Quan el que amaguen unes rajoles d'una capella de Valls no és només art
Valls té aquella mania, com a moltes altres ciutats del territori, de passar cada dia pel costat de coses extraordinàries com si fossin un semàfor més. Entre la rutina del cafè, la compra i alguna cua improvisada, hi ha detalls que fa segles que esperen torn.
Un d’aquests detalls viu discretament al carrer de la Cort, dins d’un espai que sembla petit però que acumula molts segles d'història. I aquesta setmana, algú ha decidit posar-li micròfon i context.
El passat 9 d’abril a les 19 h, la Capella del Roser de Valls es va convertir en alguna cosa més que un espai patrimonial: una mena d'espòiler històric amb alguns segles de retard. L'Institut d'Estudis Vallencs va organitzar una conferència que impartí el seu president, l’historiador Francesc Murillo Galimany, que va fer mirar amb uns altres ulls les parets de la Capella.
Perquè sí, Valls té castells, té calçots i té aquell aire de ciutat que sempre sembla saber què fa. Però també té racons on la història no crida, sinó que murmura. I aquesta capella n’és un exemple clar.
El motiu de la trobada? Les rajoles que representen la Batalla de Lepant (1571), unes peces ceràmiques excepcionals del segle XVII, obra del prestigiós ceramista barceloní Llorenç Passoles, que decoren l’interior de la capella i que, segons els experts, són de les representacions més importants d’aquest episodi a Catalunya.
Una batalla naval… explicada amb ceràmica i devoció
Les rajoles no són només decoratives. Expliquen una història de guerra, religió i propaganda. La Batalla de Lepant va enfrontar la Lliga Santa contra l’Imperi Otomà, i la victòria cristiana va ser celebrada a mig continent amb més entusiasme que una final de la Champions.
A Valls, aquesta celebració va quedar fixada en forma de ceràmica al cap de cent anys. Les escenes mostren galeres en combat, disposicions navals gairebé coreografiades i, en alguns casos, figures clau com Joan d’Àustria. Tot plegat amb un detall que fa pensar que aquest fet històric va ser prou important per prendre-se'l molt seriosament.
Esdeveniment: Conferència sobre les rajoles de Lepant
Lloc: Capella del Roser (Valls)
Data: 9 d’abril de 2026
Ponent: Francesc Murillo Galimany
Temàtica: Història, art i simbologia religiosa
Organitza: Institut d'Estudis Vallencs
El que semblava decoració era un missatge (i bastant clar)
Tal com va explicar Murillo, aquestes rajoles no eren només una qüestió estètica. Eren una acció de gràcies convertida en art. Una manera de dir: “hem guanyat” però amb estil i permanència. A banda, els i les assistents van poder descobrir petites llicències històriques de l'artista que van crear aquestes obres d'art ceràmic, conferint un ambient quasi detectivesc a la Capella.
En una època sense "stories" ni "trending topics", els plafons de ceràmica -com els gravats i la pintura- eren el mitjà. I aquestes peces funcionaven com una narrativa visual que barrejava fe, política i orgull col·lectiu.
Segons el conferenciant, aquestes representacions formen part d’un conjunt patrimonial únic que ha resistit segles de canvis, modes i distraccions modernes. Si vols tenir una mica més d'informació d'aquestes rajoles, pots consultar la Fitxa de la Capella del Roser, publicada per l'Oficina Municipal d'Informació Turística de l'Ajuntament de Valls. També pots consultar el magnífic article d'Albert Telese i Compte, publicat a la revista Cultura i Paisatge.
Una capella petita amb ambicions de museu (sense dir-ho)
La Capella del Roser no és gran. No impressiona per mida, sinó per contingut. I això, en temps d’impacte ràpid, té encara més mèrit.
Durant la conferència, es va destacar com aquest espai ha passat de ser un lloc de culte a un contenidor cultural amb potencial per explicar històries que no hi caben en un simple cartell informatiu.
Murillo, en declaracions posteriors, ha remarcat que “moltes vegades convivim amb patrimoni que no acabem de saber llegir” (abril 2026). Una frase que, traduïda a la vida real, vol dir que passem per davant de joies històriques sense saber quin simbolisme i context real tenen.
Valls i la seva relació amb el patrimoni que no fa soroll
No és cap secret que Valls té una agenda cultural activa. Però també és cert que no tot el patrimoni té la mateixa capacitat de fer "soroll". Les rajoles de Lepant, tot i estar catal·logades com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) són més de mode silenciós però persistent.
Altres capelles i ermites també conserven exemples similars, però el conjunt de Valls destaca per la seva integritat i qualitat narrativa. No és només el què, sinó el com s’explica.
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Segle | XVII |
| Temàtica | Batalla naval de Lepant |
| Funció | Decoració i acció de gràcies religiosa |
| Ubicació | Capella del Roser, carrer de la Cort |
Quan el patrimoni deixa de ser invisible (encara que sigui per una tarda)
La conferència del 9 d’abril no canviarà el món. Però potser sí que ha aconseguit una cosa més complicada: canviar mirades.
Perquè la propera vegada que algú entri a la capella, potser no veurà només rajoles. Veure-hi galeres, estratègia i una victòria convertida en art. I això, en una ciutat acostumada a construir castells humans, no està gens malament.
Valls continua així: entre la tradició que fa soroll i la que espera pacient. I de tant en tant, l'Institut d'Estudis Vallencs i algú com Francesc Murillo Galimany recorda que fins i tot les parets tenen coses a dir… si les escoltes.
Aquesta conferència s'emmarca dins d'un cicle d’activitats amb el concepte de guerra i conflicte com a fil conductor, impulsat per l'IEV i altres entitats. En el cas de l'Institut d'Estudis Vallencs ens proposen un recorregut per alguns dels episodis bèl·lics més significatius des de la perspectiva de la història, l’arqueologia i el patrimoni del conflicte, amb una mirada àmplia del territori. La propera activitat serà una visita guiada a l'escenari de la Batalla del Pont de Goi (Valls, 1809), que també anirà a càrrec de l'historiador Francesc Murillo. Si t'interessa, pots inscriure't al correu iev@iev.cat o trucant al telèfon 977600660.
