Esforç, sí. Però sense consumir-nos
L'esforç forma part de les coses que volem aconseguir, però no hauria de consumir-nos. Tornar a la rutina pot ser una font d'energia o un desgast constant, depèn de com ens ho plantegem.
El setembre arriba i fem llistes. Tornar al gimnàs. Reprendre l'anglès. Menjar millor. Aquell projecte que fa mesos que diem que començarem. Organitzar-nos d'una vegada. I a la feina, objectius, pressupostos, planificació de l'últim trimestre.
Pensem molt què volem que passi. Pensem bastant menys com volem estar mentre passa.
I no és una crítica a l'exigència. Hi ha coses que volem i que demanen esforç. Aprendre, créixer, canviar de feina, construir alguna cosa, liderar un equip, fer una feina realment ben feta. Res d'això surt sol.
Demana esforç. Però no ens ha de consumir.
La diferència no és evident, i comença sent molt petita.
Una conversa de les deu del matí que a la que encara dones voltes a l'hora de sopar. La metxa una mica més curta cada setmana. Alguna cosa que abans feies sense pensar-hi i per a la qual ara has de reunir forces.
I continues, clar. Perquè encara pots.
La pregunta que gairebé no ens fem és si tot això forma part realment de l'esforç que demana allò que volem aconseguir.
Perquè hi ha una part de l'esforç que la demana l'objectiu. I una altra que potser no.
Aquí convé anar amb compte, perquè la resposta fàcil és que ens l'imposem nosaltres.
De vegades sí. Però aquesta part extra també pot venir d'una organització mal dissenyada, d'una cultura determinada, d'un cap, d'unes expectatives impossibles, d'una manca de recursos o de fer anys que algú compensa allò que no funciona.
Dir-li a algú que s'està consumint que hauria de gestionar-se millor és, moltes vegades, part del problema.
Un dia comencem a preguntar-nos si per estar millor haurem de voler menys.
Potser no.
Potser abans de renunciar a allò que volem, val la pena mirar quina part del preu és inherent a aconseguir-ho i quina part hem normalitzat sense preguntar-nos mai si calia.
Així que potser aquest setembre, al costat de la llista de coses que volem aconseguir, en podríem fer una altra.
No només què vull que passi, sinó com vull estar mentre passa.
I quan alguna cosa comenci a consumir-nos, fer-nos una pregunta més: això ho exigeix realment allò que vull aconseguir, o és que sempre ho he fet així?
