Amposta reuneix 6.000 independentistes, però la policia en compta 1.600

La manifestació independentista d’Amposta ha reunit entre 1.600 i 6.000 persones, segons si la xifra la dona la policia o l’ANC. Les dues columnes han travessat el centre de la capital del Montsià fins al Pont Penjant amb estelades, samarretes grogues i el ritme d’una batucada.

La diferència de xifres no és un detall menor: explica dues maneres de mirar una mobilització que ja no té les multituds d’altres anys, però que conserva militància, discursos i capacitat de convocatòria. A Amposta, el missatge ha estat clar: llengua, educació pública i independència, amb la resiliència com a paraula de la jornada.

Dues columnes i una mateixa ruta fins al Pont Penjant

Per als veïns d’Amposta i de les Terres de l’Ebre, la mobilització ha tingut una dimensió molt concreta: ha ocupat carrers coneguts i ha convertit el centre de la ciutat en l’escenari d’una reivindicació política. No ha estat una concentració estàtica, sinó una marxa amb dos recorreguts que han acabat confluint.

Com ha estat el recorregut de la manifestació?

La Columna Present ha començat a les 16.30 h al carrer Sebastià Juan Arbó. Des d’allà ha avançat cap a l’avinguda de la Ràpita, ha passat pel carrer Sant Josep i ha arribat fins a l’N-340.

En aquest punt s’ha trobat amb la Columna Futur. Les dues formacions han continuat juntes fins al Pont Penjant d’Amposta, on s’ha situat l’escenari final. Els participants procedien de les comarques lleidatanes i tarragonines, a més de les Terres de l’Ebre.

• Inici: carrer Sebastià Juan Arbó.
• Pas pel centre: avinguda de la Ràpita i carrer Sant Josep.
• Confluència: N-340.
• Final: Pont Penjant d’Amposta.

Quanta gent hi ha participat?

L’Assemblea Nacional Catalana ha xifrat l’assistència en 6.000 persones, mentre que els cossos policials l’han situat en 1.600. La distància entre les dues dades és prou gran per convertir el recompte en un dels elements centrals de la jornada.

La xifra policial equival a poc més d’una quarta part de l’estimació de l’ANC. Més enllà del número que acabi imposant-se en titulars i tertúlies, la marxa ha tingut prou presència per recórrer diversos carrers d’Amposta i omplir de crits independentistes el trajecte fins al riu.

La resiliència com a resposta a una mobilització més petita

La qüestió que interessa als lectors de la demarcació és què queda quan la manifestació ja no té la dimensió d’altres anys. A Amposta, la resposta dels participants ha estat continuar sortint al carrer i reivindicar que el moviment no ha desaparegut, encara que reconegui que les convocatòries són menys multitudinàries.

Què han defensat els manifestants?

La independència ha estat el fil principal, però els arguments s’han ampliat cap a la defensa de la llengua catalana, l’educació pública i la lluita contra el feixisme. El lema de no renunciar a la nació ha aparegut en els discursos i en els crits durant la marxa.

Jordi Ferré, de Valls, ha explicat que hi participa per les mateixes raons que el 2016 i el 2017: lluitar per la independència, reivindicar-la i demostrar que encara hi són. Ha admès que les mobilitzacions no són tan multitudinàries, però ha defensat la necessitat de resistir.

“Les coses no són fàcils, ja ho sabíem i hem de ser resilients”, ha afirmat. Ferré ha afegit que cal continuar mobilitzats i ha definit la Diada com un “acte de convivència”.

Isabel Quadrat, veïna d’Alcanar, ha expressat una esperança semblant. Ha dit que participa perquè espera que les coses canviïn i perquè encara confia en assolir un país sobirà. També ha reclamat als partits independentistes que escoltin els ciutadans.

Per què hi han participat persones de diferents edats?

Entre els assistents hi havia joves de Cambrils i del Morell, que han explicat que es manifesten perquè molta gent no veu la importància de la independència. Roger ha advertit que una part del jovent se sent atreta per discursos de l’extrema dreta i per referents de l’espanyolisme.

La seva lectura és especialment significativa perquè situa la batalla política en una generació que, segons ell, es presenta com a apolítica, mentre que els joves que sí que es consideren polítics tendeixen a estar més polaritzats. L’anàlisi no és una dada estadística, sinó el testimoni d’un participant que veu com canvien les prioritats dels seus iguals.

Roser Casanova, d’Amposta, ha posat l’accent en l’escola. Com que ensenya català a mares nouvingudes als centres educatius, ha participat per defensar una educació digna i de qualitat per als infants.

“El mínim que podem fer és reivindicar-la”, ha dit. Per a Casanova, la Diada servia per carregar la motxilla abans de començar el curs i per defensar que una eventual independència milloraria l’escola.

L’ANC reclama majoria independentista i rebutja la xenofòbia

El tram final de la manifestació ha traslladat la disputa política al davant del Pont Penjant. Per al lector local, aquest és el punt on el missatge general de la marxa s’ha convertit en una discussió concreta sobre els partits independentistes, Aliança Catalana i el paper de l’ANC.

Què ha demanat Josep Franch?

Josep Franch, membre de l’ANC i coordinador de la Columna Present, ha defensat que cal recuperar una majoria de partits independentistes al Parlament de Catalunya. També ha vinculat incidents com la retirada d’una estelada a un jove durant un partit de futbol amb la reactivació del moviment.

Franch ha sostingut que sense independència no s’aconseguiran millores en educació, llengua, sanitat ni habitatge. En el cas del català, ha denunciat que, tot i la percepció que a les Terres de l’Ebre és una zona amb un ús elevat de la llengua, ell observa que cada vegada més persones la deixen arraconada.

El dirigent de l’ANC ha defensat que la seva entitat no accepta la xenofòbia. Alhora, ha afirmat que no posaran línies vermelles als partits que es defineixen com a independentistes, tot i qüestionar si Aliança Catalana parla realment d’independència.

Com ha acabat l’acte d’Amposta?

Quan les dues columnes han arribat a l’escenari, els manifestants han cridat “fora feixistes” després que simpatitzants d’Aliança Catalana exhibissin banderes de la formació. La tensió verbal ha quedat limitada a les proclames recollides durant l’acte.

Després s’han alçat dos pilars dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i dels Castellers de Tortosa. També s’ha llegit un manifest i s’han fet parlaments, abans d’acabar la jornada amb el Cant dels Segadors, el Virolai i altres himnes catalans.

La manifestació d’Amposta deixa, així, tres dades que expliquen millor la jornada: entre 1.600 i 6.000 assistents segons la font, dues columnes unides a l’N-340 i un moviment que reivindica la seva continuïtat malgrat haver perdut volum. La fotografia política és menys massiva que en altres moments, però encara té carrer, noms, conflictes i una ruta concreta fins al Pont Penjant.

Font de l'article: Mar Rovira / Ariadna Escoda / Agencia Catalana de Noticies