Prop de 600 experts a Tarragona revelen el secret dels Rellotges interns

Els investigadors reunits a Tarragona han presentat nous resultats sobre els rellotges circadiaris i la crononutrició. Aquestes recerques expliquen com l’hora del dia pot influir en la gana, el metabolisme i la resposta de l’organisme.

Durant quatre dies, prop de 600 experts nacionals i internacionals han compartit avenços sobre processos moleculars relacionats amb el càncer, el Parkinson, l’envelliment i la salut metabòlica. La qüestió no és només què passa dins del cos, sinó també quan passa.

Els Rellotges interns que ordenen la gana i el metabolisme

Per als lectors de Tarragona, la recerca presentada té una conseqüència clara: els ritmes biològics formen part de la vida quotidiana i poden modificar la manera com el cos respon a l’alimentació, a la llum i als canvis de l’entorn. No és una teoria llunyana; és el cos fent horaris sense consultar l’agenda.

Què són els Rellotges circadiaris?

Els rellotges circadiaris són mecanismes interns que regulen funcions fisiològiques i conductuals al llarg del dia. El director de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat de Lübeck, Henrik Oster, ha explicat a Tarragona que aquests rellotges actuen en diferents teixits i s’interrelacionen amb el sistema endocrí.

La recerca que ha exposat Oster se centra en la manera com els rellotges locals de cèl·lules neuronals específiques es connecten amb factors més generals de l’organisme. Aquesta interacció pot modular els ritmes diaris, la resposta als canvis ambientals i la capacitat de resistir agressions que, amb el temps, poden derivar en malalties.

L’investigador ha explicat que el seu equip ha identificat dos rellotges diferents al cervell que regulen aspectes diversos de la gana. Un d’ells es troba a l’hipotàlem i controla la gana homeostàtica, vinculada a la reposició de les necessitats energètiques.

L’altre rellotge se situa a les neurones dopaminèrgiques de la VTA i regula la gana hedònica. Dit planerament, intervé en la resposta davant aliments dolços o salats i ajuda a entendre per què una persona pot tenir ganes de menjar tot i estar tipa. La biologia, de vegades, té un sentit de l’humor ben discutible.

Per Què l’hora de menjar pot canviar la resposta del cos?

La crononutrició estudia la relació entre els ritmes biològics, l’alimentació i la salut metabòlica. La idea exposada al congrés és directa: no produeix necessàriament el mateix efecte menjar un aliment a primera hora del dia que fer-ho a última hora.

Gerard Aragonès, professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i copresident del comitè organitzador, ha remarcat que el moment del dia i l’època de l’any poden tenir una transcendència directa en el comportament i el metabolisme.

Les ponències d’Olga Ramich, de la Universitat de Potsdam-Rehbrücke, i de Gisela Helfer, de la Universitat de Bradford, han presentat estudis amb animals sotmesos a fotoperíodes de llum molt curts. Segons Aragonès, els resultats mostren que aquests animals són metabòlicament molt diferents.

La crononutrició, per tant, no es limita a la pregunta habitual sobre què mengem. També examina quan ingerim els nutrients, com els absorbeix el cos i quin efecte poden tenir sobre la salut. El pas següent de la recerca és identificar les vies moleculars que connecten els rellotges de cada teixit amb la conducta i la regulació fisiològica.

Del teixit adipós al càncer d’ovari

Aquesta línia de treball interessa especialment perquè examina una relació entre dues peces de l’organisme que sovint s’estudien per separat: el teixit adipós i les cèl·lules tumorals. A Tarragona, la recerca ha posat sobre la taula com les cèl·lules que emmagatzemen greix poden interactuar amb el càncer i amb les defenses del cos.

Què investiguen els equips sobre el teixit adipós?

Aina Lluch, investigadora biomèdica de la Universitat de Marburg, participa en un grup d’immunologia tumoral durant el seu postdoctorat. El seu equip estudia la relació entre el teixit adipós i el càncer d’ovari, amb una atenció especial als adipòcits.

