Sant Joan a Valls i la calor que gairebé fa caure més que un castell
Hi ha tradicions que es mantenen, i d’altres que s’hauran de replantejar si volem evitar ensurts tècnics i humans. Aquest Sant Joan, la diada castellera de Valls va brillar amb gamma extra, però també amb 32 graus a l’ombra i una suor que no era només d’emoció.
Mentre la Joves feia història i la Vella estrenava estructures mai vistes, el públic fugia a les ombres i la retransmissió per streaming de TAC12 es col·lapsava per la calor. Potser ha arribat l’hora de revisar els horaris... abans no caigui tot plegat, literalment.
Una diada de rècords… i termòmetres
La plaça del Blat es va tornar a omplir per un Sant Joan de traca. La Colla Joves va firmar el seu millor Sant Joan amb castells com el 3de9f, 2de9fm, 4de9f i el Pde8fm. Mentrestant, la Colla Vella estrenava el 7de9f, tot i que només en carregat, i descarregava el 5de9f i el 3de9f, completant la festa amb un pilar de mèrit.
Però a banda dels mèrits castellers, la protagonista involuntària va ser la calor. Amb temperatures superiors als 32 graus, el públic s’amagava sota porxos i els equips tècnics suaven sang per mantenir el ritme... fins que no van poder més.
Quan la tècnica diu prou
La retransmissió de TAC12, que cobria l'esdeveniment en directe, va patir una interrupció tècnica per sobreescalfament elèctric. Sí, literalment: el sistema no va aguantar i la calor va guanyar la partida. I això que estem parlant d’una instal·lació professional.
No és un fet aïllat
El que va passar aquest 23 de juny no és una anècdota divertida. És un toc d’alerta. La cultura popular viu al carrer, però el clima ha canviat. I si abans fer castells al migdia era heroic, ara és una temeritat.
Un horari del segle XX en un clima del segle XXI
Fer començar la diada a la una del migdia és bonic per la llum, sí, però absurd per la temperatura. A Valls, al juny, el sol no perdona. I la combinació de gent, aparells elèctrics, emoció i hores punta climàtiques, és un còctel perillós.
Propostes (i sentit comú)
Avançar o retardar l’inici, incorporar més zones d’ombra, millorar la ventilació, sistemes de refrigeració mòbils i revisar protocols. Si volem que la tradició sobrevisqui a l’emergència climàtica, cal moure fitxa.
Les colles van fer la seva part… i amb nota
No deixem que el debat climàtic eclipsi el mèrit casteller. La Joves Xiquets de Valls va fer una actuació memorable. La Colla Vella va apostar fort amb el seu primer 7de9 amb folre. Castells històrics... i suats.
La plaça del Blat, una caldera simbòlica
La imatge de la plaça, amb castellers rient sota el sol, però públic escapant-se cap als porxos, és el resum perfecte: la tradició aguanta, però el context crida canvis.
Cap on anem?
La calor extrema no marxarà. Les dades de Meteocat ho confirmen. Cada any l’estiu arriba abans, i amb més força. El món casteller haurà de fer el salt de mentalitat si vol mantenir la màgia sense riscos.
Un Sant Joan per recordar… i per reflexionar
Amb dos gammes extres, una plaça plena i una ciutat entregada, Valls va demostrar per què és quilòmetre zero del món casteller. Però també va mostrar els límits físics del nostre calendari cultural. I potser el pròxim gran repte no serà un castell, sinó un canvi d’hora ben pensat.
