma |
| Recomanat per | Cuiners curiosos, excursionistes famolencs i micòlegs amb càmera |
Com cuinar-lo sense perdre la gràcia
Els cuiners més juganers diuen que l’apagallums és el “filet rus del bosc”. I tenen raó. Passa per ou i pa ratllat, i el resultat és una mena de milanesa vegetal que cruix i es fon alhora. A fora, daurat com un croissant acabat de sortir del forn; a dins, suau i perfumat. “És com menjar una escalopa que ha anat a un retir espiritual”, bromejava un cuiner del Ripollès en una entrevista el 2024.
Altres prefereixen portar-lo al foc directe: a la brasa, amb oli i sal, desplega un aroma que podria vendre’s com a espelma caríssima. El secret està a no sobrecuinar-lo: massa foc i perd el seu caràcter; massa poc, i queda trist. L’equilibri és la clau, com en tot a la vida (i a la cuina).
Recepta exprés d’apagallums arrebossat
| Pas 1 | Neteja el barret del bolet amb un drap humit, sense aigua directa. |
|---|---|
| Pas 2 | Passa’l per ou batut i pa ratllat. Com una croqueta elegant. |
| Pas 3 | Fregiu-lo en oli calent fins que sigui daurat i cruixent. |
| Pas 4 | Deixeu-lo reposar un minut (com si fos un entrecot amb emocions). |
La nova moda dels bolets gegants
El que abans era un secret dels avis ara és una tendència de temporada. A Catalunya, cada vegada més restaurants —de menú i d’estrella— incorporen l’apagallums a les seves cartes. No tant per moda “eco” com per sabor i identitat. A Vic, per exemple, alguns xefs serveixen el bolet com a base d’una pizza sense massa. A la Garrotxa, com a “parasol de formatge fumat”. I a la Cerdanya, directament com a protagonista d’un plat de degustació amb oli de tòfona.
Segons dades de l’Institut Català de Micologia (octubre 2024), l’apagallums s’ha convertit en un dels bolets més recollits de la temporada, només darrere del rovelló i el cep. “És fàcil de reconèixer, espectacular de veure i molt rendible al plat”, asseguren fonts de l’organisme.
Entre el bosc i la taula
El millor del cas és que la seva popularitat ha generat una nova forma d’oci: la recol·lecció responsable. Famílies, parelles i foodies amb GPS surten cada cap de setmana a buscar-lo, no només per menjar-lo, sinó per viure l’experiència de trobar-lo. És la versió slow food del geocaching, amb recompensa comestible.
Els experts insisteixen que s’ha de collir amb cura, tallant la tija i deixant part del bolet al terra perquè el fong pugui regenerar-se. “Si els arranquem com si fossin flors de Sant Jordi, d’aquí a cinc anys no en quedarà ni un”, advertia el biòleg Albert Llorens (setembre 2025).
Un símbol de la cuina catalana més viva
Avui, l’apagallums és molt més que un bolet viral. És un emblema de la cuina de muntanya, un recordatori que el territori català és capaç de sorprendre fins i tot als paladars més urbans. En un món on tot es fa “plant-based”, aquest bolet sembla dir: “tranquils, ja hi era jo abans”.
Entre el seu gust d’avellana, la seva mida de pel·lícula i el seu aire una mica orgullós, ha passat de ser un tresor del bosc a un protagonista de taula contemporània. I qui sap: potser l’any vinent, quan algú trobi un de 50 cm de diàmetre, el trenquin per fer dues racions. O potser el pengin a Instagram, com sempre. Sigui com sigui, Catalunya ja té el seu bolet estrella. I no hi ha paraigua que l’apagui.
