La platja secreta de Tarragona que té nom de cantant i està sota protecció de la UNESCO
Hi ha llocs que semblen inventats per un guionista amb massa temps lliure. Racons on la natura es baralla amb la ironia del destí i acaba batejant una cala amb el mateix nom que un cantant famós.
Aquest racó existeix, i no està en un continent perdut ni a una illa del Carib. El tens més a prop del que et penses, envoltat de natura protegida i amb un aire de secret ben guardat que desperta més somriures que selfies.
La costa de Tarragona té moltes cares. Les de postal, les massificades, les de festa major i paella per vint, i després hi ha les discretes. Aquelles que no surten als anuncis de cervesa però que et poden canviar la tarda. Entre aquestes joies amagades hi ha una platja amb una història peculiar: un nom que sona més a disc de vinil que a cala del Mediterrani.
Aquesta platja s’amaga al Delta de l’Ebre, a tocar de l’Ampolla, i forma part de la Reserva de la Biosfera reconeguda per la UNESCO. Això ja et dona una pista: no estem parlant d’una platja qualsevol, sinó d’un racó on la natura ha decidit conservar la seva essència sense concessions al postureig d’Instagram.
El nom? Aquí arriba la part més divertida: es diu Platja Perales. Sí, com el cantant José Luis Perales, aquell que ha posat banda sonora a sopars familiars i karaokes amb amics. Coincidència? Segurament. Però la gràcia és que mentre altres platges es diuen “Cristall” o “Paradís”, aquesta ha acabat sonant a balada dels vuitanta.
Un paisatge sense pressa
La Platja Perales no és fàcil de trobar, i potser aquest és part del seu encant. S’hi arriba per camins que semblen pensats per despistar els curiosos i recompensar només als qui tenen paciència. Allà, el premi és un paisatge amb aigües turqueses, sorra fina i un penya-segat que fa de teló de fons.
És el tipus de platja on la paraula “reserva” té sentit literal: reservada només per a qui realment busca calma. Res de "xiringuitos", música a tot volum ni para-sols extravagants. Aquí la banda sonora és el mar i, si tens sort, algun pescador que explica històries més llargues que la platja mateixa.
La ironia del nom
Si hagués estat a Benidorm, potser el nom hauria semblat un homenatge oficial. Però aquí, al Delta, el contrast és massa divertit per no remarcar-ho: una platja discreta, gairebé secreta, amb un nom que evoca escenaris de festival d’estiu i cançons que tots hem escoltat en cotxes sense aire condicionat.
No hi ha proves que el cantant tingui cap relació amb la cala, però tampoc cal. La ironia ja funciona sola. I, de fet, és aquest punt de curiositat pop el que converteix la Platja Perales en una d’aquelles històries que expliques en sopars i la gent et respon amb un “no pot ser, això t’ho estàs inventant”.
Natura amb segell UNESCO
Però més enllà de la broma, el valor real de la platja és el seu entorn. El Delta de l’Ebre és un ecosistema fràgil, únic a Catalunya, i la UNESCO el protegeix per la seva biodiversitat. Flamencs, dunes, arrossars i tot un catàleg de natura que fa que aquesta zona sigui molt més que un lloc per plantar la tovallola.
La platja en si és un exemple d’aquesta preservació: sense grans infraestructures, sense pressa per adaptar-se a l’oferta turística massiva. I això és exactament el que la fa especial. En un món on cada racó sembla haver-se convertit en un “beach club”, aquí encara pots sentir que estàs en un espai autèntic.
Com arribar-hi sense perdre’s (massa)
L’accés no és impossible, però tampoc és un passeig urbà. Caldrà caminar una mica i deixar el cotxe a distància. Aquesta dificultat és també el que filtra els visitants: si vols platja fàcil, tens la Costa Daurada a cinc minuts. Si vols aventura light i silenci, aleshores val la pena.
Un bon consell és portar aigua i menjar, perquè aquí no hi trobaràs bar de tapes ni mojitos XXL. I millor si vas preparat per respectar l’entorn: tot el que portis, te l’emportes. La UNESCO no fa reciclatge per tu.
Una cala per explicar
La Platja Perales no sortirà mai en els rànquings de “millors platges del món” que circulen per internet. I potser millor. Així manté aquest aire de secret compartit només amb qui s’hi deixa caure. El que sí tindrà és una anècdota irresistible: “he estat a una platja que es diu com un cantant”.
En un temps on gairebé tot està a un clic, descobrir un lloc així és com trobar un easter egg en un videojoc: no canvia la partida, però et fa sentir part d’alguna cosa especial. Una d’aquelles històries que només pots explicar amb un somriure irònic i una cervesa a la mà.
Per saber més sobre la protecció de la zona i altres espais naturals del Delta, pots consultar el web oficial de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.
