El poble gironí on encara hi pots escoltar el silenci
A vegades pensem que per fugir del soroll cal agafar un vol a Islàndia o fer el “finde” a un spa amb música de balenes. Però la veritat és que a només un parell d’hores de Tarragona hi ha un lloc on el silenci encara no s’ha extingit.
I no, no és un poble fantasma ni un decorat de pel·li. És real, té vida (encara que poca), i el millor és que sembla que la pressa i el turisme massiu no hi han posat el peu. Allà el temps es mesura a ritme de campanar i de riera.
Hi ha qui diu que els pobles tranquils ja només existeixen als catàlegs de viatges o als anuncis de cervesa artesana. Però no: a les Guilleries, aquell massís de Girona que sembla tret d’un conte, encara queda un reducte autèntic. Es diu Osor i és un d’aquells llocs que, quan hi arribes, et fa preguntar-te per què no t'hi havies escapat abans.
Un viatge al cor de les Guilleries
Amb poc més de 400 habitants, Osor és d’aquells pobles que no es visiten per casualitat. Per arribar-hi, cal superar una carretera estreta i sinuosa (apta només per conductors pacients i amb bon estómac). Però un cop entres al Vall d’Osor, l’esforç paga la pena: muntanyes verdes, una riera que travessa el poble i cases de pedra que semblen dissenyades per a una postal de Nadal.
El Pont Vell: la foto obligada
El primer que veuràs en arribar és el Pont Vell, un arc de pedra d’origen romànic que uneix les dues parts del poble. És el típic lloc on tothom treu el mòbil, perquè la combinació de pedra, aigua i cases és tan estètica que sembla feta amb filtre d’Instagram. També hi ha el Pont de Can Vidal, un altre racó fotogènic on l’únic trànsit que et molestarà serà el dels ànecs.
Un nucli antic que no té pressa
Passejant pel centre històric, les carrers empedrats et fan sentir que el rellotge s’ha aturat. La carrer de França o la carrer de Catalunya conserven l’encant de quan la gent no necessitava GPS per moure’s. Hi trobaràs cases amb portals adovellats, finestres gòtiques i detalls que expliquen segles d’història. Les més destacades: Can Roure, Can Margarits i Can Casamitjana.
Pedra, història i una mica de religió
Al centre del poble s’alça l’església de Sant Pere, d’estil barroc però amb un cor romànic que data de l’any 922. Al costat, la Torre de Recs, una construcció gòtica que en altres èpoques va servir de presó. Sí, un poble tan petit també tenia el seu propi "Mas d'Enric" particular.
Un poble per desconnectar de veritat
A diferència d’altres pobles “monos” que apareixen a cada llista de “els 10 més bonics de Catalunya”, Osor no viu encara d’influencers ni de busos plens de turistes amb gorra. Aquí l’únic soroll que sentiràs serà el de l’aigua de la riera, algun gos bordant i la veu d’algun avi que et saludarà amb naturalitat. Res de “souvenirs” de plàstic ni de cues per entrar a un mirador.
Com arribar-hi des del Camp de Tarragona
Osor està a uns 29 quilòmetres de Girona capital, al cor de la comarca de la Selva. Des de Tarragona, l’opció més fàcil és agafar l’AP-7 fins a Girona i després seguir per la carretera GI-542. Tingues en compte que el tram final és de corbes, però també de vistes que et fan oblidar la velocitat. Si t’agrada conduir, aquest trajecte és gairebé una excursió en si mateixa.
I després d’Osor…?
Si encara tens ganes de natura, pots aprofitar per explorar altres pobles de les Guilleries com Sant Hilari Sacalm o fer una escapada al Parc Natural de les Guilleries-Savassona. Si en canvi prefereixes urbanitat i tapes, Girona ciutat està a tocar, amb el seu barri jueu i les cases penjades sobre l’Onyar.
Per què Osor i no un altre?
Perquè és un d’aquells pocs llocs on encara pots seure a una plaça i sentir només el silenci. Aquí no hi ha presses, ni soroll de cotxes, ni cues de festa major per agafar la coca amb moscatell. Només muntanyes, aigua, pedra i un ritme de vida que sembla fet a mida per desconnectar.
Osor no és el típic “poble de postureig”. És un racó real, amb vida, amb història i amb el silenci com a protagonista. Potser per això, quan hi vagis, entendràs que la calma encara té un lloc on viure.