Els adipòcits són les cèl·lules majoritàries del teixit adipós i tenen la funció d’emmagatzemar el greix. La pregunta científica és com interactuen amb les cèl·lules canceroses i amb les cèl·lules immunitàries, que formen part del sistema de defensa de l’organisme.

Aquesta interacció pot afectar, regular o afavorir l’establiment del càncer. Lluch ha explicat que els primers resultats ja han permès constatar que el teixit adipós té efectes, tot i que la font no concreta encara l’abast exacte ni el mecanisme complet d’aquests efectes.

El matís és rellevant. La recerca no presenta una conclusió definitiva sobre el tractament del càncer d’ovari, sinó una línia d’estudi que intenta aclarir com es comuniquen el teixit adipós, les cèl·lules tumorals i el sistema immunitari.

Com es poden convertir aquests descobriments en tractaments?

El congrés ha inclòs noves estratègies per desenvolupar tractaments, entre les quals hi ha l’aplicació de la intel·ligència artificial al disseny de fàrmacs. Aquesta eina s’estudia com una possible ajuda per abordar malalties molt esteses, però els investigadors també han analitzat les seves limitacions i els nous models que van apareixent.

La qüestió central no és posar la sigla IA a qualsevol procés i donar-lo per resolt. Els especialistes han plantejat com comprovar que els resultats funcionen correctament i com garantir que les propostes generades siguin útils per a la recerca biomèdica.

En una trobada dedicada als processos moleculars i cel·lulars, aquesta mirada connecta diverses escales: des de les cèl·lules que acumulen greix fins als mecanismes que poden conduir a una malaltia. També mostra com la biologia actual combina observació experimental, estudi del metabolisme i eines computacionals.

Què s’ha presentat al Congrés de Tarragona?

Per a la comunitat universitària i científica del territori, l’acte ha convertit Tarragona en punt de trobada de recerques molt diverses. El 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular ha estat coorganitzat pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i ha reunit prop de 600 especialistes.

Quines àrees han compartit els investigadors?

Els simposis i les conferències han abordat els processos moleculars i cel·lulars que expliquen el funcionament de l’organisme i l’origen de nombroses malalties. Entre els àmbits tractats hi ha el càncer, el Parkinson, els ritmes biològics, l’alimentació, la salut metabòlica i els mecanismes moleculars de l’envelliment.

• Rellotges circadiaris i interacció amb el sistema endocrí.
• Crononutrició i efecte de l’hora dels àpats.
• Relació entre el teixit adipós i el càncer d’ovari.
• Aplicació de la intel·ligència artificial al disseny de fàrmacs.
• Processos moleculars vinculats amb l’envelliment i diverses malalties.

La transversalitat ha estat un dels trets destacats per Gerard Aragonès. Les investigacions parteixen de preguntes diferents, però comparteixen una mateixa idea: l’organisme no funciona com un conjunt de peces aïllades. Els teixits, els senyals hormonals, els ritmes diaris i l’entorn mantenen una conversa constant.

Com s’ha tancat la trobada científica?

El congrés es tanca aquest dijous amb diverses reunions dels grups de treball de la SEBBM. La conferència de clausura anirà a càrrec de John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland.

La seva intervenció estarà dedicada al potencial dels microorganismes intestinals per comprendre i tractar problemes relacionats amb la salut mental. La sessió amplia el ventall de temes de la trobada i manté el focus en la relació entre els processos biològics i les funcions de l’organisme.

Des dels dos rellotges cerebrals que regulen formes diferents de gana fins a la comunicació entre adipòcits i cèl·lules tumorals, les recerques presentades a Tarragona apunten en una direcció concreta: la salut depèn tant del què fem com del moment en què el cos rep, interpreta i respon als senyals. La crononutrició, els rellotges circadiaris, el càncer d’ovari i la intel·ligència artificial formen part d’una mateixa conversa científica que encara té moltes preguntes obertes.

Font de l'article: Mar Rovira / Agencia Catalana de Noticies