Radar de pluja del Meteocat: el mapa que sap abans que tu si t’has deixat el paraigua

Quan el cel fa refresh cada cinc minuts

Hi ha coses que passen molt de pressa: les ofertes del Black Friday, les cues de la T-11 i, últimament, els fronts de pluja que travessen Catalunya. Per això, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) actualitza constantment el seu radar, com si fos un “stories” del cel. Els punts blaus, verds i vermells no són un error del televisor, sinó núvols carregats de feina.

@tempsdemeteo ⛈️VÍDEO: Imatges de les inundacions que han provocat els forts aiguats d'aquest matí a Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental, on s'han acumulat prop de 40 l/m² en poca estona. FONT IMATGES: @cugatmedia ♬ sonido original - Temps de Méteo

Segons fonts del Meteocat, els radar situats a Vallirana, la Panadella, Tivissa-Llaberia i Puig d’Arques treballen sense descans per detectar cada gota. “És com fer vigilància meteorològica en temps real, però sense impermeable”, expliquen fonts tècniques. Cada imatge té uns minuts de retard, prou com perquè surti el sol quan ja has obert el paraigua.

Com llegir un radar sense sentir-te a física de batxillerat

El radar meteorològic és com una càmera del temps, però amb més ones que el Wi-Fi del teu bar de confiança. Envia impulsos a l’atmosfera i recull el que reboten les gotes, el granís o fins i tot la boira espessa de la Plana de Vic. El resultat és un mapa psicodèlic que t’indica si cal treure el xubasquero o el paraigua vintage.

Els colors freds (blaus, verds) signifiquen pluges suaus o disperses, mentre que els tons càlids (taronja, vermell) indiquen tempestes dignes de Sant Pere. Cada web utilitza escales diferents, així que millor no confondre el groc del Meteocat amb el vermell de l’Aemet, o acabaràs cancel·lant el vermut per error.

Entre el caos i la ciència: els models meteorològics

Els models numèrics meteorològics són els germans empollons del radar. Calculen el futur del cel amb algoritmes, com si fos una partida infinita del Tetris atmosfèric. Els més coneguts a Europa són el GFS, WRF i ECMWF (també conegut com CEPPM, si vols semblar expert davant els amics).

Segons el meteoròleg consultat per Modernetdigital.cat, “la millor previsió és la combinació de tots els models”, perquè el temps és com un grup de WhatsApp: imprevisible i ple d’opinions. La Aemet, per la seva banda, utilitza el mateix model que el Centre Europeu, mentre que Meteocat aposta pel WRF per afinar el que passa entre el Pirineu i el litoral.

On veure el radar de pluja en directe

Per als que no poden esperar que el telenotícies faci el resum, existeixen portals que mostren el radar en directe. Els més populars són:

• Meteocat: el més precís per Catalunya, amb detall municipal.
• Aemet: cobreix tot l’Estat amb dades agregades.
• ElTiempo.es: opció europea amb animacions més “cinematogràfiques”.

Tots comparteixen una petita veritat universal: el radar no menteix, però tampoc et diu quan s’acabarà el diluvi. El mapa només mostra el passat recent, uns minuts enrere, el temps que t’ha costat llegir aquest paràgraf.

Plou sobre mullat (literalment)

Des de Reus fins a Figueres, els últims dies han deixat imatges de carreteres convertides en rierols, gent improvisant passarel·les amb caixes de fruita i alcaldes demanant “prudència” amb veu d’Instagram Live. Al Port Olímpic de Barcelona s’han registrat algunes de les pluges més intenses dels últims anys, segons dades de l’Aemet (6 nov. 2025).

Els meteoròlegs adverteixen que el llevant segueix actiu i que “les properes 48 hores seran decisives” per saber si l’aigua donarà treva o si la T-11 tornarà a semblar un canal venecià.

I després de la pluja... el post de stories

Quan el radar deixa de moure’s, és el moment d’actualitzar el timeline amb fotos de bassals i núvols dramàtics. Però si vols fer-ho amb propietat, recorda: consulta abans el radar del Meteocat. És el millor filtre possible —i el més fiable— per saber si t’esperen gotes o likes.

Perquè a Catalunya, com sempre, no sabem què farà el temps, però segur que ho comentarem tots a xarxes.