La ruta catalana amb un secret de pedra que et deixarà el cor literalment obert
A Catalunya hi ha rutes de diumenge i rutes de diumenge amb sorpresa. Les primeres acaben amb una cervesa i unes braves; les segones, amb un record que no se t’esborra fàcilment. Aquesta, a mitja hora de Barcelona (i a una hora i mitja des de Tarragona), juga a la segona lliga.
El paisatge és tan mediterrani com el teu somni recurrent de viure a una masia amb piscina infinita. Pinedes, barrancs, pedres vermelloses i un aire que et recorda que encara tens pulmons. Però el que t’espera al final del camí no surt a cap guia turística oficial.
Un secret ben guardat al cor de Catalunya
A prop de Barcelona, entre carreteres que sonen a embús de dilluns (hola, C-58) i pobles que et venen coca per festa major, hi ha un itinerari que no és només “anar a caminar”. Aquesta ruta et regala una formació natural que sembla feta per un escultor romàntic amb massa temps lliure.
La gràcia és que, malgrat les mil fotos que corren per Instagram, aquest racó no està senyalitzat, ni surt en fulletons, ni porta cartell de “mirador”. És un d’aquells secrets a mig camí entre la llegenda i l’algoritme de Google Maps. I això la fa encara més especial.
Entre barrancs i pinedes amb banda sonora de grills
La ruta arrenca al Coll d’Estenalles, punt d’entrada clàssic al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquí comença un recorregut que barreja camins forestals amb corriols de roca viva, envoltat de pinedes i d’aquells barrancs conglomerats que semblen fets a mida per anunciar cotxes 4x4.
És un itinerari de dificultat moderada: no cal ser Kilian Jornet, però tampoc pots anar amb espardenyes de platja. Millor prepara’t amb calçat decent, aigua i una mica de paciència per superar els trams pedregosos. El premi, ja t’ho dic, val la suor.
El moment “uou...”: la cova cor
Després de corbes i pujades, el sender et porta a una cavitat que la natura ha anat esculpint durant segles. L’erosió, el vent i l’aigua han obert una obertura amb una silueta inequívoca: un cor perfecte. No és un graffiti, no és una instal·lació d’art efímer, és pura geologia amb sentit de l’humor.
Quan hi arribes, la llum que entra per l’obertura juga amb el vermell de la roca i et regala una imatge que sembla portada de disc d’indie català. Els excursionistes que hi arriben acostumen a reaccionar amb el mateix ritual: foto, somriure, i una reflexió breu tipus “això no m’ho esperava”.
El parc natural: molt més que una foto viral
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és un dels pulmons verds més importants del Vallès i el Bages. Creat el 1987, conserva biodiversitat, patrimoni històric i uns paisatges de postal que atrauen excursionistes tot l’any.
A les seves cotes més altes, com La Mola (1.104 m) i el Montcau (1.056 m), tens miradors de primera fila sobre les comarques veïnes. A més, el parc amaga coves, masies enrunades i un monestir romànic que sembla tret d’una excursió escolar de quan encara portaves aquella cantimplora d'alumini clàssica de supervivència.
Flora, fauna i alguna sorpresa pel camí
Si vas a la primavera, el camí es vesteix amb orquídies silvestres i boixos que et donen la benvinguda. Si hi vas a l’estiu, l’olor de pi i el so dels grills t’acompanyaran tota l’estona. I si tens sort (o mala sort, depèn de com ho miris), pots creuar-te amb porcs senglars, cabirols o rapinyaires que et miren des de dalt com si fossis tu l’espectacle.
Com arribar-hi sense perdre’t pel camí
Venint des de Barcelona, la ruta més ràpida és agafar la C-58 direcció Terrassa i després la BV-1221 fins al Coll d’Estenalles. També pots optar per l’AP-7 cap a Sabadell i enllaçar amb Matadepera. En qualsevol cas, en menys de 45 minuts hi ets. Ideal per a una escapada improvisada quan el termòmetre de la Rambla Nova de Tarragona marca 35 graus i ja no saps què fer.
Per què aquesta ruta enganxa
No és només la cova cor, ni les fotos que després et donaran likes. És el conjunt: caminar entre pinedes, respirar aire fresc i acabar la jornada amb la sensació d’haver descobert un secret. Un secret que no està tan lluny i que et recorda que Catalunya encara té racons per sorprendre’t.
Així que si vols fer una escapada que barregi esport, natura i una mica de mística geològica, aquesta és la teva ruta. Porta bon calçat, un entrepà de truita i mòbil amb bateria ben carregada. El cor, la natura ja te’l posarà ella.
