Rodalies Catalunya: el caos persisteix després de Gelida

El dia després de l'accident de Gelida: no tot torna a la "normalitat"

Després del tràgic accident a Gelida el passat dimarts, la xarxa de Rodalies a Catalunya intenta recuperar-se. Però la realitat és que els usuaris segueixen patint retards i aglomeracions com si la crisi fos crònica. Lucía, viatgera habitual de la R2 nord, ho explica clar: "Quan tornen els trens, tampoc van; seguixen els retards". És un vagó atapeït, amb gent dreta gairebé una hora, i la sensació d'aglomeració és quasi claustrofòbica.

Isidre, al seu costat, assenyala que només circula la meitat dels trens, igual que els caps de setmana. La frase sembla una ironia amarga que resumeix la frustració general. Mari Cruz, cuidadora a Castelldefels, amb trajectes que poden arribar a dues hores des de Badalona, sentencia sense embuts: "Mai canvia res". I per a molts, la tornada a l'"anomenada" normalitat no ha estat més que un miratge.

Un viatge d'infern: 5 hores en un trajecte de 2

Per comprovar-ho, res millor que fer un recorregut circular des de l'estació de Sants fins a Sant Vicenç de Calders, a 68 km de Barcelona, combinant la R4 i la R2 sud. El que hauria de ser un trajecte de dues hores s'allarga fins a més de cinc.

Una combinació d’estacions, autobusos i esperes interminables marquen aquest calvari: tren de Sants a Martorell (40 min), autobús Martorell a Sant Sadurní (35 min), un segon autobús inesperat de Sant Sadurní a Vilafranca (26 min), i finalment tren de Vilafranca a Sant Vicenç (35 min). Però aquí no acaba la història: les esperes acumulades sumen gairebé dues hores i mitja, amb demores de fins a 110 minuts.

La sensació? Saltar de pantalla en pantalla d'una app ferroviària, veient com el temps passa però el tren no arriba. Com si fossis atrapats en un videojoc sense fi. Per a molts, aquesta experiència és un drama diari que fa qüestionar-se si realment la xarxa està preparada per atendre les necessitats bàsiques dels seus usuaris.

Persones que aguanten l'impensable

Els testimonis són igual de colpidors. Paquito, que es desplaça en bici per evitar arribar tard a la feina, aguanta dos hores i mitja per carretera. Alicia triga dues hores per un trajecte que dura cinc minuts, perquè plou i té un peu adolorit. Ania, menor d'edat, es pregunta entre trucada i trucada com "poden deixar la gent tirada així". I Jorge, amb la pressió de no perdre la feina, no para de comunicar-se amb el seu cap en un vaivé d'audios estressats.

Aquests relats mostren que el problema no afecta només a grans rutes, sinó també als trajectes curts que connecten petits pobles amb capitals de comarca, on el temps de viatge s'infla sense gaire raó aparent.

Els treballadors: l’ànima invisible que aguanta el xou

Enmig d'aquest caos, apareixen els empleats de Renfe i Adif com a pilars gairebé heroics. Eva, la netejadora de l'andana de Martorell, guia els passatgers cap als autobusos amb una paciència infinita. Alexandra, informadora, fa malabarismes per agrupar usuaris en un sol autobús quan plou i falta un vehicle. Sonia, a Sant Sadurní, crida des de la cafeteria per avisar que el tren no arribarà i que cal anar ràpid cap a l'autobús.

La dedicació d'aquests treballadors és l'altra cara d'una xarxa col·lapsada. La seva presència és clau, però no elimina la sensació que la infraestructura està per sota de les necessitats reals.

La manca d'equipaments i comoditat

Un altre detall que no passa desapercebut és la falta de bancs i cadires a les estacions, un problema greu quan les esperes poden ser llargues. A més, la megafonia alerta constantment de no creuar les vies quan no passen trens, afegint una sensació d'inquietud i desorientació entre els usuaris.

Els límits de la "normalitat" i el futur a Rodalies Catalanes

La idea que el problema de Rodalies acaba o comença a Barcelona és una fal·làcia. Centenars de trajectes curts, que connecten petits pobles amb ciutats mitjanes, pateixen retards i interrupcions que impacten directament en la vida quotidiana de milers de persones.

Com comenta Diego, estudiant que combina dues línies diàriament, la incertesa dels retards pot obligar a trucar a algú per recollir-lo si no pot fer l’enllaç. Una anècdota que reflecteix la dificultat d’adaptar-se a una xarxa que, malgrat la seva importància, es mostra incapaç de complir amb l’horari anunciat.

Marisa, una altra viatgera, pren un avió a la nit i ja sap que qualsevol antelació és poca. Aquesta realitat fa visible la necessitat d'un canvi real i urgent a Rodalies Catalunya, que eviti que la rutina dels viatgers sigui una loteria diària dominada pels retards i els canvis inesperats.

Segons un portaveu de Renfe, “estem satisfets de comprovar que no es queda ningú a terra”, però la percepció dels usuaris, i els fets, diuen una altra cosa.

Com arribar i què cal saber

• Accés principal: Estació de Barcelona Sants, punt neuràlgic de Rodalies Catalunya.
• Línies afectades: Principalment R2 nord i sud, i R4.
• Alternatives: Autobusos substitutius entre Martorell, Sant Sadurní i Vilafranca.
• Durada típica: Trajectes que habitualment duren 2 hores, ara s'allarguen fins a 5.
• Consells: Preparar-se per llargues esperes, comprovar apps oficials i buscar informació a les estacions.

Per a més informació oficial, podeu consultar la web de Rodalies Catalunya.

Taula resum de temps estimats en el trajecte afectat

La paciència és, ara per ara, el bitllet imprescindible per viatjar per Rodalies Catalunya.