Sant Fèlix: una diada que deixa Valls i Tarragona en estat de xoc
A Vilafranca, el 30 d’agost no és només festa major: és examen final. Allà on les colles arriben amb el millor que tenen i, a vegades, també amb el que encara no tenen del tot. El resultat? Una plaça que és més quiròfan que plaça, on cada moviment es viu amb silenci, suor i algun “ai mare”.
Enguany, el Sant Fèlix ha regalat moments que passaran als llibres d’història i d’altres que quedaran en la memòria col·lectiva com aquell “quasi” que encara fa mal. Però per damunt de tot, ha estat una diada que ha canviat jerarquies i ha posat en valor allò que molts oblidaven: que els castells, a banda de múscul, són relat, emoció i resistència psicològica.
Una plaça que no perdona
Vilafranca mai és un escenari fàcil. La plaça de la Vila es converteix cada 30 d’agost en un autèntic laboratori de pressió: públic que exigeix, rivals que no et deixen respirar i una tradició que no permet mitges tintes. Aquest 2025 no ha estat diferent: Sant Fèlix ha posat a prova les quatre grans colles amb resultats desiguals.
La Joves, en mode recital
Els Xiquets de Valls (Colla Joves) han signat una actuació que ja es pot dir, sense rubor, la millor de la seva història. En un sol matí han descarregat el 2de9 amb folre i manilles, un 4de9 sense folre, el 2de8 sense folre i un pilar de 8 amb folre i manilles. Sí, has llegit bé: dos castells nets en una mateixa diada, cosa que no havien aconseguit mai. L’alegria vallenca ha estat majúscula i ha col·locat la colla en el centre del relat d’aquest Sant Fèlix.
La Vella, amb cor i homenatges
No gaire enrere, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet també una actuació de pes. Obrien amb el 5de9f, però la mirada estava posada en el 3de10fm, que quedava en carregat. Tot i així, la redempció arribava amb un 4de9 sense folre carregat d’emoció: dedicat al record de Pau de Magrinyà i de la Mia, castellera lesionada en aquest mateix escenari l’any passat. L’actuació tancava amb un Pde8fm que completava un repertori de luxe i amb un punt de pell de gallina.
La Jove de Tarragona, top-5 històric
Els Xiquets de Tarragona (La Jove) van sortir a jugar de tu a tu amb els vallencs. Obrien fortíssim amb el 2de9fm descarregat i s’atrevien amb el 3de10fm, que quedava en carregat. Després d’aquesta aposta arriscada, apostaven per un 4de9f segur i tancaven amb el pilar de 8. El resultat: una de les cinc millors actuacions de la seva història. Ni més ni menys.
Vilafranca, l’ombra d’un “quasi”
Els Castellers de Vilafranca, que jugaven a casa, van viure una diada de contrastos. Tres intents desmuntats de 3de10fm van pesar com una llosa en tota l’actuació. I quan semblava que el 9de9f podia ser la salvació, el castell cedí a tocar del somni, amb la canalla pràcticament baixant. La jornada es va tancar amb un 5de9f, el 9de9f carregat i el pilar de 8, deixant la sensació amarga d’una oportunitat perduda.
El relat darrere dels números
Perquè sí, Sant Fèlix són castells, però també són històries. Són colles que arriben amb pressió i marxen amb alleujament o decepció. Són records emocionals, com el de la Vella; són recitals inesperats, com el de la Joves; i són cops durs, com el dels verds de Vilafranca. Aquesta combinació és el que converteix la diada en un aparador mundial, més enllà de qui signi més gamma extra.
Un futur per escriure
Després d’aquest Sant Fèlix, el mapa casteller es reordena. Valls ha marcat la pauta, Tarragona ha fet un pas endavant i Vilafranca es queda amb deures pendents. El que és segur és que la temporada encara promet i que els grans reptes continuen a tocar. Perquè si una cosa ha quedat clara és que les jerarquies castelleres ja no són tan immutables com semblaven.
Per seguir de prop els resultats oficials i la classificació de les colles, es pot consultar la Coordinadora de Colles Castelleres, l’òrgan de referència del món casteller.
