Perú: el lloc d’Ayacucho que sorprèn fins i tot abans de saber què hi amaga Titankayocc
Arribar al Perú des del Camp de Tarragona sempre comença amb el mateix ritual: aquell moment a l’aeroport en què penses que la teva maleta és “massa justa” per a la cabina però massa moralment cara per facturar. I mentre ho assumeixes, el vol cap a Ayacucho et recorda que hi ha llocs on el temps passa diferent, com quan esperes el bus a la plaça Imperial de Tarragona a l’agost.
El trajecte fins aquí ja és una aventura: vols, connexions, i aquella olor de cafè de màquina que acompanya totes les escales llargues. Però ningú t’avisa que, un cop a Perú, hi ha un lloc prop de Vischongo que fa que tot el viatge tingui sentit… encara que no en sàpigues res fins molt més endavant.
On és Titankayocc i per què tothom en parla
A Vischongo, un districte petit i tranquil de la província de Vilcashuamán, hi ha una d’aquelles sorpreses que el Perú amaga com qui no vol la cosa. Fins aquí només saps que és un lloc alt, fresc i amb aquella calma andina que faria plorar de felicitat qualsevol que hagi sobreviscut a les cues per entrar a la Sagrada Família un dissabte d’estiu.
Però és en arribar al tercer quilòmetre de camí —quan ja has assumit que el soroll de les rodes del cotxe contra la pista és el teu nou ASMR— que comences a entendre que Titankayocc no és un lloc qualsevol. Ni tampoc un “bosc” com els que imaginem des de Catalunya.
Aquí va el reveal que estàvem evitant: Titankayocc és el bosc de Puyes de Raimondi més extens del món, unes 6000 hectàrees de planta andina monumental que només creix per sobre dels 3200 metres. Un paisatge que sembla dissenyat amb la mateixa lògica que una maleta low cost: tot punxa, tot és alt i tot sembla dir-te “no t’hi recolzis”.
• Altitud: 3100 – 3500 m s. n. m.
• Millor època: maig – setembre (estació seca)
• Accés: des d’Ayacucho per la ruta a Andahuaylas
• Flora estrella: Puya de Raimondi
• Categoria: àrea natural protegida des del 2010
Què fa tan únic aquest bosc andí?
La protagonista absoluta és la Puya de Raimondi, una planta que el naturalista italià Antonio Raimondi va descriure al segle XIX amb una barreja d’admiració i trauma botànic. De fet, el que va veure és tan peculiar que, al 1874, li va assignar el seu nom científic original. La planta havia estat observada abans per Alcide d'Orbigny, però va ser Raimondi qui la va estudiar amb detall.
Després, el 1928, el botànic alemany Hermann Harms la va batejar oficialment com a Puya de Raimondi. Creix en entorns d’alta muntanya, amb un sol intens, aire prim i uns pendents que farien suar fins i tot al més experimentat excursionista de Prades. I sí, és tan gran que pot arribar a treure un peduncle floral de fins a 10 metres.
En aquesta altitud l’aire és fresc, la llum és neta i el silenci només el trenca el vent que passa entre les fulles punxegudes. És un entorn tan minimalista que fa que els nostres boscos mediterranis semblin, de sobte, molt barroc-chic. Aquí cada planta ocupa el seu espai amb una dignitat que ni els turistes d’agost estirats a la platja de la Pineda.
La protecció d’un paisatge improbable
L’any 2010, el govern peruà va declarar Titankayocc com a àrea natural protegida. Des de llavors, organismes com el Congrés de la República, el Govern Regional d’Ayacucho, Cáritas Ayacucho i el Fons Ítalo-Peruà treballen conjuntament per preservar aquest ecosistema únic.
Les campanyes de conscienciació han fet que desapareguin pràctiques que abans eren habituals, com la tala i la crema de les plantes. Avui, el bosc viu un procés de recuperació que ha reduït significativament la seva depredació. És una d’aquelles històries que demostren que, de vegades, la natura aguanta més de l’esperat… sempre que no la tractem com una terrassa de bar a Salou en plena revetlla.
Com arribar-hi (i quant triga realment)
Si vols arribar-hi des de Catalunya, el més habitual és volar fins al Perú i, des de Lima, agafar un vol intern de 45 minuts fins a Ayacucho. Més ràpid que travessar la T-11 un divendres a les 18:00. Si ets dels valents, hi ha l’opció terrestre: 13 hores per la Carretera Central o 9 hores per la Panamericana Sud.
Des d’Ayacucho fins a Titankayocc, el trajecte és de 2 a 3 hores per la ruta cap a Andahuaylas. Tot depèn del vehicle, del temps i de la teva tolerància a carreteres que decideixen espontàniament ser corbes de nivell.
| Ruta | Temps | Comentari |
|---|---|---|
| Lima → Ayacucho (vol) | 45 minuts | Tan ràpid com una reunió per Zoom. |
| Ayacucho → Titankayocc | 2–3 hores | Pista de muntanya amable, però no apta per a estómacs sensibles. |
Consells pràctics per visitar Titankayocc
La primera cosa a recordar és que estaràs a més de 3200 metres d’altitud. L’aire és fi, així que pren-t’ho amb calma. És el típic lloc on acceleres tres passes i el cos et recorda que no estàs caminant pel Serrallo precisament.
Pel que fa al clima, el vent pot ser intens i el sol, sorprenentment fort. Porta aigua, protecció solar i un bon paravent. El camí és accessible, però amb terreny irregular; unes sabates amb sola digna són recomanables. I si vols informació oficial, la tens a: peru.travel.
I… val realment la pena?
Sí. I no només per la vista de milers de Puyes de Raimondi esteses per les faldes dels Andes, sinó perquè és un recordatori silenciós que el món és molt més ampli, alt i punxegut del que imaginem des del Camp de Tarragona. És un lloc que t’absorbeix i et deixa amb aquella sensació d’haver vist alguna cosa que no havies sabut ni que existia.
Quan marxes de Titankayocc, d’Ayacucho i del Perú, t’adones que aquest bosc no és només el més extens del món: és també un d’aquells paisatges que et reordenen les idees. I, d’alguna manera, tot plegat et compensa fins i tot l’última espera infinita davant del control de passaports de l’aeroport.
